×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

No a la guerra! Fora les tropes russes d’Ucraïna. Fora l’OTAN d’Europa de l’Est. No al rearmament imperialista

A continuació reproduïm la declaració de la Fracció Trotskista - Quarta Internacional (FT-CI), organització internacional impulsora de la Xarxa Internacional de diaris La Izquierda Diario sobre la invasió russa a Ucraïna.

Facebook Twitter

No a la guerra! Fora les tropes russes d’Ucraïna! Fora l’OTAN d’Europa de l’Est! No al rearmament imperialista! Per la unitat internacional de la classe treballadora! Per una política independent a Ucraïna per enfrontar l’ocupació russa i la dominació imperialista!

1- L’ocupació militar russa d’Ucraïna, que repudiem completament, està tenint implicacions al conjunt de la situació internacional, amb ja gairebé 700 mil ucraïnesos refugiats als països europeus fronterers i un auge del militarisme i el rearmament en les grans potències. Mentre Rússia està desplegant una força de 190.000 efectius a Ucraïna i enfortint el cèrcol sobre les principals ciutats del país (començant els bombardejos contra seus del poder polític i no sols contra instal·lacions militars), les potències de l’OTAN han pres dures sancions econòmiques contra Rússia (com la desconnexió del sistema SWIFT de gran part de les seves operacions i el congelament de reserves del Banc Central rus) i enviat armament i suport logístic al govern ucraïnès. Al seu torn, després d’haver estat el sector més poc inclinat a les sancions, Alemanya i tota la Unió Europea van donar un gir de 180 graus i avui es compten entre els més entusiastes a prendre mesures contra Rússia. Alemanya, sota el govern de coalició liderat pel social-liberal SPD, ha donat un veritable viratge històric aprovant l’enviament d’armament letal a països en conflicte i autoritzant una despesa addicional de 100 mil milions d’euros al seu pressupost militar, que superaria el 2% del seu PIB. També ha desplegat tropes a Lituània, Romania i Eslovàquia. Per part seva, el Parlament Europeu ha votat fer passos en l’adhesió d’Ucraïna a la Unió Europea. Com a part de la política de rearmament i major intervencionisme militar imperialista, de la qual Alemanya és el cas més rellevant, Suècia va anunciar la transferència d’armament antitancs a Ucraïna (les regulacions sueques impedien l’exportació d’armes a països en guerra, excepte excepcions), Suïssa va anunciar que adoptaria les sancions preses per la UE contra Rússia (trencant la neutralitat que mantenia des de 1815), i la UE va decidir conjuntament fer el pas sense precedents de finançar la compra i lliurament d’armes a Ucraïna per valor de 500 milions de dòlars. Encara que de moment el límit de les potències de l’OTAN és no entrar en un enfrontament militar directe amb Rússia, qualsevol imponderable, sobretot si el conflicte es prolonga, pot generar una escalada i una ampliació del teatre d’operacions militars.

2- La invasió russa d’Ucraïna és una acció clarament reaccionària, on una potència que té el tercer exèrcit del món i armament nuclear envaeix militarment un estat fronterer per a imposar les seves pròpies condicions i interessos. L’objectiu de l’ocupació sembla ser propiciar un “canvi de règim” a Ucraïna imposant un govern més o menys afí a Putin, ja sigui amb o sense amputació de part del territori ucraïnès actual. O, almenys, l’acceptació de les demandes russes per part un govern ucraïnès condicionat per l’ocupació militar. Tota posició d’esquerra o antiimperialista ha de repudiar oberta i emfàticament aquesta ocupació decidida pel govern autocràtic de Putin i reclamar la retirada immediata de les forces militars russes de tot el territori ucraïnès. Alhora ha d’encoratjar entre la població ucraïnesa que enfronta l’ocupació el sorgiment d’una posició independent del govern proimperialista de Zelensky i de les diferents forces nacionalistes reaccionàries, subordinades a les potències de l’OTAN. Una posició així ha d’incloure el dret d’autodeterminació per a les poblacions del Donetsk i Lugansk, sense la qual cosa és impossible superar l’actual divisió de la població entre direccions que disputen sobre si subordinar-se a Putin o als imperialismes occidentals. A les repúbliques separatistes de l’est ucraïnès també cal oposar-se a l’ocupació russa, enfrontant la demagògia de Putin que utilitza les justes demandes de la població d’origen rus per als seus interessos. A la mateixa Rússia, ja milers s’estan mobilitzant i organitzant contra la guerra i patint detencions massives, mentre la població comença a patir en carn pròpia l’efecte de les sancions, amb la devaluació del ruble i l’augment de la inflació. Diferents analistes sostenen que l’acció militar de Putin pot acabar sent una aventura, en pretendre ocupar un país amb 44 milions d’habitants, una població majoritàriament hostil i un territori que és tres vegades més gran que Gran Bretanya. Una decisió política que no és popular a la mateixa Rússia i que enfronta l’oposició dels Estats Units i els imperialismes europeus. Contra els diferents nacionalismes reaccionaris i contra l’imperialisme, en defensa de tots els pobles oprimits i els seus drets nacionals, és imprescindible el desenvolupament de la unitat internacional de la classe treballadora.

3- Com ell mateix s’ocupa d’aclarir, Putin no té res a veure amb el comunisme o l’esquerra com el presenten ridículament els nostàlgics de la Guerra Freda. Al contrari, representa a sectors de les camarilles que van impulsar i es van beneficiar de la restauració del capitalisme en l’ex Unió Soviètica. La seva política cap als països veïns es basa en l’opressió nacional exercida pel tsarisme o en la portada endavant per l’estalinisme, expressant el pitjor del nacionalisme rus reaccionari. Encarna un règim autocràtic que persegueix i criminalitza a l’oposició política, ataca els drets de les minories, de les dones i comunitat LGTB i en l’actualitat porta més de 3000 detinguts a les marxes contra la guerra. Putin va aixafar a sang i foc els reclams del poble txetxè i va intervenir recentment a Bielorússia i el Kazakhstan per a sostenir a governs reaccionaris qüestionats per mobilitzacions populars. A nivell internacional la seva intervenció va ser clau per a sostenir al règim sanguinari d’Al Assad a Síria, en un procés que va culminar en una guerra reaccionària sense camps progressius. La seva política de negar els drets nacionals al poble ucraïnès està en clara oposició al bolxevisme dels temps de Lenin i Trotsky, que va defensar a la Unió Soviètica sorgida de la revolució d’octubre el dret a l’autodeterminació nacional, fins i tot a la separació, d’Ucraïna i de totes les nacions oprimides sota el tsarisme. Dret que consideraven ineludible sostenir per a aconseguir la unitat de la classe treballadora.

4- Per part seva, els Estats Units i les potències imperialistes europees que controlen l’OTAN, responsables de nombroses intervencions i ocupacions militars de llarg a llarg del globus (l’Afganistan, l’Iraq, Líbia, Síria i abans els països de la ex Yugoeslavia entre altres), han imposat dures sancions econòmiques que afecten primer de tot la població civil. Van excloure alguns bancs i operacions comercials russes del SWIFT (sistema de pagaments internacional); van prohibir a Rússia l’ús del seu espai aeri, mentre envien armament, finançament i sosteniment logístic al govern ucraïnès de Zelensky. Els Estats Units ha expulsat diplomàtics russos acusats de fer tasques d’espionatge. A la Unió Europea s’han pres també mesurades de censura contra els mitjans russos com Russia Today i Sputnik i altres restriccions a les llibertats democràtiques. D’aquesta manera busquen establir el monopoli de la premsa per als qui difonguin les versions dels fets que sostenen els estats de l’OTAN: fan als seus països el mateix que li critiquen a Putin a Rússia. A les nacions imperialistes no els interessa la “independència i la democràcia” a Ucraïna, com sostenen cínicament. Encara sense involucrar-se de moment en un enfrontament militar directe amb les forces russes, estan utilitzant l’ocupació actual per als seus propis fins de rearmament militar. Busquen posicionar-se per a una semicolonització no ja d’Ucraïna (que sota la bota del FMI i els imperialismes “occidentals” és un dels països més pobres d’Europa Oriental) sinó de la mateixa Rússia, si els càlculs polítics i militars de Putin resulten errats i aquest acaba escombratge per la força dels esdeveniments. Des de la dissolució de la Unió Soviètica l’OTAN va duplicar els seus membres a la seva expansió cap a l’est, desplegant tropes i míssils apuntant cap a Rússia. Això malgrat les promeses del secretari d’Estat James Baker li havia fet a Gorbatxov de no ampliar l’Aliança Atlàntica perquè acceptés la unificació d’Alemanya. Aquestes mateixes potències van propiciar la política de “canvi de règim” a Ucraïna per a traspassar el poder dels oligarques prorussos als proimperialistes occidentals. El rumb de la Ucraïna formalment independent, que ha oscil·lat entre ser vassalla de Rússia o de les potències imperialistes de l’OTAN, va mostrar la justessa de l’afirmació que va fer Trotsky el 1939 sobre que la independència d’Ucraïna estava indissolublement lligada a la lluita pel poder dels treballadors, conclusió que l’ocupació russa actualitza. La lluita per una Ucraïna independent obrera i socialista implica òbviament la defensa del dret d’autodeterminació nacional per al poble ucraïnès, alhora que assenyala que una independència real no serà conquistada ni pels nacionalistes ucraïnesos “prooccidentals” ni pels “prorussos”, sinó per un govern de la classe treballadora.

5- Com assenyalem, les potències imperialistes de l’OTAN estan utilitzant l’ocupació russa, que ha generat un just repudi en gran part de la població d’aquests països, per a justificar un renovat auge del militarisme. Al cas d’Alemanya es tracta d’un “gir històric”, com el va anomenar el seu canceller socialdemòcrata Olaf Scholz, a l’intervencionisme militar d’aquesta potència imperialista. El govern “progressista” espanyol mobilitza tropes a l’est europeu i rivalitza amb els seus aliats conservadors a la seva retòrica pro OTAN. A França la premsa s’entusiasma per l’existència d’una política imperialista europea comuna. Alguns analistes han assenyalat que l’ocupació russa va afavorir la unitat d’una OTAN que venia en crisi. Si bé aquest ha estat l’efecte immediat, el que hi ha és un major protagonisme de les potències europees, que avui no és contradictòria amb la política estatunidenca cap a l’ocupació russa a Ucraïna però que pot ser-ho demà. Al seu torn, tota la indústria armamentística està vivint moments de xerinola, a la calor del rearmament dels diferents estats, una cosa celebrada per la premsa europea. De la nostra part ens oposem obertament a aquesta política reaccionària i impulsem un moviment de repudi al militarisme imperialista en aquests països, reprenent la millor tradició del moviment obrer alemany (“Ni un centau ni un home per al militarisme!” deia Wilheim Liebknecht) abans de la traïció de la socialdemocràcia quan va fer costat a la seva pròpia burgesia en la primera guerra mundial. Diem amb claredat: A baix l’OTAN i tota política de rearmament imperialista!

6- Aquest augment del militarisme i l’arribada de la guerra al cor d’Europa oriental mostren la falsedat de la idea que la “globalització” neoliberal i la fi de la guerra freda havien obert una nova era en la qual el poder dels estats s’havia liquat i les guerres eren cosa del passat. Després que s’esvaís el miratge d’un món capitalista regit per una única “hiperpotencia”, el declivi del poder estatunidenc està a la vista de tot el món. La major integració de l’economia mundial a través de les “cadenes de valor” per a la producció industrial i de serveis, així com el sistema financer i les telecomunicacions, lluny de disminuir la competència intermonopolitzadora i interestatal, les han acrescut. La disputa per porcions del poder mundial -entre els Estats Units amb la Xina i amb Rússia, però també els intents d’una política imperialista més independent per part d’Alemanya i França, així com el del Japó per fer-se un espai en la seva zona d’influència- fa més inestable tota la situació internacional. Una expressió d’aquestes tendències és l’actual guerra a Ucraïna, que pot escalar a enfrontaments de majors proporcions, a causa de la multitud de contradiccions que condensa. Així com fa com fa dos anys la pandèmia del coronavirus va trastocar tota la situació internacional, avui l’ocupació d’Ucraïna pot accelerar tendències que estaven latents i provocar bolcades convulsives a la situació política, incloent accions revolucionàries del moviment de masses o guerres contra revolucionàries d’una escala major. S’actualitza aquella definició de Lenin que vivim una època de “crisi, guerres i revolucions”, amb crisis que són econòmiques, pandèmiques i climàtiques (escalfament global), guerres que ara involucren a països europeus i lluita de classes i rebel·lions populars que interactuen sobre els elements anteriors i preparen el terreny per a l’emergència de situacions prerevolucionàries o revolucionàries en diferents països.

7- Des de l’esquerra revolucionària hem d’encoratjar a tot el món mobilitzacions contra la guerra, que plantegin la retirada de les tropes russes d’Ucraïna i alhora denunciïn el paper de l’OTAN i el rearmament de les potències imperialistes occidentals. Hem de lluitar perquè el repudi a l’ocupació russa que expressen els qui s’estan mobilitzant en el món contra la guerra, especialment a Europa, no sigui instrumentalitzat per a afavorir el militarisme i el rearmament de les potències imperialistes. A la mateixa Ucraïna plantegem que la resistència a l’ocupació russa prengui un camí independent al de la subordinació a l’OTAN que predica Zelensky i al fet que a Rússia l’oposició a la guerra sigui el punt de partida per a acabar de forma revolucionària amb el reaccionari govern de Putin (alguna cosa que no pot venir del sector burgès opositor liderat per Navalny). Un gran moviment a tot el món contra la guerra actual amb aquestes característiques seria sense dubtes un gran punt de suport per al desenvolupament de processos revolucionaris que posin en qüestió el conjunt de l’ordre imperialista. La unitat internacional de la classe treballadora, més necessària que mai, només pot desenvolupar-se a partir d’una intervenció en els processos de lluita que estan avui en ple desenvolupament. Els temps s’estan accelerant.

La Fracció Trotskista - Quarta Internacional (FT-CI) és una organització revolucionària internacional, impulsora de la Xarxa Internacional de diaris La Izquierda Diario, present a 14 països i en 8 idiomes. Està integrada per:

ARGENTINA: Partido de los Trabajadores Socialistas (PTS) / BRASIL: Movimento Revolucionário de Trabalhadores (MRT) / XILE: Partido de Trabajadores Revolucionarios (PTR) / MÈXIC: Movimiento de los Trabajadores Socialistas (MTS) / BOLÍVIA: Liga Obrera Revolucionaria (LOR-CI) / ESTAT ESPANYOL: Corriente Revolucionaria de Trabajadoras y Trabajadores (CRT) / FRANÇA: Corriente Comunista Revolucionaria (CCR) / ALEMANYA: Revolutionäre Internationalistische Organisation (RIO) / ESTATS UNITS: Left Voice / VENEÇUELA: Liga de Trabajadores por el Socialismo (LTS) / URUGUAI: Corriente de Trabajadores Socialistas (CTS) / Organitzacions simpatitzants: ITÀLIA: Frazione Internazionalista Rivoluzionaria (FIR) / PERÚ: Corriente Socialista de las y los Trabajadores (CST) / COSTA RICA: Organización Socialista Revolucionaria (OSR).


Facebook Twitter
Les administracions i els sindicats condemnen als interins al “joc de la cadira”

Les administracions i els sindicats condemnen als interins al “joc de la cadira”

Lluitem per imposar a la patronal del lleure un conveni millor

Lluitem per imposar a la patronal del lleure un conveni millor

El lleure és educació: a la vaga amb el suport de les estudiants, contra l'externalització i la precarietat

El lleure és educació: a la vaga amb el suport de les estudiants, contra l’externalització i la precarietat

Podcast En Clau Roja | Verónica Landa: "Convoquem vaga en solidaritat amb les docents i perquè se'ns consideri part del sector educatiu"

Podcast En Clau Roja | Verónica Landa: "Convoquem vaga en solidaritat amb les docents i perquè se’ns consideri part del sector educatiu"

Tres motius per manifestar-se contra l'OTAN amb una política independent

Tres motius per manifestar-se contra l’OTAN amb una política independent

7 raons per les quals Pablo Iglesias és fan de David Simon

7 raons per les quals Pablo Iglesias és fan de David Simon

La “hegemonia” del PSOE i l'ensorrament de l'esquerra andalusa: algunes claus de les eleccions a Andalusia

La “hegemonia” del PSOE i l’ensorrament de l’esquerra andalusa: algunes claus de les eleccions a Andalusia

Les elèctriques ara prefereixen la hidràulica per mantenir els seus beneficis

Les elèctriques ara prefereixen la hidràulica per mantenir els seus beneficis