El president rus, Vladímir Putin, anunciava en la matinada d’aquest dijous una operació militar especial sobre Ucraïna, començant a la regió prorussa del Donbass. Ho feia després d’un discurs en el qual va declarar que Rússia no podia permetre l’existència de capacitats militars ucraïneses a la seva frontera i que anava a realitzar operacions per "desmilitaritzar" Ucraïna. L’operació ha inclòs l’ingrés de tropes russes en la zona del Donbass, fins i tot més enllà dels límits de les autoproclamades Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk, que Putin va reconèixer dies enrere, i l’atac a instal·lacions militars ucraïneses.
Aquesta decisió arriba després de mesos d’advertiments creuats i d’escalada en el discurs bèl·lic, i dècades d’avanç de l’OTAN sobre l’est d’Europa en les zones d’influència de la ex URSS. Una escalada de la qual el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha estat part, destacant-se com un dels líders europeus més fermament alineats amb la política de Biden.
Ucraïna ha rebut en els dos últims anys una quantiosa ajuda financera i militar per part de la UE i les administracions estatunidenques, tant de Trump com de Biden. En els últims mesos això s’ha vist reforçat amb l’enviament directe de tropes al Mar Negre, i en els últims dies als països de l’OTAN al Bàltic. L’anomenat govern “progressista” ha estat part entusiasta d’aquest desplegament guerrerista, aportant 800 soldats desplegats a la regió, carros de combat a Letònia, caces a Bulgària i tres vaixells de guerra en el Mediterrani Oriental preparats pel seu ingrés en el Mar Negre.
La resposta als recents esdeveniments ha seguit la mateixa tònica. El Rei ha convocat i presidit una reunió del Consell de Seguretat Nacional. Més tard Pedro Sánchez s’ha dirigit als mitjans en una compareixença en la qual s’ha confirmat que l’Estat espanyol espera poder sumar-se a la resposta coordinada de la UE i l’OTAN contra Rússia. L’encara president del PP, Pablo Casado, ha sortit públicament a oferir tot el suport a l’Executiu en aquesta política.
Mentrestant el seu soci de govern d’Unides Podem han optat per condemnar exclusivament l’atac rus, sense fer cap esment a l’ofensiva imperialista de la UE, l’OTAN i el govern Biden, que és el rerefons de l’actual crisi. El PCE ha emès un comunicat públic en el qual es mostren partidaris d’una Conferència Internacional afavorida per Nacions Unides i l’OSCE. S’alineen així amb les tesis sostingudes per una bona part del progressisme europeu d’afavorir una política pròpia de l’imperialisme europeu separada dels EUA.
A més de 30 anys de la fi de la guerra freda, els Estats Units mantenen una política hostil cap a Rússia. Aquesta és, després de la Xina, la segona hipòtesi de conflicte en la nova estratègia de seguretat imperialista. Des de la caiguda de l’URSS, els Estats Units i l’OTAN van seguir una estratègia d’assetjar i reduir la influència russa. L’objectiu era limitar les aspiracions de Putin de retornar-li a Rússia l’estatus de gran potència i bloquejar la seva eventual aliança amb la Xina.
La UE s’ha sumat a aquesta estratègia amb països i governs totalment compromesos, com els espanyols del PP i el PSOE i ara també el de PSOE-UP, i altres que, sense sortir-se del guió, han intentat establir sense aconseguir-ho altres relacions menys tensionades amb Rússia, com Alemanya, en defensa dels seus propis interessos imperialistes. Ni l’atlantisme, ni l’europeisme imperialista són cap alternativa a les lògiques de competència, xocs i fins a guerres entre països i potències, cap a la qual ens estan conduint.
Ucraïna es troba en el centre d’aquesta disputa de l’OTAN amb Rússia. Un enfrontament que està darrere de conflictes recents com el de Geòrgia en 2008, el que va partir Ucraïna després del moviment reaccionari de la plaça Maidan en 2014 o de l’actual agressió militar que pot escalar i portar a una guerra reaccionària oberta.
L’acció militar ordenada pel president rus obre les portes a un enfrontament major. Més enllà de les seves declaracions d’una "defensa nacional" davant l’avanç dels Estats Units i les potències imperialistes europees el règim de Putin és completament reaccionari. No solament està al servei dels interessos capitalistes d’oligarques afins sinó també d’objectius contrarevolucionaris en un sentit més ampli, com va mostrar la intervenció militar ordenada per Putin per aixafar l’aixecament popular a Kazakhstan, o la ingerència a favor de sostenir el règim de Assad a Síria.
Dècades d’opressió nacional, primer sota el tsarisme i després sota l’estalinisme, i ara amb la negació llisa i plana per part de Putin de l’estatus d’Ucraïna com a estat, alimenten a Ucraïna un nacionalisme antirús reaccionari que és utilitzat pel govern de Zelenski, pels oligarques lligats als negocis amb els Estats Units i la UE i per les potències imperialistes.
Amb el pretext de la “sobirania d’Ucraïna” o la defensa de la “democràcia” contra la “autocràcia”, els Estats Units i l’OTAN estan empenyent les tendències a una guerra que serà catastròfica per als treballadors i els pobles.
Per això els socialistes revolucionaris cridem a enfrontar amb la mobilització l’inici d’aquesta guerra reaccionària, contra l’OTAN i les sancions imposades per les potències imperialistes, així com rebutgem la intervenció militar de Rússia a Ucraïna.
Ucraïna és en aquest joc una moneda de canvi. La possibilitat d’una Ucraïna independent està indissolublement lligada a la lluita contra els oligarques de tots dos bàndols i a una perspectiva socialista. La possibilitat de detenir les guerres reaccionàries està lligada en última instància al desenvolupament de la revolució socialista i a acabar amb la dominació imperialista a tot el món. Cridem a desenvolupar una mobilització independent contra l’inici d’aquesta guerra reaccionària.
·No a la guerra
·No a la intervenció militar russa a Ucraïna
·Acabem amb l’OTAN i fora d’Europa de l’Est
·Retirada immediata de totes les tropes espanyoles a la regió
·Tancament de totes les bases de l’OTAN
·Cridem a mobilitzar-nos contra aquesta guerra reaccionària
·Per una Ucraïna independent, obrera i socialista
