Des que entrem a les aules dels col·legis i instituts, aquest sistema està orientat al fet que els estudiants siguem productius i submisos. Cerca formar treballadors útils per sostenir els beneficis dels capitalistes, a través de reglaments arcaics que ens obliguen a romandre assegudes en silenci durant hores amb mesures restrictives, càstigs i fins i tot expulsions.
El sistema educatiu no només ens converteix en esclaus del rellotge a classe, sinó també a la nostra casa mitjançant deures i hores d’estudi repetitiu i sense sentit, que limiten el nostre oci i el nostre creixement personal. Ajustar-nos al sistema capitalista, racista i patriarcal des de nens provoca múltiples malalties de salut mental, tant per culpabilitzar-nos per ser incapaces de suportar tals quantitats d’estrès i treball, com per fer-nos competir entre nosaltres, donant-nos uns valors totalment individualistes. Ens eduquen des de petites per repetir la vida dels nostres pares i ser treballadores conformistes amb el sistema capitalista que ens ha tocat viure.
D’entre totes aquestes mesures, els exàmens i la Selectivitat són el màxim exponent. Des de la implantació d’aquesta mesura en època franquista, molts pedagogs han demostrat que la Selectivitat no té cap sentit educatiu. Les PAU només serveixen per segregar i limitar l’entrada de joves a la universitat. Aquesta prova ens intenta comparar, classificar i encasellar i decideixen si entrem a la universitat i si hem pringat suficient com per poder estudiar el que volem estudiar. Entraràs a la carrera que la teva nota et permeti, competint amb els altres per unes places limitades.
Però aquesta és una meritocràcia irreal ja que està condicionada per les condicions econòmiques de la família de cadascuna, condicionada per la classe social. No només es tracta de carregar amb les taxes per presentar-se a la selectivitat, sinó que, per descomptat, les que caiem en aquest sedàs, som les filles de classe treballadora, que no podem pagar classes particulars o que no podem anar a una escola privada que ens regali la nota. Les mateixes que després de passar la prova anem a classes abarrotades, les que durant la pandèmia vam sofrim la bretxa digital, i les que hem de compaginar els estudis amb feines precàries per pagar les taxes. I és que les taxes també són una mesura que s’utilitza per a limitar la nostra entrada: el tasazo del PP en 2012 va deixar fora de la universitat a més de cent mil estudiants!. El pla Bolonya, del qual la LOSU del Govern de PSOE i UP és una continuació, va imposar amb major força una universitat neo-liberal, destinada a formar els treballadors precaris que els empresaris necessiten.
Actualment les grans empreses formen part dels òrgans de govern de la universitat pública com els Consells Socials, algunes d’elles són bancs com el Santander o el BBVA que, en plena guerra a Ucraïna, són les principals inversores en armament, elles decideixen que estudiem i quant paguem per això! Lluitem per una universitat lliure d’empreses, que obliguen a formar una educació entorn dels seus interessos de classe i el seu prejudicis masclistes, racistes i lgtbifòbics, encara que ho dissimulin amb pinkwashing o falses quotes de diversitat.
Des de Contracorrent i Pan y Rosas lluitem per una educació que pensi en nosaltres, que sigui pública, universal i gratuïta, i que elimini la mesura segregadora de la PAU perquè totes puguem permetre’ns accedir a ella. Lluitem perquè la universitat a la que accedim sigui radicalment democràtica i que sigui gestionada per les estudiants, les professores i les treballadores; per una educació que satisfaci totes les nostres inquietuds, que fomenti també coneixements manuals i desenvolupi tots els aspectes de la nostra personalitat.
Però no només això, volem que el contingut del que estudiem serveixi per defensar els interessos de la classe treballadora, i no per beneficiar a les grans empreses. Lluitem per un ensenyament de qualitat augmentant el seu finançament mitjançant forts impostos a les grans fortunes. Tot això per a aconseguir una universitat que sigui una punta de llança del qüestionament d’aquesta societat capitalista i patriarcal que produeix crisi, pandèmies, noves guerres i ens condueix al desastre ecològic. Perquè com deien al maig del 68 “volem passar del qüestionament de la universitat de classes al qüestionament de la societat de classes”.
Ara que comença la teva etapa universitària t’animem a contactar-nos, coneix-nos i organitzar-te amb nosaltres!
