×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

No hi ha cambrers? I què esperaven senyors empresaris?

Tot just comencen els preparatius per a la campanya estiuenca d'hostaleria i s'obre el debat. Molts empresaris nerviosos davant la dificultat de trobar cambrers apareixien en televisió i premsa aquests dies naturalitzant treballs esclaus i criminalitzant a aquells que no estan disposats a empassar-se contractes de misèria. Parlem clar: no busquen cambrers, busquen esclaus.

Clara Mallo

dissabte 28 de maig
Facebook Twitter

En el sector de l’hostaleria avui hi ha menys treballadors dels que hi havia abans de la pandèmia. En concret, queden 50.000 llocs per cobrir encara. En 2019 en el sector treballaven prop d’1.710.000 persones, avui ho fan 1.659.568. Segons l’últim indicador de Seguretat Social, un 2,8% dels treballadors de l’hostaleria no ha tornat als seus llocs de treball.

L’hostaleria és un dels pocs sectors en els quals l’afiliació a la seguretat social està per sota del període pre pandèmia, fet que contrasta amb la recuperació en termes absoluts del sector. Tot apunta al fet que l’estiu de 2022 batrà tots els rècords turístics.

Això és el que ha fet a molts hostalers emportar-se les mans al cap i desfilar aquesta setmana entre llàgrimes de cocodril en els directes dels programes de televisió. Com aquest hostaler que tractava de naturalitzar que una mitja jornada en hostaleria són 12 hores responent a una jove a qui oferien un contracte de 4 hores però per a una jornada real de 12, i no et queixis! Precisament aquest hostaler encès donava amb la clau de la situació sense voler admetre-ho: l’enorme precarietat en aquest sector i el frau en la majoria dels contractes que ja de per si precaris no reflecteixen la realitat laboral.

En hostaleria el 39% de la contractació és temporal i el 29% dels contractes són a temps parcial. A més és habitual com denunciava la jove que tinguis contractes de 10 o 20 hores setmanals però que treballis el doble. Aquest frau no surt en les estadístiques però qualsevol que treballi o conegui a algú que treballa en hostaleria coneix aquesta situació.

La majoria de convenis estan caducats. Dels 52 convenis col·lectius que donen cobertura als treballadors del sector, 21 estan vençuts abans de 2010 (299.421 treballadors), 18 ho han fet en 2021 (323.051 treballadors) i només 13 estan en període de vigència (564.948 treballadors).

A més és el sector pitjor pagat. Abans de la pandèmia l’hostaleria era l’activitat pitjor pagada, amb un salari mig anual en el sector de 14.562 € en 2019, un 40% menys del salari mitjà (24.396 €). El súmmum arriba amb el progressiu increment en l’activitat de després de la pandèmia que ha anat acompanyada de major precarietat en el sector. Les dades indiquen que els salaris continuen caient, el cost salarial ordinari en hostaleria s’ha reduït un 5% respecte al d’abans de la pandèmia. Abans (tercer trimestre de 2019) el cost mitjà era de 1.153€ al mes i recentment (tercer trimestre de 2021) és de 1.093€ al mes. Si a més tenim en consideració la situació d’alça dels preus veiem com la pèrdua salarial és enorme.

A això hi hem de sumar la flexibilitat que exigeixen els empresaris, disponibilitat absoluta, quelcom que fa impossible conciliar un treball en hostaleria amb qualsevol vida.

Amb aquestes dades no sorprèn el fenomen que estem vivint. Alguns mitjans ja parlen de la gran renúncia com es va batejar aquest fenomen als Estats Units, lloc on aquest fet, en el qual els treballadors deixen els seus llocs de treball a causa d’unes condicions precàries, ha adquirit unes dimensions considerables. Allà l’alarma per als empresaris va saltar des de l’estiu passat, moment en què semblava quedar-se enrere la pandèmia, i des de llavors el fenomen ha anat en augment. Només en el mes de novembre 4,5 milions de persones van abandonar els seus llocs de treball. En el cas d’Estats Units són molts sectors econòmics els que es veuen afectats. La gran renúncia en la majoria dels casos és un acte de supervivència. El salari no t’arriba ni per a anar a treballar, més quan això suposa deixar a nens o majors a càrrec de terceres persones per a cuidar-los. A més molts tenen jornades laborals interminables i el despotisme patronal que es viu en aquests sectors fan que molts, sobretot els joves, hagin de triar entre el seu benestar psicològic o físic i un salari.

Aquest fenomen de renúncia no sols expressa un fort descontent enfront de la brutalitat del neoliberalisme sinó que va acompanyat d’una onada de sindicalització als Estats Units que expressa una capacitat i voluntat de lluita per superar la precarietat que vivim en la que a més hi ha un especial protagonisme de la joventut precària.

Tot això indica un clar canvi de la subjectivitat d’un gran sector de la classe treballadora, que comença a comprendre el rol fonamental que té en la societat. La pandèmia en aquest sentit ha jugat un gran paper en mostrar com el món no podia continuar funcionant sense els anomenats sectors essencials. Sens dubte més enllà de les dificultats que les empreses hostaleres tenen a l’hora de continuar contractant personal en condicions d’extrema precarietat, la preocupació de la patronal és fonamentalment aquesta, ja que comença a cuinar-se a foc lent les condicions per a que siguin precisament aquests treballadors la punta de llança per a un creixent procés d’esclats i reorganització obrera.


Facebook Twitter

Clara Mallo

Nació en Zaragoza en 1989. Historiadora del Arte y Máster en Cultura Contemporánea: Literatura, Instituciones Artísticas y Comunicación Cultural por la Universidad Complutense de Madrid. Escribe sobre cultura y sociedad en Izquierda Diario.

Madrid | @ClaraMallo

Veus contra la criminalització de la protesta

Veus contra la criminalització de la protesta

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

L'Estat espanyol construirà cinc vaixells de guerra més per a l'Aràbia Saudita

L’Estat espanyol construirà cinc vaixells de guerra més per a l’Aràbia Saudita

Els i les treballadores joves cada vegada més pobres. I la “tardor calenta” de CCOO i UGT?

Els i les treballadores joves cada vegada més pobres. I la “tardor calenta” de CCOO i UGT?

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla