El clima bel·licista instal·lat després de la reaccionària invasió russa d’Ucraïna ha portat amb si una llarga llista de mostres de cinisme que reprodueixen els grans mitjans de comunicació i governs imperialistes de la UE.
Els relats dels refugiats que fugen de l’actual guerra contrasten amb les “allaus de Menes” o els “assalts” a la tanca. Els crims de guerra de l’Exèrcit rus els denuncien els mateixos que van perpetrar o van justificar els de l’OTAN als Balcans. Es denuncia l’autoritarisme del règim de Putin, mentre s’oculta que Polònia manté un periodista espanyol a la presó incomunicada des de fa més d’un mes o que a Ucraïna els serveis secrets de Zelensky estan fent desaparèixer opositors.
Respecte a la guerra econòmica succeeix el mateix. La justificació de les sancions que amenacen amb enfonsar en la misèria al poble rus, però també els salaris de la classe obrera europea i generar greus fams en regions senceres del nord d’Àfrica i Orient Mitjà, és que s’estaria tractant de colpejar als oligarques russos.
L’existència dels oligarques russos i que el règim de Putin és el seu principal servidor és innegable. Com ho és que el seu ascens es va produir en una aliança virtuosa amb l’imperialisme i la restauració capitalista dels 90 que tant aplaudien els qui avui els condemnen.
Però també ho és que aquesta excrescència social no és una particularitat russa. Les oligarquies dels països imperialistes existeixen i són encara més poderoses. fem un repàs pels 10 oligarques espanyols que acumulen entre tots 100 mil milions en fortuna i condicionen des de fa dècades l’agenda dels diferents governs de torn, també el “més progressista de la història”.
1. Amancio Ortega: Inditex i les seves fàbriques de la mort
En el número u tenim a Amancio Ortega, amb un patrimoni de 55.980 milions d’euros. L’amo d’Inditex ha generat la seva fortuna a costa de l’explotació de costureres gallegues, subcontractació de fàbriques de la mort a Àsia on han mort milers de treballadores en accidents laborals i una política fiscal en la que mentre defrauda 100, dona 10 a l’obra social i tot l’arc mediàtic aplaudeix.
2. Juan Roig: Mecadona i el menjar pels núvols
En el següent escalafó tenim a Juan Roig amb 7.980 milions d’euros de patrimoni. L’amo de Mercadona és part de l’oligopoli de la distribució i venda minorista. Quan els petits productors agraris i ramaders es queixen que la taronja que ens cobren a més de 3 euros i a ells els paguen a 30 cèntims, és aquest oligarca un dels principals responsables. La inflació de gairebé el 10% es deu, entre altres coses, al fet que aquest empresari model no vol renunciar ni a un cèntim dels seus milionaris marges.
3. Del Pino: Ferrovial i el gran negoci de les externalitzacions de serveis públics
Molt a prop el segueix Rafael del Pino, amb 7.650 milions d’euros. L’amo de Ferrovial és un dels capos de les concessions públiques. La seva fortuna es basa en l’externalització de serveis i el negoci de la construcció i obra pública. És amic de tots, en les noces de la seva filla es va fer famosa la foto que reunia l’expresident Zapatero, Artur Mas i l’actual president de la Generalitat, Pere Aragonès. Potser això explica que la seva empresa fos la que rebés a dit la contracta dels rastrejadors catalans en plena pandèmia.
4. Sol Daurella: CocaCola i la seva derrota davant els "espartans"
La següent de la llista és Sol Daurella, amb 6.300 milions d’euros. Ella i els seus cosins dirigeixen el hòlding Cobega, propietari d’un terç de Coca-Cola Europa i 13 embotelladores a l’estranger. Però si alguna cosa representa Daurella és que els oligarques no són invencibles. Encara que el reformisme ens diu que res es pot fer contra el seu poder econòmic, la lluita contra el tancament de la seva fàbrica de Fuenlabarada, frenada amb la vaga de les i els “espartans”, va mostrar que la classe obrera els pot doblegar el braç.
5. Els Riberas: Gestamp i com salvar la fortuna "externalitzant" els salaris a l’Estat
Per darrere venen la saga dels Riberas, amb 5.900 milions d’euros. Amos de la marca de components per a Gestamp i l’acereria Gonvarri. El patriarca, Francisco Riberas Pampliega, presideix el lobby de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF). Aquests "humils" empresaris són un exemple del model d’empreses auxiliars amb salaris fins a un 70% inferiors a les matrius en el qual es basa el sector automobilístic espanyol. També estan en la llista dels principals beneficiaris de la generosa política dels ERTO de Yolanda Díaz. El seu patrimoni no es va reduir gens durant la pandèmia gràcies a que l’Estat va assumir la nòmina de milers dels seus empleats.
6. La Banca March: nissaga franquista dels banquers de Sa Majestat
Als Riberas els segueixen els March, amb 5.000 milions d’euros. Són ja la quarta generació d’una de les principals famílies de l’oligarquia financera. Originaris de Mallorca, el fundador Juan March Ordinas, va ser un dels banquers de Franco. Va finançar de la seva pròpia butxaca la compra de l’avió “Dragon Rapide” que va traslladar al general colpista de Canàries al protectorat colonial marroquí perquè es posés al capdavant del cop. La dictadura i la democràcia presidida pels seus hereus Borbons li han sabut retornar amb generositat tan valuosos serveis.
7. Els Botín: reis de la banca, els desnonaments i la universitat empresa
L’altre cognom per a parlar d’oligarques de les finances és el de Botín. La saga que avui encapçala Ana Botín acumula un patrimoni de 3.351 milions d’euros. els beneficis de l’entitat continuen batent rècords, amb 8.124 milions en 2021. També ho fan els desnonaments patrocinats per la signatura càntabra i la intromissió en l’educació superior, de la qual s’ha convertit en un dels mecenes més influents sobre què s’estudia i investiga en les universitats públiques.
8. Els Entrecanales: a l’espera de la seva porció dels Fons Europeus
Per darrere venen els Entrecanales, amb 3000 milions. Els propietaris del grup Acciona són altres dels oligarques que més es repeteixen en els concursos de concessions i obra pública. Recentment estan desembarcant en el sucós negoci de les renovables i són un dels gegants de l’IBEX35 que espera emportar-se una bona tallada dels Fons Next Generation.
9. Les Álvarez: el Corte Inglés i la mordassa antisindical
Les germanes Álvarez segueixen en el novè lloc amb 2.190 milions. Les hereves d’Isidoro Álvarez, estan al capdavant de El Corte Inglés. Un dels que fossin vaixells almirall de l’empresariat franquista i que mai va perdre els "bons" costums de reprimir i acomiadar sindicalistes com en la dictadura. Són també part de l’Associació de Carregadors d’Espanya, el lobby que al costat de la patronal del Comitè Nacional del Transport per Carretera, estan darrere de la xarxa infinita de subcontractacions que condemnen a la misèria a assalariats i falsos autònoms del sector del transport.
10. Els Masaveu: apostant sobre segur: ciment, banca i electricitat
La llista la tanquen, els Masaveu, amb 2.100 milions d’euros. Una família d’industrials i banquers, propietaris de Tudela-Veguín dedicada al sempre segur -en el país del ladrillazo- negoci de la fabricació de ciment. La Corporació Masaveu compta també amb importants participacions en entitats financeres com Liberbank, Bankinter o Santander, a més de l’elèctrica EDP. Quan paguis la pròxima factura de la llum recorda que un pobre Masaveu t’ho agrairà.
