Hem acabat el curs escolar 2019-2020 amb un últim trimestre completament diferent a qualsevol altre que hàgim fet abans. En un “plis plas” vam haver de canviar les classes presencials per una comunicació telemàtica. Els mestres hem hagut de fer moltes tasques amb els ordinadors per trobar i elaborar feina per als nens, moltes hores de trucades amb les famílies, preocupats per aquelles que no tenen internet a casa o ordinadors. Aquest canvi va ser caòtic.
Un canvi caòtic també per a les famílies. Ja que a casa hi eren els nens sense classes presencials, amb deures; els pares ja sigui amb teletreball o sense feina (i potser sense ingressos). L’administració ha anat per darrere de la situació i sense oferir solucions reals, només oferint declaracions que quan arribaven ho feien tard. No poques famílies s’han perdut aquest trimestre.
I el curs 2020-2021
La planificació del nou curs ha estat (i sembla que serà) un camí ple d’improvisació. Al llarg d’aquestes setmanes, el departament d’ensenyament ha dit una cosa, el contrari i ha tornar a contradir-se. Al principi calia desdoblar classes. Però com que no van aconseguir prou espais per fer-ho van apujar el límit de 15 a 20 alumnes per aula a primària .
Un altra problema són les mesures de seguretat a l’aula. Què s’ha de fer amb les mascaretes? Que si només amb la distància, que si fem grups estables, etc. En principi, els dos mestres i els alumnes de classe no haurien de portar-ne, però això és el contrari que diu la consellera de salut per anar pels carrers.
També està sent un greu problema l’augment de la plantilla. Mentre els sindicats demanen doblar la plantilla per recuperar ràtios alumnes/mestres més raonables; la Generalitat només ofereix un augment d’entre 5000 i 10.000 persones i no totes mestres. L’anunci de Qum Torra és d’un augment de 450 milions més la contractació del personal educatiu. Encara que l’anunci és sospitós ja que van acomiadar mestres substitutes a final del curs passat
Malauradament, la planificació que fa el conseller Bargalló i la Generalitat catalana ens fa pensar en un altre curs escolar caòtic. Si bé es cert que la pandèmica del Covid-19 fa totes les coses més incertes; també és cer que una gestió amb poquíssima inversió en plantilla, espais i tauletes fa que encara ho siguin més.
Però el vicepresident Pere Aragonès va assegurar que al setembre tots els centres educatius obriran i es reprendrà el curs "amb normalitat", tot i que serà un curs "excepcional". Gairebé tota la comunitat educativa ens preguntem, de quina normalitat ens parla?, la mateixa normalitat de Pedro Sánchez?
En síntesi, el proper curs escolar té molts interrogants i només podrem anar resolent-les amb la lluita de tots els docents i la comunitat educativa.
Et pot interessar: Rebel·lió educativa contra la (des)planificació del conseller Bargalló
Et pot interessar: Els treballadors de l’Ensenyament de Madrid anuncien vaga i mobilitzacions a l’inici de curs
Et pot interessar: La concertada s’emporta 6.000 milions cada any mentre l’educació pública està desfinanciada
