La jornada parlamentària d’ahir va concloure quan l’edifici de la Carrera de Sant Jerònim havia tancat les seves portes. Amb l’estat d’alarma prorrogat, gràcies novament al suport de la dreta de Ciutadans, saltava la notícia que un dels acords aconseguits durant el dia quedava anul·lat unilateralment per part del PSOE.
Ens referim al que ha estat “carn de memes” des de la mitjanit d’ahir i notícia del dia: el govern “progressista” confirma que no té la intenció de derogar la reforma laboral del PP.
Horas le ha durado a @PSOE @PODEMOS e @iunida su acuerdo con @EHBilduCongreso para derogar la #ReformaLaboral del PP... Tiempo justo xa q la izquierda abertzale apoyara con su abstención, una vez+, al gobierno que aplica un nuevo rescate a los capitalistas. Otra "jugada mestra"? pic.twitter.com/tXzYjbLGLT
— Santiago Lupe (@SantiagoLupeBCN) May 20, 2020
Una renúncia que no és nova. Va ser de les primeres anunciades tant pel PSOE com per Podemos i Esquerra Unida. La ministra de Treball, Yolanda Díez, va arribar fins i tot a considerar una irresponsabilitat derogar-la, tal com tots ells defensaven en els seus programes electorals.
EH-Bildu va acordar abstenir-se en la votació, mantenint-se així en la seva posició de suport crític al govern, a canvi d’un acord que incloïa textualment “les forces que subscriuen aquest acord es comprometen a derogar de manera íntegra la Reforma Laboral de l’any 2012 impulsada pel Partit Popular” i fins i tot marcava termini per a aquesta mesura “abans de la finalització de les mesures extraordinàries adoptades pel Govern en matèria econòmica i laboral derivades de la crisi originada pel Covid-19”.
🤝 @EHBildu acuerda con @PSOE y @Podemos derogar la Reforma Laboral de manera íntegra.
Compromisos:
🔙 La derogación deberá ser efectiva antes de finalizar las medidas extraordinarias por el #COVID19
✅ Mayor capacidad de gasto en políticas públicas
👉 https://t.co/9Kgs1VGj4c pic.twitter.com/lStEVIWoMW
— EH Bildu Congreso - Senado (@EHBilduCongreso) May 20, 2020
Que el paper tot l’aguanta i que la concreció del signat anava a ser més que dubtós tothom, començant pels signants, ho podia imaginar. Però que això quedés en evidència en tot just hores és un contundent missatge del govern “progressista” als empresaris: no temeu, continuarem vetllant pels vostres beneficis.
Derogar la reforma laboral per complet, encara que deixaria intacte tota la bastimentada normativa de les contrareformes prèvies, suposaria per exemple limitar els despengis del conveni, o el canvi unilateral de condicions laborals, de jornada i salarials de part de la patrona. I això és just el que la CEOE i CEPYME, amb el suport de les direccions de CCOO i UGT, van sol·licitar i van pactar amb el govern en el seu últim decret sobre l’ampliació dels ERTEs per causa major fins al 30 de juny.
El govern deixa així mans lliures perquè els empresaris puguin fer i desfer al seu antull i sense control administratiu, molt menys sindical. Rebaixar salaris i condicions és la recepta amb la qual el govern, com la resta de governs de la UE de diferent signe, volen greixar el rescat de les grans empreses, juntament amb una pluja de milions de diners públics que es convertiran en una pesada hipoteca per a les futures generacions.
Pablo Iglesias ha volgut sortir avui a assegurar que el signat es manté vigent, Llastra li ha corregit de nou. En aquesta, com en altres qüestions prèvies, Unides Podem vend una imatge d’ala exigent dins del Consell de ministres. Però la seva exigència no passa d’alguna filtració a la premsa o una declaració en xarxes socials.
No serà el govern que està rescatant a les grans empreses i deixant enrere a milions -basta veure la situació de centenars de milers de famílies obreres en la desocupació, sense ingressos o esperant el cobrament del SEPE- qui acabarà amb la reforma laboral més lesiva de les últimes dècades.
Els sindicats es mantenen en una posició de lleial suport a aquest executiu. Des de l’esquerra sindical i política s’hauria d’exigir que trenquin amb aquesta actitud criminal i posar-se al capdavant d’organitzar una resposta des dels centres de treball. Els atacs que s’estan vivint en forma de ERTEs, anuncis de tancament -com en Nissan- i acomiadaments, només es podran enfrontar des de l’organització i mobilització de la classe treballadora.
