La dimissió de Carlos Lesmes, fins ara president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, ha propiciat que el PP i el PSOE es reuneixin d’emergència per tractar de tancar una crisi d’ampli recorregut de l’òrgan de govern del poder judicial. Tots dos partits busquen resoldre la renovació d’aquest òrgan, així com del Tribunal Constitucional, una qüestió que porta embussada diversos anys.
La reunió ve a desbloquejar sis mesos de silenci des de la sortida de Pablo Casado de la direcció del PP. L’últim punt de xoc entre totes dues formacions havia girat entorn de la postura del PP de transformar el sistema d’elecció dels jutges, perquè ells mateixos els triessin, seguint, en teoria, una exigència de la Unió Europea. Una posició que de realitzar-se canviaria el sistema actual en el qual una majoria qualificada del Congrés tria al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). A més triarien també a dos dels magistrats del Tribunal Constitucional.
Alhora el PP hauria bloquejat la renovació del Tribunal Constitucional per tractar de controlar un òrgan que pot posar fre a les reformes legislatives del govern. La resposta a això per part del govern PSOE i Unidas Podemos va ser l’inici d’una reforma legislativa que impedís al CGPJ realitzar nomenaments per a aquest òrgan. En el que no és més que una guerra oberta pel control del Poder Judicial, molt lluny de la suposada independència que tots dos bàndols reclamen per a aquest poder dins de l’actual sistema democràtic burgès.
Una lenta resposta a la crisi
Després de la reunió d’emergència, portaveus de tots dos partits han sortit a admetre que tan sols han acordat mantenir reunions per continuar les negociacions sense donar una data concreta de resolució.
Aquesta lenta resolució de la crisi s’aprofundeix a causa del propi enfrontament intern en el Poder Judicial ja que, d’una banda, Lesmes va anunciar que seguint les indicacions del gabinet tècnic del CGPJ seria Francisco Marín Castán, president de la Sala social del Suprem i vicepresident interí del Suprem, qui ocuparia el seu lloc. Això bloquejaria al CGPJ de nomenar el successor de Lesmes.
Una postura rebutjada en el si del CGPJ que aposta per una doble presidència: un president interí del Suprem i, d’altra banda, una presidència en funcions en el CGPJ. I encara podrien obstaculitzar un acord per mantenir el bloqueig, ja que els donen els números per a això en el pròxim ple extraordinari del CGPJ on en teoria havia d’acordar-se als magistrats per a la renovació del Tribunal Constitucional.
El conjunt de maniobres exposa com, lluny de ser el poder independent i imparcial que se’ns vol vendre, el Poder Judicial juga un important rol polític dins de l’actual Règim polític i que, igual que altres aparells de l’Estat, han estat heretats directament de la dictadura i han servit a la burgesia i els seus interessos, sota el franquisme, com després en aquesta “democràcia per a rics”.
Per això, és necessari exigir un programa democràtic elemental: posar fi a l’elitista carrera judicial mitjançant l’elecció de les i els jutges per sufragi universal, que aquests els càrrecs siguin revocables en tot moment, que cap pugui cobrar un salari major al d’una mestra o un treballador qualificat i que tots els judicis siguin mitjançant jurats populars.
