Un centenar de joves es van reunir aquest dissabte 14 de maig a la Sala Borromeo del popular barri de Vallecas. Una trobada convocada per l’agrupació juvenil Contracorriente i l’agrupació de dones Pan y Rosas, impulsades pel CRT, amb els lemes de "lluitem contra la guerra, el rearmament imperialista i la crisi capitalista" i "parem a l’extrema dreta amb la lluita de les dones, el moviment LGTBI i la classe obrera".
Estudiants i treballadores precàries de Madrid, Barcelona, Saragossa i altres ciutats de l’Estat, van debatre durant més de 3 hores i van aprovar un pla d’acció immediata amb algunes resolucions com la participació en la manifestació contra el cim de l’OTAN del pròxim 28 de juny amb una posició que denunciï l’ocupació russa d’Ucraïna i la ingerència imperialista dels països de l’Aliança.
Pablo Castilla, estudiant de la Universitat Pompeu Fabra i militant de ContraCorrent de Barcelona, va obrir el debat al costat d’Irene Thunder, estudiant de la UAM i militant de ContraCorriente Madrid i Pan y Rosas. Reproduïm a continuació les seves paraules.
Qui no conegui ContraCorrent es preguntarà què fan més de 100 joves de diverses ciutats de l’Estat Espanyol avui aquí. Volem parlar dels problemes que ens afecten, però sobretot dels qui són els seus responsables i les nostres respostes.
Parlem dels treballs precaris, la impossibilitat d’emancipar-nos, les universitats al servei de les empreses amb taxes de més de 1.000€, la criminalització que sofrim, la degradació de la salut mental o la incertesa sobre una cosa tan simple com que tinguem un planeta en el qual viure.
Una situació vital que ens fa sentir què alguna cosa no funciona, que aquest sistema no és per a nosaltres. Ara, queda clar que la història del capitalisme sense guerres ni pandèmies ni crisis en realitat sempre havia estat un mite. Per això, impulsem aquesta trobada contra la guerra, el rearmament imperialista i les crisis capitalistes.
Després d’escoltar una vegada i una altra que els grans conflictes entre potències eren cosa del passat, veiem esclatar la guerra a Ucraïna. La reaccionària invasió de Putin en defensa de l’oligarquia russa és contestada amb el rearmament dels països imperialistes.
L’OTAN liderada per EEUU i la Unió Europea prenen posicions. Augment històric dels pressupostos militars, enviament d’armes a Ucraïna i sancions econòmiques a Rússia. L’imperialisme espanyol, amb el govern PSOE-UP al capdavant, segueix els mateixos passos.
Es preparen per a reforçar l’opressió i explotació sobre la resta dels pobles del món mentre la classe treballadora i els sectors populars paguem les conseqüències de la seva guerra. Perquè ho sofreix el poble ucraïnès, però també el rus amb la sancions, els treballadors de l’Estat Espanyol amb la pujada de preus que fa que a les nostres cases no s’arribi a fi de mes o els pobles d’Àfrica als quals volen continuar matant de fam.
Som moltes i molts els que no tenim cap confiança en aquest govern "progressista" del #PSOE i #UnidasPodemos. Cada vegada som m més les que lluitem per un sortida amb un de ependencia de classe i revolucionaria de les crisis i guerres actuals. pic.twitter.com/cvKY3z5cvY
— Contracorrent Catalunya #OrganitzarLaRàbia (@Contrac_Cat) May 14, 2022
Encara estem sortint d’una pandèmia en la qual mentre els Jeff Bezos i Amancio Ortega es forraven, els treballadors havien d’arriscar-se al contagi cada dia i als joves ens van condemnar com els culpables de tot. No oblidem aquells dies veient els metres a rebentar i ens criminalitzaven pels contagis, quan es negaven a tocar un misser euro de les grans fortunes o intervenir les farmacèutiques per a alliberar les patents de les vacunes.
Un patró que es repeteix una vegada i una altra. Protegir els beneficis dels capitalistes i fer pagar les crisis al poble treballador és la seva fórmula. El vam veure en 2008, la crisi amb la qual gairebé vam néixer, i ho veiem ara amb aquesta nova crisi conseqüència de les seves guerres que amenaça amb marcar-nos per a la resta de les nostres vides.
L’extrema dreta creix sobre el malestar, aixecant un discurs que enfronta a explotats i oprimits. Carreguen contra el moviment de dones, contra el moviment democràtic català, les persones migrants o el col·lectiu LGTBI. Volen tirar als nostres companys migrants o racialitzats, dir amb qui podem o no cardar, o en què llengua hem d’estudiar.
Vox intenta semblar anti-casta i enemiga del status-quo, però no és més que el partit dels pijos i senyorets tractant de guanyar-se el suport dels treballadors cabrejats i la joventut frustrada. Són la versió deslligada del PP, defensors de les polítiques més neoliberals contra la classe treballadora, no gaire lluny del que és Ayuso aquí, que bé la coneixeu.
Però per què creix l’extrema dreta? Per a respondre a aquesta pregunta cal preguntar-se, què està fent el govern del PSOE i Unides Podemos? Perquè no hi ha res millor perquè creixi la dreta que un govern malament d’esquerres que aplica la seva agenda.
Encara estem sortint d’una pandèmia en la qual mentre els Jeff Bezos i Amancio Ortega es forraven, els treballadors havien d’arriscar-se al contagi cada dia i als joves ens van condemnar com els culpables de tot. No oblidem aquells dies veient els metres a rebentar i ens criminalitzaven pels contagis, quan es negaven a tocar un misser euro de les grans fortunes o intervenir les farmacèutiques per a alliberar les patents de les vacunes.
Un patró que es repeteix una vegada i una altra. Protegir els beneficis dels capitalistes i fer pagar les crisis al poble treballador és la seva fórmula. El vam veure en 2008, la crisi amb la qual gairebé vam néixer, i ho veiem ara amb aquesta nova crisi conseqüència de les seves guerres que amenaça amb marcar-nos per a la resta de les nostres vides.
L’extrema dreta creix sobre el malestar, aixecant un discurs que enfronta a explotats i oprimits. Carreguen contra el moviment de dones, contra el moviment democràtic català, les persones migrants o el col·lectiu LGTBI. Volen tirar als nostres companys migrants o racialitzats, dir amb qui podem o no cardar, o en què llengua hem d’estudiar.
Vox intenta semblar anti-casta i enemiga del status-quo, però no és més que el partit dels pijos i senyorets tractant de guanyar-se el suport dels treballadors cabrejats i la joventut frustrada. Són la versió deslligada del PP, defensors de les polítiques més neoliberals contra la classe treballadora, no gaire lluny del que és Ayuso aquí, que bé la coneixeu.
Però per què creix l’extrema dreta? Per a respondre a aquesta pregunta cal preguntar-se, què està fent el govern del PSOE i Unides Podemos? Perquè no hi ha res millor perquè creixi la dreta que un govern malament d’esquerres que aplica la seva agenda.
🔥 ¡Por una juventud contra las crisis y las guerras del capitalismo!
🎙️ @PabloCastilla00 de @Contrac_Cat defendiendo una alternativa política antiimperialista, feminista y revolucionaria
🚩 En el Encuentro estatal de Contracorriente y PAN y Rosaspic.twitter.com/TPT2BzTQJ7— Contracorriente #OrganizarLaRabia (@contr4corrient) May 14, 2022
El govern “més progressista de la història” és el que augmenta el pressupost en defensa, envia armes a Ucraïna i aplica sancions. Ven definitivament al poble sahrauí a canvi que les empreses espanyoles continuïn espoliant la zona, saquejant els recursos i la dictadura marroquina vigili les fronteres. Perquè el govern “progressista” continua sent imperialista.
El “govern més progressista de la història” és part defensora d’aquest Règim del 78. Protegeix les dretes, a la monarquia i la Família Reial que viu en el luxe a costa nostra. El mateix govern que defensa espionatge a l’independentisme català i nega el dret a l’autodeterminació.
A Catalunya, Esquerra i Junts – els partits de la burgesia catalana – estan culminant la seva traïció a la lluita del poble català per l’autodeterminació. Després de l’atac de la dreta al costat de la Corona i el PSOE després del referèndum, van desmobilitzar als qui van poder i ens van reprimir a la resta a cada manifestació. No oblidem les hòsties a les manis contra la sentència de 2019 o de Hasél quan li van treure un ull a una jove de 19 anys…
Ara, mentre aplicaven les polítiques neoliberals de sempre o acaten que els jutges decideixin en quin idioma hem d’estudiar, continuen sostenint al govern que els espia i manté processaments a 3000 activistes independentistes. El mateix que fa EH-Bildu, convertida en un dels principals suports parlamentaris d’aquest govern.
El PSOE, no ha estat només, perquè IU, el PCE i Podemos també són part del govern, encara que a vegades se’ls oblidi. Els mateixos que posaven a parir el rescat a la banca, ara destinen els Fons Europeus aprovats amb Vox a les empreses de l’IBEX perquè duguin a terme la transició energètica. Ens volen colar que les mateixes que ens han portat fins aquí, que s’han carregat el planeta, ara ens salvaran.
Els que criticaven la reforma laboral del PP l’han legitimat amb Yolanda Díaz al capdavant de CCOO, UGT, la patronal i fins al vistiplau d’Ana Botín. La mateixa reforma laboral que ens manté en feines de merda, temporals, amb el risc d’acomiadament permanent i sense poder emancipar-nos. Això sí, Enrique Santiago del PCE demanava confiança als vaguistes de Cadis mentre els enviaven tanquetes.
A Catalunya, la CUP, una formació que es reivindica anticapitalista, va posar tota la seva força a defensar la unitat amb la burgesia catalana tant al Parlament com als carrers i universitats. Aquesta unitat que, lluny de ser el camí a la independència, va deixar al moviment amb les mans lligades per a evitar la traïció que avui culminen i per a aprofitar l’envit contra el règim per a lluitar per resoldre també els grans problemes socials.
Ni l’una ni l’altra representen una opció per a nosaltres. Perquè el reformisme, al seu camí de petites reformes quan es pot i atacs quan s’ho demana la patronal o la UE, sembra el terreny per a l’avanç de la dreta i deixa desarmada a la classe treballadora i als sectors populars per a enfrontar les barbàries del capitalisme. Perquè la unitat amb els partits de la patronal, com a ERC, porta també a aquest mateix lloc.
Nosaltres ens neguem a la gestió de la derrota. Volem preparar la victòria i per a això necessitem una organització disposada a lluitar per ella.
Perquè ja n’hi ha prou de ser la generació de les crisis, la que veu el seu futur marcat per la guerra, el rearmament imperialista i la catàstrofe climàtica a la qual ens condueixen. No som la joventut egoista que volen pintar els mitjans, som la joventut que pren partit. La que sortim al carrer per Hasél, Samuel... La que va calar foc els carrers de Xile contra el règim de Pinochet, o ara als EUA està al capdavant de construir sindicats a empreses com Amazon.
Som una generació que ens volem posar al capdavant de barallar per una sortida perquè les crisis no les pagui la classe treballadora. Que volem enfrontar, amb una lluita independent al costat dels i les treballadores, al nostre propi imperialisme, l’espanyol, i als seus governs de torn, com avui és el del PSOE i UP.
Perquè som nets i netes d’una generació que ens va ensenyar que la lluita era l’únic camí, però que també va ser derrotada i enganyada. Ara, volem conquistar totes les victòries que a ells els van arrabassar.
