La persecució que ha sofert Hasél des de la primera detenció (detencions aleatòries i injustificades, tuits condemnats, fustigació pública, etc.) contrasta amb la impunitat que gaudeix la corona. Mentre a Hasél li condemnen a presó per criticar les corrupteles del rei Joan Carles, els seus vincles amb dictadors i violadors de drets humans (amistats que el seu fill i actual rei continua gaudint), la seva evasió fiscal, les seves caceres il·legals i les seves festes són cada dia més evidents.

Igualment resulta una desagradable ironia que pesi sobre Hasél una acusació d’enaltiment de terrorisme per uns tuits de solidaritat amb presos polítics al mateix temps que l’Estat permet que un assassí com Emilio Hellín Moro, que va formar part d’un comando feixista que va matar a Yolanda González, sigui assessor del peritatge judicial del cas Cifuentes. Sembla evident a qui protegeix la justifica espanyola: un tuit d’un raper és més “terrorisme” que assassinar a una jove del moviment estudiantil.

Et pot interessar: La Generalitat multa activistes que defensen la sanitat pública

Les institucions de l’Estat Espanyol, lluny d’estar només podrides, protegeixen mitjançant la repressió més descarada als hereus del franquisme, com és la Corona i la justícia. I l’horitzó no és falaguer. Les conseqüències de la Llei Mordassa es fan veure en aquesta absoluta violació dels drets fonamentals, com és la lliure expressió. Davant això, el govern suposadament progressista de PSOE-UP no ha fet res per tombar una llei que permet denúncies i condemnes com les dels titellaires, Valtonyc i altres persecucions insòlites.

Me resulta imposible contestar todos los mensajes de apoyo. Gracias de corazón. Ojalá la solidaridad y la lucha sirvan para que sea el último que tenga que pasar por algo así, aunque mientras suframos este Estado va para largo. Ojalá sirva para ver que atacan nuestras libertades

— Pablo Hasel (@PabloHasel) January 29, 2021

És aquest un nivell de persecució a la llibertat d’expressió que, lamentablement, es repeteix amb cada vegada major freqüència, però al qual no podem acostumar-nos. És una llei que s’ha demostrat no estan disposats a canviar des del parlament tan si més no els mateixos que van arribar a ell denunciant-la. Només la lluita als carrers pot protegir-nos de les comissaries i les presons que s’alcen contra els que protesten.

Et pot interessar: Important acte per la absolució de Garrobo i Moisès