Després de setmanes d’enfrontaments entre el Govern central de Pedro Sánchez i el Govern madrileny d’Isabel Díaz Ayuso, aquest dijous el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va suspendre les mesures de tancament de Madrid. Amb aquesta sentència sobre la taula, Ayuso pretenia tornar a implementar mesures restrictives per barris, el “confinament de classe” que limitava la mobilitat en els barris de Carabanchel, Vallecas o Usera, però permetia entrar i sortir de Madrid als residents de barri Salamanca. La situació ha generat divisions dins del Govern de la Comunitat de Madrid, amb Ciutadans intentant buscar una sortida negociada per a aplicar el tancament de Madrid, sense arribar a l’Estat d’alarma.
L’estat d’alarma imposa novament el tancament de Madrid i restriccions per a tots els habitants de la ciutat. Però Què ha canviat per a milions de treballadors dels barris populars? Hi ha els qui argumenten que aquesta és una mesura “més democràtica” perquè no sols confina als sectors de la classe treballadora sinó a tota la ciutat. Però aquesta lògica emmascara la realitat: en els barris obrers continuarà patrullant la mateixa policia racista, en els centres de salut continuaran faltant infermeres, en els metres continuarem viatjant amuntegats. A més, la disputa entre el Partit Popular i el govern progressista sobre el perímetre del confinament oculta la responsabilitat de tots dos governs sobre com hem arribat fins aquí. Durant els últims mesos no s’han pres cap de les mesures d’emergència que feien falta per a frenar la crisi sanitària i revertir la catàstrofe social.
Avui, davant la declaració de l’Estat d’Alarma, ratifiquem el que sosteníem ahir, davant la sentència del Tribunal Suprem de Madrid:
"Tant Ayuso, com el govern Sánchez-Iglesias, segueixen sense presentar cap pla seriós i continuen apostant tot a recórrer a la mesura medieval del tancament de barris o ciutats. Per a això tant els uns com els altres fan ús d’eines bonapartistes, bé sigui el braç de la Judicatura que fa anys actuen d’àrbitre dels sectors més búnquer del règim, bé sigui tirant de legislació d’excepció com l’estat d’alarma.
Et pot interessar: Els jutges amics del PP suspenen el tancament de Madrid: volta al confinament de classe?
Els dos bàndols volen fer responsable unilateral a l’altre del crim social que s’està produint a la Comunitat de Madrid i que es va estenent a la resta de l’Estat. Però ells són responsables. Mentre es continuen barallant per les culpes, els morts els continuen posant les classes populars, una vegada més les més colpejades per aquesta pandèmia.
Ni Ayuso, ni Sánchez i Iglesias, han disposat en aquests mesos els recursos necessaris per a la contractació urgent de sanitaris, l’augment de rastrejadors, el reforç de l’atenció primària, dels recursos necessaris per a un retorn segur a les aules... Totes les reivindicacions dels sindicats de sanitat i educació han estat sistemàticament menystingudes pel govern central i l’autonòmic.
Molts menys han tractat d’intervenir els recursos disponibles per a atallar la segona ona. Ni s’han intervingut i habilitat hotels i immobles dels especuladors per a garantir aïllaments en condicions dignes, ni s’ha intervingut la sanitat privada i els laboratoris.
Et pot interessar: FOTOS Vallekas es defensa: “més infermers i menys maderos”
Per a garantir els seus plans sol es necessiten policies i multes. Per a garantir un pla que realment posés per davant la salut pública de les majories socials seria imprescindible la imposició d’impostos a les grans fortunes i mesures contra la gran propietat. Ni “progressistes” ni “conservadors” estan per travessar aquesta línia.
Un pla així no sortirà ni de la Moncloa, ni de la Porta del Sol. Per a imposar-ho serà necessari que els sindicats, al costat de les organitzacions socials, veïnals i l’esquerra que no és part del govern “progressista” impulsem un procés d’organització i mobilització.
Des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores venim donant suport a la convocatòria de vaga general llançada per la CGT a Madrid. Ho fem defensant que aquesta ha d’anar acompanyada d’impulsar assemblees en els centres de treball, estudi i barris, per a aconseguir imposar-la-hi a les direccions dels sindicats majoritaris.
