×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

“Pensar la igualtat de gènere sota el capitalisme és una utopia”

La feminista argentina Andrea D'Atri, autora del llibre 'Pan y Rosas. Pertenencia de género y antagonismo de clase en el capitalismo', ha protagonitzat aquest dissabte una vídeo-conferencia en el marc de la fira Literal de Barcelona.

EsquerraDiari.cat

diumenge 12 de maig de 2019
Facebook Twitter

En el marc del transcurs de la Literal, la Fira d’idees i llibres radicals, celebrada a Barcelona durant aquest cap de setmana, ha tingut lloc aquest dissabte una vídeo-conferencia de la feminista argentina Andrea D’atri en la qual contestava a les preguntes de Neus Molina, periodista de La Directa entre altres mitjans alternatius.

En un auditori ple a vessar amb un centenar d’assistents, la vídeo-conferència començava amb una pregunta complexa però important, sobre la relació entre subjecte, programa i estratègia del feminisme marxista, a diferència dels altres feminismes. Andrea D’Atri concloïa que “nosaltres sostenim que és la classe treballadora com a classe revolucionària, la classe capaç de mantenir els ressorts del sistema capitalista i alhora, potencialment, capaç de destruir-lo. I per tant, la que pot aixecar el programa per l’emancipació de les dones”.

Respecte a l’estratègia d’emancipació de les dones, defensava que “quan ens diuen que el socialisme és una utopia, nosaltres diem que no, que pensar la igualtat o l’equitat de gènere sota el capitalisme, això és una utopia”.

Neus Molina, va continuar amb la pregunta sobre com aquest sistema capitalista, està aconseguint separar a la classe obrera amb treballs cada vegada més atomitzats, i sobre com es compon avui la classe obrera. Andrea D’Atri va explicar les transformacions de la classe treballadora durant el neo-liberalisme, dient que la “classe obrera o assalariada, és tot aquell que vengui la seva força de treball, i hem de veure com s’ha reconfigurat amb la incorporació massiva de les dones als sectors assalariats de serveis com és l’educació, la salut, diferents serveis on el 80% són treballadores. A més, considerem que les mestresses de casa que viuen amb l’ingrés de només un salari -d’un treballador, el seu marit o company- també són part de la classe treballadora des del punt sociològic. Però alhora creiem que els qui poden ferir de mort al sistema són aquells que ocupen un lloc en la producció”.

Alhora va parlar de la diversitat i la feminització del treball assalariat, contra els qui parlen de la seva desaparició, dient que “ha augmentat la quantitat d’assalariats en el món. I les dones treballadores són avui el 47% de la classe assalariada. Ja no és només el rostre masculí, és diversa, amb les dones i les immigrants, per exemple. La nova classe obrera és immigrant i dona”.

Entaulant diàleg amb aquesta reflexió, Neus Molina va continuar preguntant com incorporem aquests sectors a la classe treballadora i a la lluita feminista. I sobre com les tasques de cures són dutes a terme per un 95% de dones i la majoria migrades. Com les incorporem a la lluita de les dones? Seguint la reflexió sobre la relació entre subjecte, programa i les aliances que necessitem per a aconseguir l’emancipació de les dones.

Andrea D’Atri explicava justament que aquest és el gran objectiu de l’agrupació Pan y Rosas, de la qual ella és fundadora, donant importants exemples de l’Argentina o a Barcelona mateix, amb la lluites de les empleades domèstiques immigrants. “Si el racisme és una construcció del capitalisme, nosaltres hem de ser anti-imperialistes”.

Per a finalitzar, les reflexions van continuar sobre l’anomenat feminisme liberal, encara que per a Andrea D’Atri, “el feminisme només pot ser anticapitalista. El feminisme liberal ha demostrat ser un fracàs amb el triomf de Trump als Estats Units.” El seu missatge va deixar la reflexió sobre l’estratègia de Pan y Rosas, “En el moviment de dones continuarem bregant per una perspectiva anticapitalista, antiracista i anti-imperialista. Per la transformació d’arrel d’aquest sistema.”

En una sala plena de joves, dones i homes, les preguntes entre el públic van girar també entorn de la relació entre “classe i gènere”.

A continuació reproduïm íntegrament la vídeo-conferencia amb Andrea D’Atri realitzada per Literal:


Facebook Twitter
3 d'octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

3 d’octubre de 2017: una jornada que va demostrar que hi ha una alternativa amb independència de classe al processisme

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

El procés s'enfonsa: per què la "unitat popular" no emergeix com a alternativa?

El procés s’enfonsa: per què la "unitat popular" no emergeix com a alternativa?

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

Militarisme “progre”: el Govern del PSOE i UP aproven els pressupostos amb major despesa militar dels últims 40 anys

Militarisme “progre”: el Govern del PSOE i UP aproven els pressupostos amb major despesa militar dels últims 40 anys

Unidas Podemos pacta els Pressupostos i s'empassa el "gripau" del rearmament imperialista. Quant pujarà la despesa militar?

Unidas Podemos pacta els Pressupostos i s’empassa el "gripau" del rearmament imperialista. Quant pujarà la despesa militar?

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona