El 22 de febrer (el text es va donar a conèixer en les últimes hores) el cardenal Luis Ladaria, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe del Vaticà, va emetre un document, previ acord amb el papa Francesc, en el qual intenta explicar el per què de la negativa de la Santa Seu a “beneir” les unions legals entre persones sense importar el seu gènere.

“En alguns ambients eclesials s’estan difonent projectes i propostes de benediccions per a unions de persones del mateix sexe”, arrenca el document. I agrega que “no poques vegades, aquests projectes estan motivats per una sincera voluntat d’acolliment i d’acompanyament de les persones homosexuals, a les quals es proposen camins de creixement en la fe, ‘amb la finalitat que aquells que manifesten una tendència homosexual puguin comptar amb l’ajuda necessària per a comprendre i realitzar plenament la voluntat de Déu en la seva vida’”.

Davant la pregunta de si “l’Església disposa del poder per a impartir la benedicció a unions de persones del mateix sexe?”, la Congregació per a la Doctrina de la Fe respon “negativament”. I explica que és “per a ser coherents amb la naturalesa dels sacramentals, quan s’invoca una benedicció sobre algunes relacions humanes es necessita –més enllà de la recta intenció d’aquells que participen– que allò que es beneeix estigui objectiva i positivament ordenat a rebre i expressar la gràcia, en funció dels designis de Déu”.

Per tant, afirmen, “no és lícit impartir una benedicció a relacions, o a parelles fins i tot estables, que impliquen una praxi sexual fora del matrimoni (és a dir, fora de la unió indissoluble d’un home i una dona oberta, per si mateixa, a la transmissió de la vida), com és el cas de les unions entre persones del mateix sexe”. L’església “no beneeix ni pot beneir el pecat”.

La contundent resposta institucional del Vaticà, a través de l’oficina encarregada de sentenciar què està bé i què està malament per a la religió catòlica, no fa més que reiterar el caràcter endarrerit, anacrònic i, per tant, reaccionari, de la jerarquia eclesiàstica comandada per Jorge Bergoglio. De fet, ell mateix sent cardenal a l’Argentina va encapçalar una “guerra santa” (en rigor, un furibund lobby sense reparar en les despeses) per a evitar que el matrimoni igualitari i l’Educació Sexual Integral fossin legalitzats gràcies a la lluita històrica dels moviments de dones i LGTBI.

No són poques les veus que afirmen que Bergoglio és dels papes més "oberts" i "pluralistes" de la història, al punt que suposadament s’ha preocupat per apel·lar a la comprensió i misericòrdia envers els fidels que es declaren homosexuals, lesbianes o transsexuals. Però la "doctrina" és la "doctrina". I quan es tracta de deixar constància del que no es permet, no hi ha pluralisme ni obertura que valgui.