Després de les eleccions del 28M, els resultats encara continuen donant que parlar. Un de les dades que més ha cridat l’atenció és la de l’abstenció, ja que un 36% de les persones en el cens no van anar a votar. Els sectors independentistes i les ciutats i barris amb menor renda destaquen especialment entre els que no van acudir a les urnes.
La ressaca del procés i el pes de la derrota
A Catalunya, l’abstenció es va situar en el 44,4%. Si bé ERC i Junts han aconseguit més regidors que el PSC, són aquests segons els qui han aconseguit més vots. La baixada en la participació del votant independentista s’emmarca en un gir a la dreta en el conjunt de l’Estat. En el territori català, s’expressa en l’enfortiment del PSC a costa dels Comuns i ERC mentre PP i Vox es consoliden als Ajuntaments. En declaracions per al diari Público, el politòleg Pablo Simón atribuïa la desmobilització postprocés entre els factors que explicarien aquesta abstenció.
Després de la derrota del moviment democràtic català imposada per una combinació de repressió de l’Estat i traïció de les direccions independentistes, tots els partits processistes paguen ara els plats trencats. Al final, reprimir les mobilitzacions contra la sentència en 2019, actuar d’acusació particular contra activistes o governar des de Palau al més pur estil convergent sí que tenia costos. Ser la crossa del PSOE a Madrid i aprovar junt PSC i Comuns uns pressupostos de la Generalitat amb megaprojectes a mida de Foment del Treball passa factura.
Aplicar les polítiques del PSC només enforteix al PSC. Una crisi post procés que també impacta a la CUP, perquè la seva aliança amb ERC i Junts van ser vitals per mantenir la política d’unitat nacional que va conduir a la derrota. A més, la seva experiència als ajuntaments – on ha cogovernat amb el mateix PSC a Sant Cugat o ERC i Junts a Tarragona- ha demostrat que poc es distingeix de la gestió municipal defensada pels Comuns.
El “canvi” que no canvia res no mobilitza
Un altre de les dades que es repeteix elecció rere elecció en tot l’Estat són les majors taxes de participació entre la població amb major renda en comparació a la més pobra. Així, l’abstenció en les cinc ciutats més pobres de l’Estat (40,26%) se situa gairebé deu punts per damunt respecte a la que es dona en les cinc ciutats més riques (30,49%). Si no es tingués en compte els municipis catalans amb major renda mitjana per persona (Sant Just Desvern i Sant Cugat del Vallès), la distància seria fins i tot major. Sobre les causes d’aquest fenomen, Pablo Simón assenyala la possibilitat de disposar de capital social o estar integrats en la societat entre els factors que influeixen positivament en la disposició a votar. En aquest sentit, el menor nivell educatiu entre sectors pobres, així com el major grau d’exclusió social, serien part de l’explicació darrere de la seva abstenció.
Les lectures que culpen de l’avanç de la dreta als treballadors que es queden a casa no han trigat a sortir. Per als sectors d’Unides Podem al final es tractaria d’educar millor als pobres perquè entenguin que són ells els qui els ajuden. No obstant això, els pobres no és que siguin ximples, sinó que veuen que amb el govern del PSOE-UP no els dona per a arribar a final de mes, ha pujat la factura de la llum i gairebé no poden pagar el lloguer. Si els que venien a fer fora a la “casta” resulta que no han canviat res, és que continuen governant per als mateixos de sempre. Encara que no es converteixi automàticament en un sentit comú anticapitalista, l’abstenció entre els més pobres expressa de mínimes que costa comprar les mentides del govern “progressista” quan les factures estrenyen.
Comencen a caure les caretes
Davant l’avanç de la dreta, la discussió ha d’apuntar cap a com la joventut, la classe treballadora i les dones organitzem la nostra pròpia força en una alternativa política anticapitalista, de classe i socialista. Passa per aquí evitar que les úniques respostes al descontentament siguin les de quedar-se a casa, votar a Unides Podem (o la CUP a Catalunya) o comprar el fals discurs rebel de Vox o PP.
