Jovent

Declaració de Contracorrent

Per què els i les estudiants ens hem de sumar a la vaga d’educació?

S’inicia el curs 2020-2021 a les universitats de Catalunya i les mesures en educació contra la covid es demostren infectives. La CGT i l’ ASPEPC convoquen vaga pels dies 9 i 15 d’octubre.

Contracorrent

Catalunya

dimarts 29 de setembre| edició del dia

Arrenca un nou curs a les universitats catalanes marcat per la crisi de la covid i la nefasta gestió de la Generalitat ja ha començat a donar mostres de les seves conseqüències. El número de grups confinats se situa per sobre dels 900.

No es tracta de la incertesa o de la falta de planificació com han volgut vendre, sinó de la negativa per part del Govern a prendre les mesures necessàries. Com ja denunciaven sindicats de docents abans que s’iniciés el curs, sense un augment exponencial de la plantilla i l’habilitació d’altres espais per a la docència és del tot impossible realitzar classes presencials amb seguretat.

Davant d’aquesta situació, la CGT d’Ensenyament, juntament amb el Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps), han convocat dues jornades de vaga els dies 9 i 15 d’octubre. Tot el personal docent i laboral del Departament d’Educació i d’altres administracions públiques catalanes està cridat a sumar-s’hi, incloses les escoles bressols de titularitat municipal.

Quins motius tenim els i les estudiants per participar-hi?

Les opcions plantejades per la Generalitat en l’entrada d’aquest nou curs semblen clares: o tornada a les aules sense mesures de seguretat i contagis o classes online sense garantir els recursos necessaris per poder realitzar-les. Cap d’aquestes vies són en benefici de l’alumnat i el professorat.

Per una banda i com ja hem vist durant les primeres setmanes a primària i secundària, les mesures anti-covid són inexistents i els grups confinats no paren de créixer. Després d’anys de retallades i privatització de l’educació, l’aposta del Govern ha estat profunditzar la precarització dels treballadors i treballadores de l’ensenyament fins al punt de posar en risc la seva salut.

A les universitats s’aposta directament per una docència híbrida que combini la docència online i la presencial. El gest de voler reduir l’activitat al campus ràpidament topa amb la realitat d’aquells i aquelles que hi assistim: transports públics plens, barris massificats o treballs sense condicions de seguretat per poder pagar matrícules abusives quan ni tan sols trepitgem la universitat. A més, imposen l’ensenyament a distància sense garantir recursos bàsics com ordinadors, internet o espais d’estudi. Així, deterioren encara més la qualitat de l’educació pública i profunditzen el seu procés de l’elitització.

Per això mateix, la lluita del professorat és també la dels i les estudiants. El camí per defensar l’educació pública no està en adaptar-se al discursos de desmobilització dels diferents governs, ni tampoc en mantenir el corporativisme del moviment estudiantil dividit per nivells i escindit de la resta de lluites. Cal exigir a les organitzacions estudiantils com el SEPC o el Sindicat d’Estudiants que convoquin assembles a cada centre d’estudi per discutir, conjuntament amb el personal docent i no docent, com organitzar aquesta vaga i per quines mesures lluitar.

  •   Per les classes presencials! Defensem la contractació en condiciones dignes de tot el personal docent i no docent necessari per garantir la docència a les aules.
  •   Habilitació d’espais per l’estudi! Dintre de les pròpies estructures universitàries però també fora d’elles, fent ús d’instal·lacions buides que es puguin reactivar en base a les necessitats actuals.
  •   No a l’escletxa digital! Exigim equips informàtics i connexió a internet assegurades per tot l’alumnat per evitar que aquesta profunditzi encara més la divisió de classes a l’educació.

    Ara més que mai, resulta urgent aixecar un moviment estudiantil aliat amb els docents i altres sectors en lluita per defensar una educació pública segura, al servei de les necessitats de la societat, controlada i gestionada pel conjunt de la comunitat educativa i lliure de la influència de les empreses, les grans beneficiades de la pandèmia.

    La precarietat també afecta a la sanitat

    Precisament, la possibilitat de realitzar classes de manera presencial depèn també de la situació de la sanitat. Ens trobem davant d’un sistema de salut absolutament fatigat, amb falta de recursos i personal precaritzat a causa de les retallades i les polítiques de privatització dels darrers governs.

    La precarietat colpeja a la joventut, inclús dintre de la sanitat. Els MIR (Metges Interns Residents) es troben en una nova setmana de vaga després d’unes primeres jornades que van concloure sense victòria. Malgrat ser metges en formació i trobar-nos en una situació sanitària molt delicada, realitzen llargues guàrdies de 24 hores sense descans, jornades de treball de 60 i 70 hores setmanals, tot amb un sou base que no arriba als 1000 euros mensuals.

    Ens solidaritzem amb la lluita dels MIR i cridem a la unitat entre aquests sectors amb reivindicacions comunes . Per evitar que un nou tancament de la universitat i nous confinaments:

  •   Augment dràstic del pressupost de sanitat i educació! Destinat a augmentar els recursos sanitaris i implementar les polítiques educatives que permetin condicions higiènic-sanitàries òptimes. La classe treballadora i els sectors populars som qui més pateix la crisi i qui més l’està pagant. Per això, aquest pla d’emergència s’hauria de finançar a costa dels més rics.
  •   Impost progressiu a les grans fortunes! Aquelles que s’han fet més riques durant la pandèmia mentre la resta havia d’anar a treballar arriscant la seva vida.

    Solidaritat amb els barris obrers de Madrid!

    La falta de mesures en educació, els rebrots en els barris obrers i les polítiques dels governs emparant els beneficis dels grans empresaris són un denominador comú a tot l’Estat. Primer ho vam veure durant els mesos inicials sota la gestió del govern de PSOE-UP. Quan es van retornar les conseqüències ho vam veure a Catalunya amb els rebrots dels temporers i els barris de l’Hospitalet i ara Madrid torna a confirmar-ho.

    Durant l’estat d’alarma, el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias va jugar amb la salut de milers de treballadors enviant-los a treballar en sectors no essencials, es van negar a intervenir la sanitat privada i van desplegar la policia i l’exèrcit. Ara Ayuso pretén fer el mateix a Madrid i confina els barris obrers, tot comptant amb el recolzament del govern “progressista” que envia les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

    Des de Barcelona sabem què és patir la repressió del Règim del 78 i desconfiar d’un govern que es reivindica d’esquerres i acaba aplicant les mateixes polítiques de la dreta. Per tant, ens solidaritzem amb els barris obrers que es mobilitzen contra el confinament de classe que vol imposar el govern de la Comunitat de Madrid.

    Organitza’t amb Contracorrent!

    Així doncs, des de Contracorrent entenem que davant dels partits que imposen una tornada a les aules d’alt risc, exploten els i les treballadores de la sanitat i confinen als més precaris, la lluita del moviment estudiantil haurà de ser en aliança amb tots aquests sectors i en oposició als governs de torn.

    Si comparteixes això, suma’t i organitza’t amb Contracorrent per construir una joventut anticapitalista i revolucionària. Escriu-nos!

    Twitter o Instagram




    temes relacionats

    Universitat   /    Vaga estudiantil   /    Universitats públiques   /    Jovent   /    Unitat obrer estudiantil

  • Comentaris

    Comentar