A En Clau Roja parlem aquesta setmana amb Verónica Landa, portaveu de l’organització feminista Pan y Rosas i membre del sindicat CGT Lleure que convoca a tot el sector del lleure de Catalunya a la vaga educativa d’aquest dijous 9 de juny.
La Verónica ens explica com està actualment la situació del sector de les monitores i monitors i les condicions laborals que pateixen, aixó com les principals demandes del lleure com és la internalització del sector a Catalunya.
Però també conversem uns minuts sobre com donar-li més força a la lluita en defensa de l’educació pública, sobretot de cara al començament de curs, i de la necessitat de que el sector del lleure sigui considerat també com a part de la comunitat educativa, entre altres qüestions.
Quines són les condicions laborals de les monitores i monitors del lleure a Catalunya?
El sector del lleure educatiu i també del lleure socio-cultural està totalment externalitzat. És a dir, està en mans d’empreses privades que gestionen aquest servei. En el nostre cas, el sector educatiu, són empreses que gestionen el servei de monitoratge en el menjador i de l’espai del migdia, les extra escolars, els reforç educatiu a les tardes, o les vetlladores dins l’aula i amb l’alumnat que té necessitats educatives especials.
És important tenir en compte que l’externalització del lleure és la clau de la nostra precarietat, perquè estem en mans d’aquestes empreses i no contractades pel departament d’Ensenyament, com la resta de personal docent i no docent dels centres escolars. Això suposa cobrar molt menys, jornades com a màxim de 3 hores al dia i ofertes de treball de només 45 minuts al dia per un servei concret o, fins i tot, d’una hora a la setmana per fer una extra escolar concreta. Això ens obliga a tenir diferents feines del lleure per poder arribar a final de mes.
Per això, una de les demandes principals és el tema de la internalització, de ser considerades com un sector educatiu i que per tant es reconegui la feina educativa que fem en les escoles i que ens contracti directament el departament i que s’acabi el negoci d’aquestes empreses sobre un sector essencial pel qual les escoles poden funcionar dia a dia.
Després, tot i que amb la nova reforma laboral desapareixen els contractes d’obra i servei, encara a dia d’avui hi ha compayes que es mantenen amb aquests tipus de contractes.
Què creus que pot aportat el sector del lleure a la vaga educativa d’aquest dijous?
Des de CGT LLeure vam considerar que, tot i la temporalitat, la rotació del monitoratge de corretorns i la complexitat de l’organització en un sector com aquest, era necessari convocar a aquesta jornada de vaga per sortir a lluitar per la defensa de l’educació pública, contra les retallades i per defensar les nostres demandes com a sector, amb les nostres companyes docents.
Considerem que convocar és una manera d’unir forces i de sortejar la divisió que imposen amb les que no som considerades personal educatiu i, fin i tot, la divisió que hi ha dins del personal docent com pot ser el personal fixe, el funcionariat, les que fan substitucions o les interines,... Creiem que aquesta unió si que ens dóna força per poder aconseguir les reivindicacions de tota la comunitat educativa, perquè nosaltres no volem només sortir a lluitar per les nostres demandes concretes, sino també per les de la resta de companyes docents i no docents. I també per exigir que el lleure no només sigui internalitzat, sino també gratuït i de qualitat per a tothom.
I com creus que és podria enfortir la lluita en defensa de l’educació pública?
Jo crec que des del març estem veient unes jornades de vaga educativa que són històriques, que han fet que moltes docents surtin al carrer contra un atac que prové del conseller Cambray, però que no és nou, ja que l’Educació porta anys patint les retallades i les privatitzacions dels serveis. I una de les claus per les que les vagues han tingut tant èxit és l’autoorganització als centres i a les coordinadores de barris, amb assemblees,... Hem de veure com fer tot això més extensiu més enllà d’aquest 9 de juny.
Crec també que és clau que la resta de docents i no docents agafin també les reivindicacions del lleure per fer més forta aquesta lluita i que des del lleure fem una crida també a aquesta autoorganització per continuar aquesta lluita. Hem de pensar també com plantejar la lluita amb tot el tema del calendari escolar que també afecta al lleure. Perquè s’ha dit que si totes les 25.000 monitores i monitors que hi ha al sector s’allarguesin una hora a la tarda es podria cobrir les necessitats del mes de setembre o que sino s’obriria una borsa per treballar aquesta hora de més. Però aquesta hora ens la fan cobrar com a complementaria i no com és degut, i hem de veure com oposar-nos a això.
Per aconseguir tot això hem de seguir amb aquesta autoorganització als centres de treball, a les escoles, per poder augmentar aquesta organització i plantejar un pla de lluita per aconseguir totes aquestes millores al sector del lleure i amb l’objectiu d’aconseguir l’internalització. Sabem que si no seguim en aquesta línia, les condicions que tindrem seran cada vegada pitjor.
I per acabar, quin pla de lluita proposa CGT Lleure en un sector tant precari com el vostre?
A més de lluitar per l’internalització, des de CGT Lleure plantegem la lluita per una pujada salarial pel 2022 del 10% i que al conveni del lleure s’hi afegeixi una clàusula de revisió salarial automàtica d’acord amb la pujada de l’IPC anual. A més, plantegem jornades mínimes de 15 hores setmanals per a les monitores i la jornada completa per a les vetlladores i la fixesa de tota la plantilla.
