La crisi migratòria a la frontera entre tots dos països d’Europa de l’est data des de fa ja diversos mesos. Polònia ha detingut a centenars de migrants i refugiats que han intentat ingressar al país des de Bielorússia durant la nit i ha desplegat 3.000 soldats més per a enfortir la seguretat fronterera.
La frontera de la UE amb l’exrepública soviètica és d’uns 1.250 quilòmetres, dels quals 398 corresponen a Polònia, 679 a Lituània i 173 a Letònia. En total, s’estima que 4.000 migrants i refugiats s’han reunit prop de la frontera i en els boscos pròxims vivint en condicions summament precàries sota un clima gelat. Fins ara s’han registrar 7 persones migrants mortes a causa de les baixes temperatures.
La desesperació ha portat a que centenars de persones intentin travessar les fronteres enfortides amb filferros de pues cap a Polònia, mentre que el govern d’ultradreta de Varsòvia els espera amb repressió. El ministre de Defensa polonès, Mariusz Blaszczak, va dir dimecres a l’emissora PR1 que la del dimarts "no va ser una nit tranquil·la", ja que va informar de "molts intents de traspassar la frontera polonesa".
Poland expects groups of several hundred migrants each to attempt to cross into the country from Belarus in the coming hours, as thousands gather at the frontier, Polish government officials say https://t.co/4ERTTDZUL1 pic.twitter.com/qo4RNZtj0p
— Reuters (@Reuters) November 8, 2021
Alguns han intentat travessar amb pales i altres eines, però han sigut repel·lits per les forces de seguretat poloneses.
Multituds de persones s’han reunit en temperatures sota zero prop de la frontera entre Bielorússia i Polònia en els últims dies amb l’esperança de creuar a la nació de la Unió Europea, quelcom que ha recordat la crisi de refugiats de 2015.
La crisi fronterera de mesos de durada va arribar a un punt crític el passat dilluns, quan centenars a Bielorússia es van dirigir cap a l’encreuament fronterer de Bruzgi-Kuznica.
L’estació de ràdio polonesa RMF va dir que unes 200 persones van intentar traspassar la frontera dimarts a la tarda, i un segon grup de 60 persones ho va intentar després de la mitjanit.
Blaszczak va dir que tots els que van intentar creuar van ser detinguts i que la força de soldats polonesos estacionats en la zona s’havia reforçat de 12.000 a 15.000.
Mentrestant, Lituània també va dir que estava traslladant tropes addicionals a la seva frontera amb Bielorússia per a preparar-se per a un possible augment en els intents de creuar des d’aquesta última, mentre que Letònia va descriure la situació com a "alarmant".
Centenars estan acampats al llarg de la frontera, una fracció dels aproximadament 4.000 migrants i refugiats reunits en àrees pròximes a la frontera, inclosos els boscos pròxims. Si bé a Polònia governa el partit d’ultra dreta, homòfob i xenòfob, Llei i Justícia aquests apliquen les brutals polítiques migratòries aprovades per la Unió Europea, adoptant una postura fins i tot encara més dura contra la immigració.
Encara que d’altra banda, s’ha criticat des de la UE a Polònia al setembre, després que quatre persones morissin a la frontera polonesa. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats va condemnar la política polonesa de fer retrocedir als migrants i va exigir accés al lloc per a brindar atenció mèdica, aliments i refugi.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, li va exigir el dimarts als socis de la comunitat redoblar les sancions contra el règim bielorús i va anunciar que Brussel·les estudiarà com castigar les aerolínies que col·laboren amb el trasllat a Bielorússia de migrants des de tercers països. Lukashenko i les agències de viatges bielorusses haurien facilitat visats per a l’entrada de migrants com una ruta segura que eviti creuar el Mediterrani en pots en cerca d’una vida millor. Brussel·les es planteja incloure-les en una llista negra que els impediria tornar a operar en territori europeu.
La UE acusa el govern de Minsk de “mafiós”
Polònia i altres estats de la UE acusen a Bielorússia d’encoratjar als migrants i refugiats, que són en la seva majoria d’Orient Mitjà, l’Afganistan i Àfrica, a creuar en venjança per les sancions occidentals contra Minsk per la repressió del president Alexander Lukashenko contra la dissidència després de les disputades eleccions de l’any passat. Si bé és un fet que Lukashenko està usant la crisi migratòria com a factor de pressió cap a la Unió Europea, les acusacions amaguen la responsabilitat europea en la generació d’aquests migrants.
Diplomàtics de la UE van dir a l’agència de notícies Reuters el passat dimarts que el bloc estava prop d’imposar més sancions a Bielorússia per l’escalada de la crisi, dirigides a unes 30 persones i entitats, inclòs el ministre de Relacions Exteriors de Bielorússia.
La UE va acusar dimarts a Lukashenko d’usar tàctiques "mafioses" en l’enfrontament, en el qual almenys set persones han mort enmig d’advertiments de grups de drets humans que enfronten condicions de congelació i falta de menjar i atenció mèdica.
El govern de Lukashenko, que compta amb el suport de Rússia, nega haver dissenyat la crisi migratòria i culpa a les potències europees i als Estats Units per la difícil situació de les persones encallades a la frontera. El dimecres, el servei de guàrdia de fronteres bielorús va acusar a Varsòvia de rebutjar il·legalment a migrants i refugiats.
El ministre de Relacions Exteriors de Bielorússia va acusar el dimecres a la UE de "provocar" un enfrontament migratori a la seva frontera amb Polònia i va dir que Minsk buscava una "resposta conjunta" a la crisi amb Rússia.
“La crisi migratòria és provocada per la mateixa UE i els seus estats fronterers amb Bielorússia”, va dir Vladimir Makei en una visita a Moscou.
Poland blocks hundreds of migrants and refugees at Belarus border https://t.co/tO2kATzone pic.twitter.com/H5ySLRJ4bB
— Al Jazeera English (@AJEnglish) November 9, 2021
El president polonès, Andrzej Dubte, va acusar el dimarts al govern de Lukashenko d’"atacar" la frontera i la UE "d’una manera incomparable".
“Actualment tenim un campament d’immigrants que estan bloquejats des del costat bielorús. Hi ha unes 1.000 persones, en la seva majoria homes joves. Es tracta d’accions agressives que hem de repel·lir, complint amb les nostres obligacions com a membre de la Unió Europea ”, va dir a la premsa de Varsòvia.
El primer ministre polonès diu que Putin és el ’cervell’ de la crisi
El dimecres, el Kremlin va culpar de la crisi a la UE, dient que el bloc no ha defensat els seus propis valors humanitaris i estava tractant d’"escanyar" a Bielorússia amb plans per a tancar part de la frontera.
El portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov, també va dir que els comentaris del primer ministre polonès Mateusz Morawiecki, qui va culpar a Moscou de la crisi fronterera, eren inacceptables.
Morawiecki va acusar el dimarts al president rus Vladimir Putin d’orquestrar la crisi, que segons va dir amenaçava amb desestabilitzar als 27 membres de la UE.
"Aquest atac que està duent a terme Lukashenko té el seu cervell a Moscou, el cervell és el president Putin", va dir Morawiecki al Parlament polonès el dimarts, després de visitar a les forces de seguretat al llarg de la frontera.
L’encreuament entre el Kremlin i Brussel·les es dóna en un marc de disputa estratègica entre tots dos blocs per la construcció del gasoducte Nordstream 2 que connectaria a Rússia i Alemanya mentre continua la disputa en el territori ucraïnès. Per part seva, Moscou és un aliat i creditor de Bielorússia, que està cada vegada més aïllada després de la brutal repressió contra les protestes anti governamentals de l’any passat després de les disputades eleccions que li van atorgar a Lukashenko un sisè mandat i els seus intents de proscriure a l’oposició.
La tensió a la frontera entre Polònia i Bielorússia és un episodi més de la crisi migratòria a nivell global causada per les intervencions militars de les potències imperialistes a Àfrica i Orient Mitjà que van esdevenir en guerres civils, a la que s’hi sumen els desplaçats per la crisi climàtica i la vulnerabilitat econòmica.
La Unió Europea, lluny de tendir una mà als migrants que escapen de condicions de vida miserables, ha fet del Mediterrani un “mur invisible”, una tomba per als qui s’animin a creuar-lo. Brussel·les ha enfortit militarment les fronteres en gran part del territori destinant recursos a Hongria, Grècia, Turquia, i recentment a Ceuta per a impedir o gestionar – segons les seves necessitats –, el pas dels qui es desplacen per terra i va desplegar una flota que patrulla les mars.
Els qui aconsegueixen travessar les fronteres militaritzades, esquivant els precaris camps de refugiats, els espera una vida de treballs hiper flexibilitzats en el territori europeu. Al llarg dels últims anys Brussel·les ha anat abandonant un suposat humanitarisme mostrant el seu veritable rostre policíac mentre creixen els nacionalismes d’ultra dreta.
Amb informació d’Al Jazeera i El País.
