Recorden la carta que Podemos va manar a tots els seus afiliats en la qual advertia que caldrà fer noves concessions de cara al futur govern de coalició amb el PSOE?Aquesta va ser remesa pocs dies després que es fes públic el pacte entre totes des formacions.
Bé, perquè això és el que ja s’està començant a fer des de la formació que dirigeix Pablo Iglesias. Rebaixar al mínim les expectatives del "si es pot" amb el qual Podem irrompia fa cinc anys a canvi d’unes butaques en el nou Executiu de Sánchez.
I amb quina celeritat s’han posat des d’Unidas Podemos a treballar en matèria de concessions. El govern de Pedro Sánchez convalidava ahir el decret llei de seguretat digital, és a dir, el decretazo digital per a combatre la "república digital catalana". I ho feia amb l’abstenció d’Unidas Podemos. Sota pretext d’un acord entre PSOE i UP que permeti "suavitzar" la llei, això si.
Sens dubte, aquesta no és una concessió a la qual se la pugui anomenar com a "menor". És tot un atac cap a les llibertats democràtiques i d’expressió. Un decretazo digital que se situa com un apèndix de la Llei Mordassa vigent i que no sols donarà via lliure a la repressió i criminalització a Catalunya, sinó en tot el conjunt de l’Estat espanyol. No hi ha vernís possible per a "suavitzar" grandària llei repressiva.
Ni s’ha format fins i tot el Govern social-liberal "progre" amb el PSOE, ni és segur que aquest pugui arribar a formar-se, abans ERC ha de donar fins i tot majors mostres del seu lleial retorn a l’autonomisme. Però el que si és ja un fet és que des d’Unidas Podemos i els Comuns han culminat la seva integració a un Règim que en l’essencial continuarà legislant per a l’Ibex35 i contra qualsevol aspiració democràtica com és el dret a l’autodeterminació del poble català.
I si de Comuns parlem, quant lluny queden ara les paraules de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, quan es va publicar en el BOE el decretazo digital i va dir que la intervenció d’internet significava "un atac als drets i llibertats fonamentals, no el podem permetre". No diu res després de l’abstenció d’Unidas Podemos? No diu res que el seu "germà major" de Podemos estigui donant validesa a la criminalització?
De fet i tornant al tema de les abstencions dels Comuns com a manera de deixar passar els atacs per omissió, Ada Colau té molt a dir també. En un dels últims plens de l’ajuntament, i potser això va passar més desapercebut per a la resta de l’Estat que la demostració empírica de l’entrada en fallida de Podemos d’ahir; Barcelona en Comú es va abstenir que l’ajuntament es personés com a acusació particular contra la mala praxi policial durant la repressió contra milers de joves que van sortir a protestar com a resposta a la sentència del Suprem.
Més enllà que la proposta va ser plantejada pel grup municipal d’ERC, el mateix que forma part del Govern de la Generalitat i que es va posar també al capdavant de la repressió, amb els Mossos d’Esquadra al capdavant, l’abstenció de BenComú no és sinó una mostra més de la criminalització cap al poble català i de la plena integració a aquest règim com a pota esquerra del PSOE del 155 i la repressió.
I és que els "ajuntaments del canvi" han estat des de fa anys l’avançada d’aquesta integració en el Règim. No en va, Colau porta gairebé un any cogobernant la ciutat de Barcelona amb els "socialistes" del PSC. El mateix partit que durant dècades va impulsar i va imposar la Marca Barcelona, gestionant els interessos dels lobbies de la ciutat, alhora que es reprimia i perseguia a la joventut i als immigrants sense papers i altres sectors populars.
Amb una esquerra neo-reformista en la plenitud de la seva decadència, integrada totalment ja en un Règim que en l’immediat haurà de seguir els dictats de la Troica perquè els pobres continuïn pagant les crisis esdevenidores, no hi ha res a fer.
Davant això, és necessari plantejar-se una esquerra radicalment diferent. És fonamental aixecar una esquerra que prengui com a bandera la independència política de tots els partits al servei dels capitalistes i que impulsi l’autoorganització i mobilització de la classe treballadora i els sectors populars.
