Fa poc més d’una setmana el president francès Emanuel Macron li va declarar la guerra als treballadors amb una impopular reforma previsional que eleva de 62 a 64 anys l’edat jubilatoria. A més exigeix com a mínim 43 anys d’aportació. Immediatament, la intersindical, una organització que reuneix a les vuit centrals sindicals franceses CGT, FO, CFDT, CFTC i CFE-CGC, Unsa, Solidaires i FSU, així com a cinc organitzacions juvenils va convocar una manifestació per al dijous 19. Un front unitari sindical inèdit, ja que no es produïa des de fa anys.
Si bé un 81 per cent dels francesos considera necessària una reforma, segons l’última enquesta Ipsos, el 61 per cent rebutja aquesta proposta. "Volem tenir una bona jubilació, no volem arribar a la jubilació estant fraccions, cansats, trencats. Si el Govern no recobra la raó hi haurà més protestes’’, va declarar Laurent Escure, secretari general de la Unió Nacional dels Sindicats Autònoms (UNSA) a l’agència alemanya DW.
Després de la massiva mobilització del dijous, la intersindical ha optat per una estratègia de pressió convocant una nova cita d’aquí a 11 dies. Cal aprofitar aquesta oportunitat, però per a imposar una altra estratègia: l’anomenada vaga reconductible, per a derrotar a Macron i la seva reforma. Aquesta forma de vaga preveu que es pugui renovar indefinidament. Per a construir-la, necessitem una vaga de 48 hores el 31 de gener, que serveixi de trampolí per a reprendre-la el 6 de febrer al costat de les refineries!
La batalla per les pensions s’inicia amb una mobilització massiva
Les xifres són sorprenents: més de dos milions de manifestants en tota França, 400.000 a París, més de 100.000 a Marsella, 50.000 a Nantes i Tolosa, però també més de 10.000 en moltes ciutats mitjanes del país molt poc acostumades a les mobilitzacions fortes com Niça o Perpinyà, que van reunir totes dues a 20.000 manifestants.
Sobretot perquè el nombre de vaguistes també era molt elevat. En els sectors de l’energia, els transports, l’educació, les refineries, però també en moltes empreses privades, la mobilització mitjançant vagues va ser forta malgrat l’escàs temps de preparació. Tant és així que al llarg del dia, en els mitjans, els editorialistes van haver d’anar a poc a poc donant xifres de mobilitzacions que només eren comparables amb les ocorregudes en 2010 i 1995.
Si l’oposició al projecte de reforma de les pensions era massiva en els sondejos d’opinió, acaba de cristal·litzar als carrers. Macron s’enfronta ara a una mobilització d’una magnitud sense precedents, les xifres dels quals superen amb escreix les de les batalles dels cinc anys anteriors. Això basta per a despertar tots els temors del govern, els intents del qual de dividir el moviment atacant els "bloquejos" semblen impotents per a contenir la còlera dels de baix.
La intersindical aposta per una estratègia de pressió en anunciar la data del 31 de gener
Davant aquest enorme èxit, el grup intersindical es va reunir per a anunciar una nova data per a la mobilització interprofessional, el 31 de gener. Una data llunyana, per a la qual caldrà treballar massivament, però l’elecció de la qual és reveladora en diversos sentits. En primer lloc, confirma l’hegemonia de la CFDT en la direcció actual del moviment, en adoptar l’opció preferida per la central de Laurent Berger.
Després, l’elecció d’una data aïllada el 31 de gener, sense proposar un pla per a construir la mobilització ni una perspectiva per a ampliar-la, expressa clarament l’estratègia de la intersindical. De fet, una data alternativa com el 26 de gener hagués permès sumar-se al calendari de lluita dels refinadors, que han posat sobre la taula un pla de vaga renovable. El principal problema que planteja el comunicat de la intersindical és la lògica que l’impulsa.
Amb els seus anuncis, la intersindical demostra que aposta per una estratègia de pressió, a través de mobilitzacions massives aïllades que explotin les contradiccions del macronisme per a obligar-los a retirar la reforma. I ,en efecte, aquest últim està mostrant les primeres divisions. No obstant això, apostar les nostres pensions a les maniobres parlamentàries i a les ambicions electorals d’aquests partits antiobrers és una aposta perillosa.
D’altra banda, les estratègies parlamentàries de l’esquerra són impotents enfront de la determinació del govern. Només podem comptar amb la força que puguem construir amb vagues i mobilitzacions, com en les grans batalles històriques de 1936 a 1968, passant per 1995 o 2006. Això és tant més important quant que en períodes de crisi aguda com el que vivim, l’Estat i la burgesia no lliuraran cap reforma si no temen perdre-ho tot. És en aquests moments quan hem guanyat les nostres principals conquestes en el passat, i això és encara més cert en un període en el qual el capitalisme continua demostrant que no té més que regressió per a oferir.
Cal aconseguir una veritable vaga reconductible
Macron es juga els seus cinc anys de mandat amb la reforma de les pensions i no farà marxa enrere fàcilment. A més, en l’actual situació de crisi, hem d’exigir més que la simple retirada de la reforma. A condició, és clar, que les forces del moviment obrer i de tots els que rebutgen el projecte es posin en marxa en una mobilització unitària.
Com va demostrar la mobilització d’aquest dijous, és possible construir una dinàmica que combini la potència de les vagues massives del cicle 1995 - 2010 amb la radicalitat de les mobilitzacions dels últims cinc anys. Per a això, hem d’aprofitar l’èxit del 19 de gener per a aconseguir generalitzar la vaga. Per a això s’ha de derrotar a la direcció de la intersindical que pretén només fer pressió sobre el govern.
Una vaga àmplia que mobilitzi a tots els sectors de la nostra classe, des dels més estratègics fins als més precaris, entorn d’un programa que no es limiti a la retirada del projecte de reforma, sinó que busqui conquistar pensions dignes, la indexació dels salaris a la inflació i augments per a tots. Per a això, és fonamental aprofitar la data del 31 de gener, convocant una vaga de 48 hores seguint l’exemple dels petroliers, que serveixi de trampolí per a preparar les pròximes accions.
Una nova estratègia per a la batalla
Per a torçar-li la mà a la intersindical implica aprofitar al màxim els 11 dies que queden abans de la pròxima acció. En primer lloc, discutir i militar per aquest pla, convocant assemblees generals en totes les nostres empreses i llocs d’estudi, començant a llançar fons de vaga. En aquest sentit, el final de l’època d’exàmens en les universitats ha de veure’s com una oportunitat per a construir una mobilització juvenil massiva que pugui canviar profundament la dinàmica de la protesta.
Després, perquè tots els sectors convençuts de la vaga es bolquin cap als sectors més precaris o menys acostumats als conflictes durs en una lògica activa d’extensió de la vaga.
Subcontractistes, treballadors temporals, empreses sense tradició de lluita: electricistes, refinadors, conductors d’autobús, ferroviaris, professors, han d’anar a la seva trobada amb la mateixa voluntat de mobilització que els agents de la RATP i l’SNCF que van preparar durant dos mesos la data del 5 de desembre des de finals de setembre de 2019.
Un punt clau és organitzar elements de coordinació interprofessional entre sectors. L’absència de qualsevol element en aquest sentit és una feblesa del moviment naixent, que ens impedeix organitzar-nos i atreure a més gent a la vaga. Hem de dotar-nos de les eines que ens permetin construir una mobilització sòlida en perspectiva indefinida, però també aconseguir imposar un altre pla de batalla a la intersindical.
Si els sectors més combatius aprofiten aquest pla, poden canviar la subjectivitat i la determinació de la majoria de la nostra classe. Encara que molts s’oposen a la reforma, gran part d’ells estan marcats pel pes de les derrotes passades sota la direcció de les burocràcies sindicals que dirigeixen actualment el moviment, i creuen que el govern aconseguirà triomfar. La victòria és possible, però a condició que imposem una estratègia eficaç, que combini massivitat i radicalitat. Des de Révolution Permanent, farem tot el possible perquè així sigui.
