El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va anunciar aquest dilluns que congelaria temporalment la reforma judicial que en les hores prèvies havia generat mobilitzacions massives i una vaga general sense precedents.
Entre 500.000 i 700.000 israelians, segons diferents fonts, havien sortit el diumenge als carrers a manifestar-se després de la destitució del ministre de Defensa, Yoav Gallant, qui es va convertir en el primer membre del Govern d’extrema dreta a manifestar-se públicament per a frenar la qüestionada reforma judicial impulsada pel primer ministre, Benjamí Netanyahu.
Les manifestacions d’aquest diumenge, que van ser les més multitudinàries des que van començar les protestes contra la reforma judicial, van tenir lloc en diferents punts del país, sobretot a les ciutats de Tel Aviv i Jerusalem. Aquest dilluns va començar amb la crida de diferents sectors a la vaga fins que es donés marxa enrere amb la reforma, aprofundint una crisi política que Israel arrossega de fa temps però que ha arribat a fer fallida amb la nova coalició de govern que inclou una avançada aferrissada contra els palestins de Cisjordània, amb batudes i assassinats massius de part de l’Exèrcit i dels colons, i una modificació de les lleis i normes dins d’Israel per a afermar el caràcter jueu de l’Estat sota l’ala de la camarilla més de dreta i ultra ortodoxa.
El nou Govern de Netanyahu i la reforma judicial
Benjamin Netanyahu va assumir novament com a primer ministre d’Israel al gener d’enguany. Ho va fer al capdavant d’una coalició d’extrema dreta que és considerada la més radical de la seva història. Entre els seus integrant es compta als partits “Shas”, “Sionisme Religiós” i “Judaisme Unit de la Torà”, una tríada d’ultra dretans i ultra religiosos sionistes.
Sota aquesta nova coalició de Govern van pegar un salt tant els brutals atacs contra la població palestina, en particular a Cisjordània (incloent la major matança que l’Estat d’Israel va realitzar en un sol dia en una ciutat, la de Nablus), com l’intent de restar poder a la Cort Suprema perquè sigui el Knesset (Parlament) qui pugui definir canvis clau per a avançar cap a un Estat jueu i la colonització completa de Cisjordània.
Et pot interessar: Estat d’Israel: la coalició d’extrema dreta i la seva feroç repressió a Cisjordània
La reforma va ser proposada per dues dels socis més de dreta de la coalició, el ministre de Justícia Yariv Levin del Likud (partit de Netanyahu) i el sionista religiós Simcha Rothman, que presideix el comitè de llei i justícia de la Knesset.
Un dels objectius és permetre que una majoria simple de 61 parlamentaris a la Knesset, de 120 escons, anul·li gairebé qualsevol decisió de la cort suprema i permetre que els polítics nomenin la majoria dels jutges pel tribunal.
Israel está viviendo las protestas más importantes en décadas.
El tema es “very difficult”, como diría Charlie Tevez, pero en este hilo van algunas claves sobre ¿por qué se dan las protestas y qué expresa la reforma que impulsa el Gobierno?
Sigue pic.twitter.com/9dtVwqsYN3— Diego Sacchi (@sac_diego) March 27, 2023
Levin i Rothman són dos dels quals consideren a la cort suprema com "massa poderosa i tendenciosa" contra el moviment de colons que avancen sobre Cisjordània i el poble palestí.
A més, l’agenda de la coalició de Govern inclou l’annexió total de la Cisjordània ocupada, la reversió de la legislació pro-LGBTQ+, l’eliminació de les lleis que protegeixen els drets de les dones i les minories, i la flexibilització de les regles per als aplanaments i matances que la policia i els soldats israelians porten endavant contra els palestins.
Finalment, tots sospiten que després de la reforma judicial també està l’intent de Netanyahu d’evadir els seus propis processos en curs en els judicis que se li segueixen per corrupció.
Què va passar aquest diumenge
Aquest diumenge les protestes van fer un salt quan Netanyahu va destituir el ministre de Defensa Yoav Gallant, després d’haver qüestionat que se segueixi endavant amb la resistida reforma.
Això va deslligar, per primera vegada des que van començar les protestes, una sèrie de manifestacions espontànies que van arribar a la porta de la residència de Netanyahu, que van ser multitudinàries i a les quals es van sumar aquest dilluns una sèrie de vagues.
A Tel Aviv, els manifestants van bloquejar el trànsit de la principal artèria de la ciutat. A Jerusalem, grans grups van trencar un dels cordons de seguretat entorn de la residència del primer ministre i es van enfrontar amb la Policia.
En paral·lel, es van registrar també multitudinàries manifestacions de nord a sud del país, incloent-hi grans concentracions a les ciutats de Haifa, al nord del país, i Beer Sheva, al sud.
No obstant això, les manifestacions es van limitar a qüestionar la reforma però no l’avançada sobre el poble palestí que ja porta rècord d’assassinats en els primers tres mesos de l’any. De fet alguns pocs centenars de manifestants que van voler participar de les marxes portant banderes palestines i assenyalant els atacs dels colons i l’Exèrcit, van ser repel·lits per la majoria dels presents acusats de voler desprestigiar les protestes. Com assenyala el diari El País "La bandera de l’ "enemic" (més encara onejada per un jueu) o paraules com a apartheid i supremacisme jueu (que són utilitzades només pels qui se situen ideològicament molt en els marges de l’esquerra) toquen una fibra molt sensible al país (...) La paraula ocupació, a més, té una connotació negativa. L’israelià mig no vol veure’s com a part d’una ocupació. És un mirall en el qual no es vol mirar".
Des de la nit del diumenge, el rebuig a l’acomiadament de Gallant per part de Netanyahu va arribar fins als sindicats, que segons mitjans locals han començat amb diferents accions aquest dilluns, incloent-hi vagues en el transport aeri, terrestre, el comerç i la indústria.
A més, les universitats del país van anunciar que interrompran les classes a partir d’aquest dilluns.
La pressió va començar a esquerdar a la coalició de govern i el seu suport parlamentari. També va incloure crítiques del president israelià, Isaac Herzog, i de la Casa Blanca que va dir estar "profundament preocupada" pels esdeveniments, i la pressió constant d’un sector de la pròpia burgesia israeliana lligada a la creixent indústria tecnològica que no vol un escenari d’agitació ni canvis bruscos que puguin afectar els seus guanys.
Va ser així que, mentre les protestes continuaven aquest dilluns i se sumen a la vaga sectors clau, Netanyahu va haver de sortir a anunciar que anava a suspendre la reforma judicial. No obstant això, per a deixar en clar que no està decidit a retrocedir i buscant no donar signes de feblesa extrema enmig de les mobilitzacions, va aclarir que es tracta d’una suspensió temporal fins al cap del recés de la Knesset per a "donar una oportunitat real per a un diàleg real".
La coalició d’extrema dreta està portant al límit tant la política colonialista de l’Estat d’Israel sobre els palestins com així també les contradiccions i friccions al seu interior, mostrant el costat més cru del règim d’apartheid i aprofundint al mateix temps la crisi política que corca al règim israelià fa anys
Et pot interessar: Un nou intent de neteja ètnica del govern israelià i els colons a Cisjordània
