Catalunya

RETALLADES ALS CÀRRECS PÚBLICS

Que tots els càrrecs públics guanyin el mateix que una mestra

Davant el gest del president Aragonès d'abaixar-se el sou un 15%, recuperem una mesura de la Comuna de París: que els càrrecs públics guanyin el mateix que una mestra o un treballador qualificat.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dijous 27 de maig| edició del dia

Aquesta nit, el nou president Pere Aragonès, en una entrevista a TV3, ha anunciat que proposarà al seu gabinet una baixada del seu sou d’un 15%. Aquest gest, només és un gest simbòlic, ja que una baixada del seu sou només podrà suposar uns deu o vint mil euros. Això no obstant, es pot transformar en una política pràctica efectiva ràpidament.

Moltes vegades, els alts càrrecs públics ens diuen que no hi ha prou diners per ampliar el personal dels centres sanitaris o d’ensenyament. Això no és del tot cert, perquè diners hi ha i el tenen els rics. Augmentant els impostos a les grans fortunes i empresaris es pot obtenir els diners. Però també es pot obtenir-ne baixant les despeses inútils.

En primer lloc s’ha de pensar que les despeses vinculades a la presidència no són només el sou del president. Hi ha dietes, seguretat, més persones a càrrec, etcètera. També s’ha de pensar que el president de la Generalitat, és un dels càrrecs públics. Hi ha un punyat de consellers amb el seu personal, hi ha diverses desenes de diputats, centenars de batlles i regidors. Són milers els càrrecs públics que paguem entre tothom. I si pensem a escala de l’Estat, no podem deixar d’esmentar la família reial que se n’emporta molts més dels set milions oficials.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també va fer un gest simbòlic rebaixant-se la seva nòmina. Però això, a penes té repercussions dins de les despeses de Barcelona. S’ha d’abaixar el sou a tots els regidors, el seu personal, etc. I així aquesta mesura passarà de ser un símbol a tenir importància reial.

El salari brut anual dels treballadors a Catalunya és de 25.500 segons les dades de l’Idescat de l’any 2018. I d’acord amb un informe de CCOO una mestra guanya gairebé 2.200 euros mensuals bruts. Nòmines que es troben molt per sobre del sector mileurista de la joventut i els nouvinguts al mercat laboral. Per què no podrien guanyar el mateix tots els càrrecs públics?

Durant la legislatura de Torra, cada integrant del seu gabinet guanyava entre 87 mil i 150 mil euros. Hi ha batlles que cobren fins a 120.000 euros. A l’Ajuntament de Barcelona hi ha assessors que poden cobrar sis mil euros mensuals! Això vol dir que el gest "Simbòlic" d’Aragonès té molt recorregut per transformar-se en una mesura important per tal de reduir les despeses públiques.

Els tertulians al servei dels rics i els seus polítics diuen que aquests càrrecs han de guanyar bé perquè només així vindran els millors gestors per liderar l’administració pública. Però la gestió que se’n fa sempre és la mateixa: afavorir als grans empresaris i amiguets. El sou no és la clau per posar fi a això. Però és una mesura parcial que pot ajudar.

L’administració pública no necessita màsters en Harvard (més quan aquests són falsos) i menys encara perquè aquests màsters són organitzats pels poderosos per enganyar-nos i treure’ns els diners. Necessitem que l’administració sigui gestionada pels treballadors i els sectors populars. Al cap i a la fi, el finançament públic surt de les nostres butxaques i no dels guanys de l’Ibex 35.

La gran Comuna

La primera gran experiència de govern obrer, la Comuna de París de 1871 va durar dos mesos. Van derrotar inicialment la repressió de Thiers, qui va fugir a Versalles. Aquest govern obrer fugaç va deixar diverses ensenyances. Qui vulgui conèixer i aprofundir pot llegir un article de Matías Maielo al respecte.

Algunes mesures de la Comuna van apuntar a crear una república i un govern "barat" (encara que no era l’objectiu final). Els diputats eren elegits sobre la base de les assemblees locals, constantment revocables pels seus constituents i rebien el salari d’un obrer especialitzat. Cap persona necessita guanyar 150.000 euros anuals com guanya el president de la Generalitat. Una part important de la societat guanyem per sota de 25.000

Et pot interessar: Una democràcia d’una altra classe: sobre els usos de la Comuna de París

Limitar els salaris dels càrrecs públics i les seves dietes fastuoses surt d’aquesta enorme experiència de la Gran Comuna de París uns cent cinquanta anys enrere. Tant Esquerra Republicana com els Comuns només en fan un ús simbòlic, però del que es tracta és que aquesta mesura i totes les que va iniciar la Comuna siguin efectives en benefici de la classe treballadora i el poble pobre.




temes relacionats

Govern de la Generalitat   /    Comuna de París   /    Catalunya   /    Retallades   /    Generalitat catalana   /    Salaris

Comentaris

Comentar