Perquè t’han acomiadat?

M’acomiaden perquè m’acusen de pintar amb un esprai les carcasses de dues videocàmeres de l’interior d’un autobús. Tinc dues denuncies posades, una per lo penal en que la justícia burgesa em demana una falta de delictes lleus, perquè els danys estan quantificats en 150 euros. I llavors la laboral que és on es veuen les causes reals de l’acomiadament.

A través de la denuncia laboral consideren que és una falta molt greu, ho fiquen dins d’això que en l’Estatut dels treballadors és un sac tan gran per poder-ho utilitzar per part de la patronal contra els treballadors i les treballadores. Argumenten que és una falta molt greu per pèrdua de confiança o per vulnerar la confiança. És un rotllo del tipus no tinc confiança en tu i t’acomiado per mala fe contractual o quelcom així.

Creus que el teu acomiadament és una clara persecució per la teva condició de delegat sindical?

Si, és evident que és una clara persecució sindical, es repressió sindical i laboral pura i dura. Darrere de tot això el que hi ha en el fons és persecució a un sindicat que representa idees de rebel·lió, idees de no callar davant segons quines situacions.

Et pot interessar: Triomf de la lluita de TMB: "Hem aconseguit un augment de gairebé el 9% i gran part de les nostres reivindicacions"

L’empresa està respectant els acords signats després de l’última gran vaga de TMB?

Durant aquesta setmana passada hem intentat desencallar el tema, però el que demanava la direcció de TMB era que es retiressin unes quantes denuncies que havíem posat a nivell judicial com a CGT, i que deixéssim de bloquejar licitacions que estaven fent, per un protocol que volen imposar per tema de control de drogues i alcohol, licitacions per unes obres que estan fent i volen externalitzar serveis de prevenció de riscos laborals. Bé, i altres, perquè no en tenen prou amb els serveis d’advocats que tenen, que volen externalitzar també els serveis jurídics i fan un contracte que suposa un import de 1.200.000 euros.

Quina relació té això amb el teu acomiadament?

És evident que hi ha relació. La meva signatura està darrere de totes aquestes denuncies com a persona individual recolzada sempre com a CGT.

🔴 Ramiro, delegat de @cgtbus ens explica les causes reals del seu acomiadament per part de la direcció de #TMB que busca acarnissar a la plantilla aprofitant les eleccions municipals. Tota la solidaritat amb Ramiro! #ramiroreadmissio pic.twitter.com/bA7VCvMlpR

— EsquerraDiari.cat (@EsquerraDiari) March 10, 2023

S’apropen eleccions municipals i les dues persones responsables d’aquest acomiadament, Montse Bernal, la qual va formar un sindicat groc i que ha aconseguit que tota la família Bernal estiguin treballant en l’alta direcció de TMB, i Carlos Gimenez, amb un historial de repressió sindical a Aston, Estampacions Sabadell, al grup Zeta, i evidentment aquests dos volen ascendir dins la jefatura de TMB, busquen ascendir dins la jefatura de TMB davant la nova direcció que ha de sortir en les pròximes eleccions municipals. I tenir el cap d’un sindicalista al seu despatx dona molt de catxe. Qui presideix actualmeny TMB és Laia Bonet que va actualment en la candidatura de Jaume Collboni, que és del PSC, i evidentment, és qui està darrere de tot això.

Després de l’acomiadament, quins són els passos que seguireu a partir d’ara?

Comencem una campanya per asenyalar a Jaume Collboni i a Laia Bonet com a responsables de l’acomiadament. Ells sempre representen la mà dura, ho fan a través de la Guàrdia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, i l’Albert Batlle, i en tot allò que representa la repressió. Batlle porta molts anys dins dels diferents estaments per part del PSC i representa la mà dura. Ells volen entrar amb aquestes credencials, i aquí jo crec que hem de plantar batalla, i és la batalla que tindrem.

Estem també demanant la readmissió d’un company que va ser acomiadat al seu moment, per un accident que va tenir del qual ell no en va ser responsable. Volem unir, i per mi és important, les demandes per la seva readmissió i la meva. Tots valem per igual. I tothom que ha estat reprasaliat, o que la direcció de l’empresa vol que sigui moneda de canvi, ha de ser part de la força per a la readmissió dels als dos, juntament amb els moviments socials i organitzacions que ens està donant suport.

I això és el que ens ha de permetre tenir la força suficient per plantar-li batalla a aquesta direcció que ens vol acarnissar. En aquest cas cap a la meva figura, com a Ramiro de CGT, però també és un avís per navegants. Per això, perquè estem tornant als temps del blanc i negre, de la més dura de les repressions laborals, creiem que els passos a seguir són els de pressionar i pressionar. Aquesta és la nostre feina, Sense pressió com hem dit sempre, no hi haurà negociació, per això ens posem en marxa amb la vista posada davant les eleccions municipals.

També pots llegir: Joaquín Gil: "Reconèixer malalties laborals a un volum alt de treballadors és un problema econòmic per als beneficis de TMB"