Davant dels nous rebrots, el punt de mira se situa sobre els joves. Si bé és cert que existeix un risc derivat de ser asimptomàtics i del volum de desplaçaments major, això no pot servir per ocultar una altra cara de la realitat.
A Aragó, treballadors immigrants temporers, personal de residències i treballadors de la indústria càrnica se situen entre els grups més afectats pels rebrots a la Comunitat Autònoma. En el cas dels temporers d’Osca, l’empresa no ha dubtat en culpabilitzar els propis treballadors, tot i sostenint davant dels mitjans que el motiu del contagi dels joves va ser provocat per la pràctica del famós “botellón”.
Ja durant la pandèmia, moltes empreses no complien les mesures de seguretat necessàries ¿què feia pensar als governs que això canviaria ara? Més aviat volen mirar cap una altra banda i fer de la possibilitat de rebrot una qüestió únicament de responsabilitat individual.
La “normalitat” universitària discrimina
Quan va esclatar la pandèmia a l’Estat Espanyol els principals mitjans de comunicació es van encarregar de ridiculitzar els i les estudiants tot i fent veure que l’única cosa que ens importava era sortir de festa. Com si aquella situació que ens afectava directament amb ERTOs, acomiadaments o morts d’éssers estimats no ens preocupés.
Qui sí va continuar les seves activitats amb total “normalitat” van ser les universitats, les quals van augmentar la càrrega de feina i van substituir les classes presencials per una docència online amb moltes carències. Tot això, sense tenir gens en compte les situacions personals de l’alumnat, donant lloc a grans desigualtats en àmbits com l’accés als recursos o la disponibilitat d’espais d’estudi adequats.
Estius precaris
La joventut que habitualment treballa a l’hostaleria, botigues de roba o de vetlladors va ser la primera en quedar-se sense feia quan va arribar el covid. Malgrat l’impacte econòmic que va suposar, les universitats no han retornat els diners de les matrícules del curs tot i no havent rebut les classes presencials ni tenir accés a les instal·lacions dels centres d’estudi.
Amb l’arribada de l’estiu, no només sobre la porta de les vacances d’estudi, sinó la cerca de treball. Aquesta època acostuma a ser la principal font d’ingressos d’una àmplia part dels estudiants que depenem dels treballs estivals per poder finançar-nos la carrera, pagar una part de la matrícula o simplement disposar d’una mínima font d’ingressos que ens permeti assolir un cert grau d’independència econòmica respecte els nostres pares. De nou, el coronavirus ha reduït les ofertes de treball i dificulta molt més trobar feina. No obstant, els mitjans de comunicació obvien o minimitzen tota aquesta part.
Durant el confinament, l’atenció es fixava en les persones que excedien les normes necessàries de distància social passejant al gos 10 minuts de més, sense tenir en compte les condicions en les quals desenvolupava una jornada laboral de 8 hores. Ara, el perill es troba en les reunions d’amics, però no en les llargues jornades de treball dels joves temporers migrants que es veuen obligats a fer sense les mínimes mesures de seguretat.
Comissions de seguretat i higiene sota el nostre control!
La joventut ocupem els llocs de treball més precaris i per tant més exposats. Evidentment que hem de complir amb les mesures de seguretat en el nostre dia a dia, ara bé, també exigim que les empreses que ens exploten també ho facin i se les senya-li com les veritables culpables de la major part dels rebrots.
I si no són capaces fer-ho, cosa que ja han demostrat, implantem comissions de seguretat i higiene als llocs de treball per fer-les complir nosaltres, per protegir la nostra salut i la dels nostres companys i companyes.
