×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Rècord d’abstenció a França: en la segona volta, ni Le Pen ni Macron!

Malgrat el "vot útil", la primera volta de les eleccions presidencials ha donat lloc a un remake de 2017 sobre l'abstenció massiva. Mentre la urgència és preparar les mobilitzacions que vindran i construir un bloc de resistències, per a la segona volta, ni Le Pen ni Macron!

Révolution Permanente

dilluns 11 d’abril
Facebook Twitter

Remake de 2017: "vot útil" i abstenció massiva

(A França les eleccions tenen una primera volta, marcada per lleis restrictives i antidemocràtiques per a presentar-se; i una segona volta, en la qual es vota a la presidència als dos candidats més votats de la primera volta)

Macron - Le Pen: el 24 d’abril es jugarà un remake de 2017. Amb el 27,6% i el 23,4% respectivament, el president sortint Macron i el seu projecte de guerra social i la candidata Le Pen neoliberal i racista del Rassemblement national, tots dos favorits, es van classificar finalment, prometent una segona volta 100% reaccionària per a la classe obrera, la joventut i els barris populars.

De fet, els dos candidats van ser triats en un context d’abstenció massiva. Entorn del 26%, va aconseguir un nivell no vist des de 2002, després d’una no-campanya, marcada per l’absència de debat imposada per Emmanuel Macron. Més estructuralment, indica la continuïtat de la crisi del règim, incapaç d’atreure el suport de les classes treballadores i de la joventut. Això afeblirà al pròxim president i anunciarà un quinquenni potencialment explosiu.

Per darrere de les dues primeres posicions, Jean-Luc Mélenchon torna a quedar en tercer lloc amb el 22% dels vots i una diferència de 500.000 vots amb Marine Le Pen. Si el candidat de la Union Populaire s’haurà beneficiat en la recta final d’una pressió al "vot útil" que li permet aconseguir un avanç respecte als sondejos, no li ha permès arribar a la segona volta.

Aquest fenomen del "vot útil" ha jugat un paper fonamental en les eleccions, com demostra la caiguda dels resultats de tots els candidats que no estan entre els tres primers. Amb un 4,8% i un 1,7% respectivament, Valérie Pécresse (Republicains) i Anne Hidalgo (Parti Socialiste) van signar els pitjors resultats de la història dels seus partits, marcant l’aprofundiment de la crisi del bipartidisme oberta en 2017. Éric Zemmour i el seu programa ultradretà van quedar en 4a posició amb un 7,1%, molt lluny de les seves esperances de passar a la segona ronda, mentre que Yannick Jadot i Fabien Roussel van sofrir un revés amb un 4,6% i un 2,3% respectivament.

Per part seva, dos candidats d’extrema esquerra van aconseguir baixes puntuacions, un 0,8% per a Philippe Poutou i un 0,6% per a Nathalie Arthaud per a un total de 460.000 vots (enfront dels 630.000 de 2017).

Una segona volta reaccionària: ni Le Pen ni Macron!

Amb el remake Macron - Le Pen, el famós "front republicà" de la segona volta ja torna a estar en boca dels editorialistes. De fet, l’extrema dreta ha signat un important resultat total amb el 32,1% del total de vots, 6 punts més que en 2017, l’aparició d’una nova figura ultra reaccionària com Eric Zemmour, i unes projeccions de segona volta que semblen més ajustades que en 2017.

Després d’un primer quinquenni de Macron marcat per l’ofensiva governamental en en la qüestió securitaria, autoritària i racista, la repressió ultraviolenta dels moviments socials, les lleis islamòfobes o la dissolució d’organitzacions, l’estafa del "bombardeig" contra l’extrema dreta mai ha semblat tan evident. Són Macron i el seu govern els que han alimentat el clima reaccionari dels últims anys, i la lluita contra l’extrema dreta i les seves idees requereix una lluita sense concessions contra el macronisme.

A més, per a Révolution Permanente en la segonaa volta, com en 2017, no serà ni Le Pen ni Macron. Mentre tots dos candidats porten projectes de guerra social, la urgència és preparar la tercera ronda social i un bloc de resistències que busqui vincular als sectors en lluita per defensar-se i contraatacar les ofensives que s’aveïnen, en la continuïtat de les grans mobilitzacions del quinquenni passat.


Facebook Twitter
Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

L'ANC convoca a una manifestació davant l'ampliació del delicte de desordres greus

L’ANC convoca a una manifestació davant l’ampliació del delicte de desordres greus

CGT Catalunya: "Més repressió a la protesta a canvi d'eliminar la sedició"

CGT Catalunya: "Més repressió a la protesta a canvi d’eliminar la sedició"

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d'habitatge

El Govern vol garantir els beneficis de la banca en la nova llei d’habitatge

El govern s'assegura la majoria per aprovar els Pressupostos després de pactar amb EH Bildu

El govern s’assegura la majoria per aprovar els Pressupostos després de pactar amb EH Bildu

Rècord d'encariment de la cistella de la compra a l'octubre amb una alça de preus del 15%

Rècord d’encariment de la cistella de la compra a l’octubre amb una alça de preus del 15%

La reforma del delicte de malversació podria afavorir a condemnats pels casos ERE, Noos i Gürtel

La reforma del delicte de malversació podria afavorir a condemnats pels casos ERE, Noos i Gürtel