L’elecció d’un nou candidat conservador per succeir a Liz Truss, la primera ministra que només ha durat 44 dies en el seu lloc, va tenir un desenllaç maratonià. En les últimes hores s’han baixat de les seves aspiracions pel lloc dos dels candidats amb chances. Un d’ells l’exprimer ministre Boris Johnson, que ho va anunciar ahir a la nit, mentre que aquest matí ho ha fet la líder de la Cambra dels Comuns, Penny Mordaunt.

D’aquesta manera han deixat lliure el camí per a l’exministre de Finances britànic Rishi Sunak, que ha quedat com a candidat únic, pel qual ja ha estat designat avui mateix pel Partit Conservador per reemplaçar a Liz Truss com el seu líder i pròxim primer ministre.

Malgrat la profunda crísis política que travessa el Regne Unit i que ha acabat amb la sortida anticipada de Johnson i després amb el molt breu i caòtic Govern de Liz Truss, els conservadors no han cedit a les pressions cada vegada més fortes perquè es convoqui a una elecció anticipada i han tornat a activar el mecanisme pel qual el partit que va guanyar les últimes eleccions pot designar un nou primer ministre mitjançant una votació interna fins a finalitzar el temps de mandat complet original (en aquest cas el de Boris Johnson triat en 2019).

Els Conservadors saben, i les enquestes així ho demostren, que una nova elecció en aquest moment no sols li donaria la victòria als opositors laboristes (per més de 30 punts), sinó que els portaria a una desfeta històrica quant a la quantitat d’escons que poguessin aconseguir a la Cambra dels Comuns.

Però també havien d’evitar estendre l’agonia que implicava una nova votació entre els afiliats conservadors, quelcom que hagués ocorregut en cas d’existir més d’un candidat a ocupar el lloc. És per això que la renúncia de Johnson i Mordaunt, no sols deixa a Rishi Sunak com a únic candidat, sinó que permeten que la votació es realitzi de forma abreujada i ràpida entre els parlamentaris conservadors. Aquest mateix dilluns Sunak ha estat triat líder del Partit Conservador i és possible que demà sigui ungit com a primer ministre.

Així s’ha convertit en el primer líder del Partit Conservador britànic i cap del Govern un membre d’una minoria ètnica, de raça no blanca, el primer hindú, el més jove des del segle XVIII, amb 42 anys, i en aquests moments el diputat més ric del Parlament.

Per participar en aquestes primàries, els aspirants havien de demostrar que tenien el suport de, almenys, cent membres del grup parlamentari conservador en la Cambra dels Comuns (cambra baixa).

"Aquests són temps sense precedents. Malgrat el calendari atapeït per al concurs de lideratge, és clar que els col·legues senten que avui necessitem certesa", ha dit Mordaunt, en referència al clar suport que Sunak havia obtingut entre els seus companys de files.

Sunak havia aconseguit el suport de més de la meitat dels diputats conservadors, però Mordaunt, segons els càlculs de les cadenes britàniques, només comptava amb 27 declarats públicament.

El nou líder del Partit Conservador, que va ser ministre d’Economia en el Govern de Boris Johnson, parlarà aquesta tarda en privat amb el seu grup parlamentari.

Si bé encara no està confirmat, s’espera que Sunak assumeixi el càrrec de primer ministre aquest dimarts, una vegada que tingui una audiència amb el cap de l’Estat britànic, el rei Carles III.

Quan va presentar la seva candidatura Sunak va dir que ell ja va estar a càrrec de l’Economia en uns moments "molt durs" per al país, en referència a les ajudes que va haver d’organitzar durant la pandèmia, però ha advertit que "els desafiaments que afrontem són encara majors".

Es tracta d’una crisi rèptil que s’aprofundeix cada vegada més i no sols arrossega als primers ministres sinó també a l’economia britànica. Per l’efecte del Brexit, la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, el Regne Unit tindrà en 2023 el pitjor creixement econòmic del G20 per fora de Rússia. Molts economistes ja parlen d’“estagflació” i s’espera que la inflació superi l’11% enguany, l’índex més alt dels països del G7. La lliura que ja havia perdut 11% del seu valor contra el dòlar, abans de l’assumpció de Liz Truss, es va tornar a desplomar juntament amb els bons britànics després de l’anunci de la primera ministra d’un pla obertament neoliberal de retallada massiva d’impost als rics. La crisi que va provocar amb aquests anuncis li ha costat a Truss la caiguda del seu ministre de Finances, després de la ministra de l’Interior i finalment la seva pròpia renúncia.

Però davant la crisi no sols es van expressar els anomenats mercats, sinó que la inflació i l’alt cost de vida, a més de l’augment de les tarifes energètiques quan està a punt de començar l’hivern, ha desfermat una onada de vagues inèdites, que no es veien en més de 40 anys, entre els ferroviaris, portuaris, petroliers, treballadors postals i de la salut per augments de salaris i per guanyar-li a la inflació. Si fins ara aquest crit de les i els treballadors no és el que ha fet caure directament als Governs és perque l’acció de les direccions sindicals majoritàries que han procurat establir vagues aïllades i sense continuïtat, i fins i tot van establir una treva durant els funerals de la reina Isabel II. Però això està canviant, la pressió de la base és molt forta i alguns sindicats ja estan pressionant per a una acció conjunta. Una acció d’aquest tipus, sincronitzada, amb un pla de lluita i en la perspectiva d’una vaga generalitzada fins a aconseguir els seus objectius pot acabar de posar definitivament a la classe obrera britànica en el centre de l’escena política per a donar una resposta al seu favor davant la catàstrofe que viu el Regne Unit.