Foto: EFE / Taronger
Finalitza el primer dia de votació per a la investidura de Pedro Sánchez sense que s’hagi produït cap sorpresa. El president del govern en funcions i candidat a la investidura no ha aconseguit la majoria absoluta (176 diputats), necessària en aquesta primera votació. Encara que tampoc va aconseguir la majoria simple que necessitaria en el pròxim intent que surti com a president del govern.
El líder socialista i el seu equip negociador tan sols han aconseguit sumar als 123 vots dels diputats socialistes un vot més, el corresponent al diputat José María Mazón del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC).
La resta de l’hemicicle s’ha dividit en 52 abstencions; Unidas Podemos, PNB, Compromís i Bildu, i 170 vots en contra: PP, Ciutadans, Vox, ERC, JxCat, Navarra Suma i Coalició Canària.
L’única “nota de color” en una jornada tremendament predictible, ja que cadascun dels grups parlamentaris ha votat el que en les últimes hores van avançar, l’ha donat la número dos d’UP, Irene Montero.
La diputada d’UP, que ha votat de forma telemàtica a causa de l’avançat estat del seu embaràs, ha votat "No" abans del començament del debat, això evidenciaria el canvi a últim moment del sentit del vot de la seva formació per a mostrar la seva disposició a negociar. Malgrat aquesta votació en contra, precisament del pes pesat d’UP que Sánchez ha acceptat a incloure en el seu Govern, els camins de totes dues formacions estan destinats a creuar-se.
El propi Echenique ja va anticipar en els moments de major crispació entre totes dues formacions (arran de la consulta interna d’UP que Sánchez va criticar durament de fa dues setmanes), que estarien disposats a negociar fins a l’últim minut.
Per part del PSOE la resposta no s’ha fet esperar ni tan sols a aquest dimecres al matí, quan està convocada la reunió de l’Executiu socialista. Després de més de tres hores de reunió en el Congrés, una vegada finalitzada la primera jornada de votació, la pròpia vicepresidenta Calvo ha assegurat davant els mitjans que ja s’ha posat en contacte amb Echenique per a reprendre les negociacions.
I és que si bé els números no han sortit en aquesta primera data, la veritat és que la tensió dels dies previs que permetia jugar amb la hipòtesi d’un xoc de trens, especialment entre PSOE i UP, no ha estat tal cosa.
Caldrà esperar les pròximes hores per a conèixer com es concreten aquestes negociacions, sense descartar cap hipòtesi, però una vegada UP va assumir el pas al costat de Pablo Iglesias i el PSOE va acceptar la inclusió d’Irene Montero en el Govern les posicions estan més a prop que fa una setmana.
I com si d’una figura construïda amb peces de dominó es tractarà, el pacte amb UP provocaria una reacció de moviments en cadena que obriran la presidència a Pedro Sánchez. Tant PNB com ERC, especialment aquest últim, han apostat per que la crispació i la tensió entre els socialistes i UP es rebaixi i aconsegueixin un acord.
El veterà portaveu del Partit Nacionalista Basc, Esteban Aitor, ha supeditat el seu vot a favor (o l’abstenció) dijous que ve a una sèrie de mesures econòmiques al País Basc, centrades especialment en la inversió en infraestructures.
Un altre dels focus d’interès d’aquesta primera jornada se centrava en els escons d’ERC i JxCat. Com es comentava anteriorment ERC s’ha sumat al bloc del no, però l’ha fet reclamant als quatre vents un pacte entre PSOE i UP.
Aquest pacte que es demana des de la bancada de Rufián és la condició que han posat els republicans per a oferir el seu suport. I això que Sánchez no ha pogut ser més explícit en aquesta sessió enfront del dret a decidir de Catalunya assegurant, en resposta a una intervenció de la portaveu de JxCat, que “el que ha succeït a Catalunya, no tornarà a succeir, segur”. Qie el155 el faran servir en qualsevol moment.
Perquè ni amb aquestes el senyor Rufían (i d’altres) abandonen la retòrica del “mal menor” per a ajudar a pujar al PSOE enfront de les tres dretes.
JxCat, per part seva, sembla que no es mourà del no en la votació del pròxim dijous, i en la seva particular disputa del “relat català” contra Esquerra continua mantenint un discurs més frontal contra el PSOE en el Congrés. Això sí, "donde dije digo, digo Diego" i pacte amb el PSC del 155 en la *Diputació de Barcelona. La vida (i la política burgesa) és pur teatre, com se sol dir.
Per tant només queda esperar com es desenvolupen les pròximes 48h i com s’acaba configurant, si arriba, l’acord de Govern entre PSOE i UP, el moviment central que ajudaria a pujar novament a Pedro Sánchez a la Moncloa dijous que ve. S’evitaria així, un nou escenari electoral que no és del gust de les patronals i els organismes internacionals.
