Debats esquerra

ACTE INTERNACIONALISTA

Santiago Lupe: "Cal trencar amb tota il·lusió en la gestió de l’Estat capitalista o d’aliança amb la burgesia independentista catalana"

Santiago Lupe va ser l'orador del Corrent Revolucionari de Treballadores i Treballadors de l'Estat espanyol a l'Acte Internacionalista que aquest 1r de maig va tenir més de 7 mil connexions. Va ser part dels 14 oradors que van ser traduïts, simultàniament, en 6 idiomes en aquest acte internacionalista. Transcrivim la seva intervenció.

dilluns 4 de maig| edició del dia


Acto internacional #1deMayo Estado Español, Santiago Lupe - YouTube

La crisi del coronavirus ha fet cruixir de nou a la Unió Europea, deixant en evidència que no és més que un acord reaccionari entre els diferents Estats imperialistes. Han actuat una vegada més com a veritables consells d’administració dels seus respectius capitalistes. Cadascun d’ells ha pres mesures sense la més mínima coordinació ni col·laboració. De fet, Alemanya i França van arribar fins i tot a prohibir l’exportació de respiradors i altres equipaments mèdics en el pitjor moment de col·lapse sanitari a Itàlia o l’Estat espanyol. L’eix del Nord, amb Alemanya i Holanda al capdavant, volen tornar a aprofitar aquesta crisi, com ja van fer en 2008, per a enfortir la seva posició a costa del sofriment de les treballadores i treballadors i els pobles del Sud d’Europa. Mentrestant els governs d’Itàlia o de l’Estat espanyol supliquen a favor dels coronabons i o de la mutualització del deute, però no ho fan per a salvar-nos a nosaltres, sinó per a rescatar als capitalistes italians i espanyols.

Aquesta nova crisi colpeja la UE després del Brexit i enmig del desenvolupament de fortes tendències nacionalistes, que estan sent capitalitzades per l’extrema dreta. Tendències reaccionàries abonades per anys de polítiques d’ajustos encapçalats per la Troica. I per un racisme institucional dels diferents governs contra els immigrants, als quals continuen deixant ofegar-se per milers en el mediterrani, als empresonen en els centres d’internació per a estrangers -com aquí n l’Estat espanyol- o en camps de refugiats a Grècia en brutals condicions d’insalubritat i misèria.

No hi ha reforma possible per a la UE del capital. Però tampoc són alternativa els projectes de l’extrema dreta nacionalista, ni les propostes sobiranistes que volen encotillar-nos en els vells marcs nacionals. La desfeta de la UE imperialista reactualitza la necessitat que la classe treballadora del continent lluiti per una Europa dels treballadors i els pobles. Contra l’Europa del capital, lluitem pels Estats Units Socialistes d’Europa.

A l’Estat espanyol hem vist com ens convertíem en un dels epicentres de la crisi sanitària. Com es col·lapsaven els hospitals, però també els dipòsits de cadàvers. El govern va actuar tard, no va fer test massius, i encara avui no els està fent, i ens oculta la xifra real de morts, però es calcula que superen amb escreix els 30 mil. No ha estat una catàstrofe sanitària solament, estem vivint un autèntic crim social. Un crim social del qual són responsables els governs del Partit Polupar i el Partit Socialista que han privatitzat parts senceres de la sanitat o de les residències de majors, i que han retallat el pressupost sanitari en 20 mil milions en l’última dècada. Un crim social del qual també és responsable l’anomenat govern “progressista” del PSOE i Unidas Podemos, juntament amb tots els governs autonòmics. En tot aquest temps no s’han pres mesures elementals com la intervenció efectiva sense compensació de la sanitat privada, que ha tingut ocioses milers de llits de vigilància intensiva en el pitjor moment del col·lapse, ni tampoc s’ha intervingut les empreses, les indústries que es podrien haver reconvertit per a fabricar els equips de protecció o els respiradors que faltaven als hospitals.

Una resposta desastrosa a la crisi sanitària que a més s’està portant endavant tractant de represtigiar a les forces armades i als cossos policials, militaritzant els nostres carrers i aprofundint la recentralització de l’Estat. El govern vol aprofitar aquesta situació per a enfortir la seva posició enfront de Catalunya i les aspiracions democràtiques del seu poble en la seva lluita per l’autodeterminació, que el passat octubre va protagonitzar unes jornades de protestes i combats de carrer que van qüestionar novament la legitimitat del règim del 78.

A aquesta catàstrofe sanitària li segueix ara una crisi econòmica i social com no es veia des del final de la guerra civil espanyola. Hi ha 4 milions de suspensions, 1 milió d’acomiadaments solament al març, que se sumen als 3 milions d’aturats que havien abans de la pandèmia, 1 milió i mig de treballadors autònoms en desocupació també, i centenars de milers de petits productors que s’han arruïnat... I davant d’això, el govern només ofereix subsidis de misèria, mentre deixa intactes els milionaris beneficis de les grans empreses i de les grans fortunes. A la banca li facilita un rescat preventiu, amb ni més ni menys que 100 mil milions d’euros en avals. I tot finançat amb més deute públic hipotecant el futur de noves generacions amb els ajustos i retallades dels pròxims anys.

I aquest nou pla de rescat als capitalistes l’està aplicant novament un govern social liberal, del PSOE, com es va fer en 2008, però aquesta vegada ho fa també al costat de Podemos, una esquerra que es va presentar com a nova però que tenia la vella recepta de reformar el capitalisme. Avui milers veuen com els que van néixer impugnant l’ajust de 2008 estan al capdavant d’un ajust encara pitjor. Perquè han assumit ser part ni més ni menys que d’un govern de la quarta potència imperialista europea, és a dir ser els advocats de les multinacionals espanyoles que exhaureixen les riqueses d’altres pobles germans a Amèrica Llatina o en altres continents. Han decidit ser part, ser un partit més lleial a La seva Majestat, rendint homenatge a la reaccionària institució monàrquica que a la meitat d’aquesta crisi va tornar a deixar al descobert més casos de corrupció. La Corona s’ha estat portant els milions i milions que resulten avui crucials per a la sanitat pública.

Però són molts els sectors que miren amb desconfiança a aquesta esquerra gestora dels negocis capitalistes. Tal com plantejava el nostre company Asier, delegat de Telepizza, molts treballadors i treballadores precàries responsabilitzen al govern per la seva complicitat amb les empreses. Perquè va permetre a la patronal obligar-los a treballar sense mesures contra el contagi. Els treballadors i treballadores de Telepizza són un exemple, i ho són perquè es van plantar davant aquesta falta d’aquestes mesures, perquè van fer aturades contra la repressió de l’empresa, i perquè exigeixen que s’intervingui sota el control de les seves plantilles aquestes grans cadenes de restaurants per a deixar de vendre menjar escombraries per a engreixar les butxaques de les patronals i garantir menjar de qualitat per a les famílies més colpejades per la crisi.

Que Podemos, al costat d’Izquierda Unida, la formació liderada pel Partido Comunista d’Espanya, sigui avui part del govern imperialista espanyol és la constatació de la fallida política d’aquesta esquerra reformista, que com ja va demostrar a Grècia amb el govern de Syriza. Només tenen per oferir-nos els mateixos plans antiobrers i antipopulars per a fer-nos pagar la crisi als treballadors i els sectors populars.

Per això per a poder fer front a la catàstrofe econòmica i social que ens preparen els capitalistes, és necessari construir una altra esquerra, una esquerra revolucionària i de la classe obrera, que s’oposi radicalment a les il·lusions que és possible frenar-li els peus a la patronal i als mercats gestionant l’Estat capitalista. Una esquerra de la classe treballadora, de les dones, de la joventut, independent de tots els partits patronals, que llevant un programa perquè la crisi la paguin els capitalistes.

Des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores estem plantejant als grups de l’esquerra revolucionària de l’Estat espanyol que comparteixen aquesta perspectiva que intervinguem en comú en aquesta crisi amb un mateix programa i que obrim la discussió sobre com avançar a posar en peus un partit unificat de l’esquerra revolucionària. Un pol de l’esquerra revolucionària, amb independència de classe, que cridi a organitzacions com a Anticapitalistas, que acaba de trencar amb Podemos, o a la CUP de l’esquerra independentista catalana, a trencar definitivament amb tota il·lusió en la gestió de l’Estat capitalista o amb tota il·lusió en l’aliança amb la burgesia independentista catalana.

Perquè hem d’enfrontar una crisi en la qual no caben sortides intermèdies.

O els capitalistes ens imposen el seu programa per a rescatar al seu Estat, per a rescatar a les seves empreses, per a rescatar els seus guanys, o des de la classe treballadora i el poble pobre imposem la nostra, sobre la base de l’expropiació dels expropiadors, per a construir sobre les ruïnoses democràcies per a rics veritables repúbliques de treballadors i treballadores.




Comentaris

Comentar