Aquesta setmana ens visita a En Clau Roja Santiago Lupe, portaveu del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores a pocs dies de la celebració de la cimera de l’OTAN a Madrid i la manifestació i contracimera convocada per aquest diumenge 26 de juny.
Amb Santiago Lupe parlem de l’ofensiva de l’Aliança Atlàntica que aprofitant el conflicte bèl·lic a Ucraïna impulsa un nou reforçament imperialista dels propis estats membres de l’OTAN, i aprofundim en alguns d’aquests, com és el cas del mateix Estat espanyol i el paper del govern "més progressista de la història" com a avantguarda d’algunes de les posicions més reaccionàries.
Parlem també de les diferents posicions de l’esquerra espanyola enfront de la guerra a Ucraïna o les posicions que es mantenen en un debat sobre la necessitat o no de la permanència de l’OTAN o una possible nova aliança que reforçi el pes dels països imperialistes de la Unió Europea, així com també el cinisme de Podemos, IU i el PCE, que mentre fan una crida a participar de la contracimera es mantenen com a ministres del govern imperialista espanyol.
Per últim conversem també sobre la posició del CRT que planteja un programa veritablement antiimperialista i d’independència de qualsevol govern per acabar amb la guerra a Ucraïna, però també contra el rearmament i l’ofensiva imperialista.
Quins creus que són alguns del objectius dels Estats membres de l’OTAN a quatre mesos de l’esclat de la guerra a Ucraïna?
Bé, estem davant d’una ofensiva de l’OTAN que per una banda fa reviure a l’aliança aprofitant el conflicte bèl·lic a Ucraïna amb un objectiu molt clar com és el reforçament de les posicions dels Estats Units i europees contra Rùssia, i per elevació contra Xina, en el marc d’un conflicte geopolític que està creixent, i que està conformant diferents blocs.
Tot això implica moltes decisions i que són precisament les que es debatran aquests dies a la cimera de Madrid. Aquesta cimera es preveu històrica, molts parlen de que tindrà pràcticament la importància que va tenir la cimera fundacional de l’Aliança Atlàntica de l’any 1947. S’ha de definir un nou full de ruta que tindran consecuències de llarga durada per a les pròximes dècades.
Tenint en compte tots aquests factors, que creus que pot suposar la cimera de l’OTAN d’aquest 29 i 30 de juny, d’ara en endavat?
Com aspecte clau significa la continuació de l’expansió de l’OTAN cap a l’est. L’expansió escandinava que ampliarà la frontera amb Rússia. No oblidem que defensors de l’imperialisme nortamericà com Henry Kissinger han definit que l’expansió cap a l’est és una de les raons de fons de l’actual conflicte.
Un altre element fonamental es reafirmar tots els plans de rearmament imperialista que estan aprovant els diferents països europeus fonamentalment, amb Alemanya al capdavant, i també en particular del govern "progressista" del PSOE i Unidas Podemos.
S’ha de parlar també de qüestions clau com és la guerra econòmica i la lluita pels recursos energètics que estan en marxa. Tornem a veure un món on les guerres, no en aquest cas pel petroli, però si pel gas, estaran a l’ordre del dia.
I en concret un altre aspecte és la insistència de l’Estat espanyol d’incloure el nord d’Àfrica com a zona prioritària per part de l’OTAN, així com ja ho és l’est d’Europa. I això ho justifiquen sota la defensa de les anomenades amenaces híbrides, entre les quals hi inclouen de forma explícita les onades migratòries.
I en aquest sentit, quin paper creus que està tenint el govern suposadament "més progressista de la història" en tota aquesta agenda imperialista? Tant per part del PSOE, com dels seus sòcis de Podemos, IU i el PCE.
El govern del PSOE i Unidas Podemos està en plena sintonia amb l’atlantisme més furibund que ja s’ha expresat en altres moments de la política exterior de l’Estat espanyol com va ser el moment de José María Aznar del 2003. D es de l’inici d’aquest conflicte el govern s’ha posicionat clarament amb un index de bel·ligerància important, enviant tropes, vaixells i avions a totes les zones en conflcite d’Europa de l’est i armament a Ucraïna, tal i com han fet altres països, i ha anunciat també l’augment de les despeses militars.
Però com deia abans, l’Estat espanyol està al capdavant de la defensa de la frontera sud i incloent la no lluita contra l’immigració per part dels Estats del nord d’Àfrica com un element catalogat com un atac a un pais de l’aliança, i per tant el requeriment d’una resposta armada com ja es va viure en països com Iugoslavia als anys 90 o Líbia en 2011. I lligat a això hi ha també tota la qüestió sahrauí i el canvi de posició oficial del govern espanyol reconeixent l’ocupació il·legal del Marroc en el Sàhara Occidental. El govern ha venut definitvament al poble sahrauí a canvi de reforçar els llaços diplomàtics, econòmics i militars amb la dictadura marroquí com a soci privilegiat de l’OTAN al nord d’Àfrica. Tot això, no només amb l’intenció de participar de l’espoli dels recursos naturals del Sàhara Occidental, sino de garantir també que el Marroc serà un estat sipai disposat a cometre totes les violacions de drets humans necessàries.
En aquest aspecte, qui lidera tota aquesta política exterior és el PSOE, Unidas Podemos de tant en tant alça la veu però es manté en el Consell de ministres avalant totes aquestes polítiques. Fa un any veiem com el govern enviava l’Exèrcit a Ceuta per combatre l’arribada de joves marroquins que creuaven la valla. Va sortir Enrique Santiago, secretari general del PCE, defensant l’enviament de tropes i dient que el que s’estava fent era una defensa de la sobirania nacional. No només es tracta de que es una oposició només de boca, sino que en els aspectes fonamentals com és la defensa dels interessos de l’imperialisme espanyol, Unidas Podemos també la trobem alineada.
Quina opinió tens del discurs que manté Pablo Iglesias sobre l’OTAN?
Després de criticar l’entrada a l’OTAN de l’Estat espanyol per part del PSOE, ell mateix va incloure a les llistes del partit a Julio Rodríguez, ex Jemad de l’OTAN i encarregat dels bombardejos a Líbia en 2011. Tot un general que va deixar clar que els acords de l’OTAN no estaven en cap tipus de discussió per part d’Unidas Podemos.
Si que és veritat que ara Pablo Iglesias està tornant a un discurs de rebuig a l’OTAN, però no en clau antiimperialista, sino més bé en clau de que l’imperialisme espanyol i europeu hauria de tenir la seva pròpia aliança militar independent dels Estats Units per una millor defensa dels interessos de l’imperialisme europeu i espanyol en el marc de concert mundial de nacions. El que Pablo Iglesias ens demostra és que es pot estar en contra de l’OTAN i no ser gens antiimperialista.
Davant tot això, què planteja el CRT per acabar amb tota aquesta escalada imperialista i la guerra en curs a Ucraïna?
La guerra a Ucraïna i la mateixa cimera de l’OTAN ens posa sobre la taula les tendències del capitalisme a generar cada cop crisis més grans i guerres. No hi ha cap tipus de solució dins aquest sistema ni de la mà dels estats capitalistes que gestionen el seus interessos. És una tendència innata en el sistema i per tant cap tipus de solució, ni militar, però tampoc diplomàtiques o cimeres de la pau, com demana el PCE, són soluucions vàlides.
Nosaltres creiem que el que està plantejat com a possibilitat és que aquestes crisis i guerres esdevinguin també en processos més aguts de la lluita de classes i, fins i tot, de processos revolucionaris. I que es tornarà a obrir una finestra de possiblitats de noves revolucions, de noves revoltes que es podran transformar en revolucions. Aquesta és l’única perspectiva per aturar aquesta maquinària.
En el curt termini, creiem que és fonamental posar en marxa un gran moviment contra la guerra i les seves consecuències que s’estan descarregant contra la classe treballadora i els pobles d’Europa i de la resta del món. Tot això amb un programa clarament antiimperialista i independent dels diferents governs. Que s’oposi a la invasió russa d’Ucraïna, però també a tota l’escalada armamentística i la injerència imperialista per part dels països de la Unió Europea i de l’OTAN. Que lluiti en els diferents països contra la guerra, a Rússia contra la invasió, aquí contra l’enviament d’armes, i perque es pugui desenvolupar una lluita independent del govern de Zelenski contra la invasió i que vol canviar una opressió per una altra.
Una lluita independent en el camí de construir una força social i política i que lluiti per la persectiva de poder conquistar governs de treballadors i treballadores. Amb la perspectiva de que ens deixin de manar els de l’Ibex35 o les diferents elits econòmiques als diferents països que ens estan conduint a una competència cada cop més forta i que porta una deriva cap a un pla militar que ens pot portar a catastrofes com les que ja es van veure al segle XX.
I ja per acabar, quina política ha mantingut el CRT en les últimes setmanes de cara a la cimera de l’OTAN?
Nosaltres som part de l’Asamblea Popular Contra la Guerra que és una de le entitats que convoca aquesta manifestació. Hem plantejat a Anticapitalistas, la CGT i altres grups amb els que impulsem l’assemblea, que era necessari no només participar i omplir els carrers de Madrid, sino també expressar una posició independent i conformar algun tipus de bloc indepedent del govern i contra l’OTAN i contra la invasió. Nosaltres participarem de la manifestació amb aquest contingut i convidem a tothom a que vingui amb el bloc des del qual marxarem des del CRT.
També creiem que és molt important denunciar a l’anfitrió de la cimera, que és el govern del PSOE i Unidas Podemos. Creiem que la lluita contra l’imperialisme comença a casa, comença lluitant contra el teu propi imperialisme i denunciar la política armamentística i de rearmament imperialista que es plasmarà en els pròxims Presupostos Generals de l’Estat, per la retirada de totes les tropes, pel tancament de les bases de l’OTAN instal.lades a l’Estat espanyol, contra la traició al poble sahrauí i contra totes les propostes imperialistes que defensarà el govern durant la cimera.
I també creiem que hem de denunciar els intents d’instrumentalització d’aquesta manifestació que estan portant a terme els partits que estan al govern con són el PCE i Unidas Podemos, els quals han dit que participaran d’una forma totalment cínica, alhora que estan avalant totes aquestes polítiques des del Consell de ministres. Nosaltres no marxarem amb ells, encara que estarem a la mateixa manifestació, i estatrem allà per assenyalar-los i dir-lis que no són benvinguts. Que no volem ministres de l’OTAN a la nostra manifestació.
