El Règim del 78 ha aconseguit detenir a Pablo Hasél en la matinada d’aquest dimarts 16 de febrer, el raper que porta anys denunciant un autèntic atac a les llibertats polítiques i d’expressió.

Un atac en el qual el poder judicial ha jugat la seva part, aplicar les lleis lliberticides legislades en el Congrés dels Diputats. Totes aquestes lleis que configuren el codi penal a les quals s’hi va sumar la famosa Llei Mordassa. Sí, just, aquesta mateixa que Unidas Podemos volia eliminar quan estava a l’oposició i ara que és Govern sembla que no sap bé com… Una hipocresia sense límits.

Et pot interessar: Unidas Podemos demana al Govern un indult per a Pablo Hasél: com si ells no fossin part del Govern!

Però seguint amb els protagonistes de toga i maça, en els seus currículums ens trobem amb detalls interessants. Parlem de Concha Espejel i Nicolás Poveda.

En el cas de la magistrada Espejel, compte entre els seus assoliments amb una condecoració de la Guàrdia civil i un altre menys tangible, però igual d’important, com és una estreta relació amb María Dolores de Cospedal en particular i amb el Partit Popular en general.

De fet la magistrada Espejel ha format part del Consell General del Poder Judicial, aquest organisme tan efusivament secundat pel PP. A més sempre ha tingut una “habilitat” per a estar en el lloc adequat en el moment adequat, especialment per a benefici del PP. Una de les seves últimes mostres d’“habilitat” és que Concha Espejel va modificar el sistema de repartiment i elecció perquè li toqués el cas Gürtel, quelcom que va propiciar que hagués de ser apartada per “proximitat al PP”.

En definitiva és ben coneguda la seva duresa en les sentències per enaltiment i la brotxa gorda en les seves resolucions, sobre aquest tema ha estat àmpliament criticada. Cal no oblidar que és una magistrada que va considerar com a “terrorisme” la baralla del bar en Altsasu.

No es queda enrere Nicolás Poveda. Aquest jutge, membre de l’ala més conservadora del poder judicial, es va presentar a unes eleccions sota les sigles de La Falange, i ja en la seva joventut estudiantil va formar part del FES (Front d’Estudiants Sindicalistes) que es reclamava successor del SEU (Sindicat Espanyol Universitari) falangista.

Òbviament, com no podia ser d’una altra manera, va tenir fortes topades amb col·legues de toga en oposar-se a la retirada de la seva amiga Espejel del cas Gürtel. Entre les seves “habilitats” compta amb la d’haver estat nomenat jutge pel Quart Torn sense haver passat el tràmit d’opositor al càrrec.

Aquests dos exemples salten a la llum per la detenció de Pablo Hasel que estan comportant massives mobilitzacions en diferents punts de l’Estat Espanyol.

També pots llegir: La Policia reprimeix les manifestacions per la llibertat de Pablo Hasél a Barcelona i Madrid

Però la veritat és que aquests casos són només un exemple de la convivència entre el poder polític i el poder judicial i com aquest, després de més de 40 anys de democràcia burgesa, continua comptant entre les seves files amb franquistes de tot pelatge que s’han acollit a la calor d’un Règim i d’uns partits polítics que agraeixen els seus serveis amb un silenci còmplice.