×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Sèries de debò. El retorn de David Simon

'La ciudad es nuestra' marca el retorn de David Simon a les terres de la sèrie The Wire, una història de corrupció policial que va marcar la seva carrera i d'alguna forma la “era daurada” de les sèries.

Celeste Murillo

divendres 15 d’abril de 2022
Facebook Twitter

Escolta el podcast de El Círculo Rojo aquí:

· La ciudad es nuestra marca el retorn del guionista i productor David Simon a les terres de la sèrie The Wire, una història de corrupció policial que va marcar la seva carrera i d’alguna forma la “era daurada” de les sèries. La minisèrie La ciudad es nuestra està basada en un llibre homònim del periodista de casos policials del diari Baltimore Sun Justin Fenton.

· Els primers passos de David Simon van ser en el periodisme policial en el mateix diari. Va treballar al Baltimore Sun durant 15 anys i d’aquesta experiència surten moltes de les seves obsessions: com es barregen la història i la cultura de les ciutats amb la corrupció policial i política, negocis i la vida quotidiana.

· David Simon és un guionista i productor d’Estats Units. En gairebé totes les sèries de Simon, la ciutat és una protagonista clau. I com tot el que escriu té moltes capes: es parla de política, de gentrificació, de problemes culturals. Les trames s’entrellacen constantment.

Tres històries i tres ciutats

· The Wire (2002-2008). El cor de The Wire és la corrupció policial en plena “guerra contra les drogues” a la ciutat de Baltimore, en la qual veiem en paral·lel la recerca del departament de Policia, com es mou el narcotràfic i com actuen en els barris de la ciutat. Durant anys, la sèrie va ser comentada (a favor i en contra) per polítics i funcionaris d’aquesta ciutat.

· David Simon va explicar que “The Wire li encantava a la gent del carrer, però no li va agradar a cap policia per sobre del rang de tinent”. És una d’aquestes sèries que van marcar, com Los Soprano, aquesta nova era en la qual la pantalla petita va deixar de ser sinònim de produccions menors.

· Moltes vegades li van dir a Simon que fracassaria perquè l’acció és lenta i complexa, els límits entre bons i dolents són difusos. No va succeir i, al contrari, és una sèrie que continua encapçalant la llista de les millors sèries del segle XXI, amb observacions suggeridores sobre la societat.

· Tremé (2010-2013) succeeix a la ciutat de Nova Orleans tres mesos després de l’huracà Katrina. És una espècie de radiografia en moviment de la reconstrucció de la ciutat. No parla NOMÉS de la infraestructura sinó de com es va reconstruir, sobre quins pilars (injustícies i desigualtat, però també llaços solidaris). Simon va dir que Tremé desentonava en la televisió de la hipèrbole, de l’acció i la fantasia constants, però que creia que contava bones històries.

· La cultura de Nova Orleans ocupa un lloc molt important i la porta d’entrada són la música i el menjar. També està recorreguda per una reflexió molt interessant sobre el turisme i l’explotació de les tradicions de diferents cultures per a consumir-les com una cosa exòtica (una tensió constant a la ciutat, abans i després de la reconstrucció).

· The Deuce (2017-2019). En aquesta sèrie s’entrecreuen, el sorgiment de la indústria pornogràfica mentre es metamorfosa el negoci de la prostitució, a la Nova York de finals dels anys ‘70 i començaments dels ‘80, que desapareix en mans de la gentrificació. En aquest moment, va dir sobre les seves sèries: “els meus treballs són difícils de vendre. No hi ha zombis, ni dracs. Són hores sobre racisme i segregació a Nova York”.

· A The Deuce no li interessen els costats morbosos, però el més interessant és que no existeix cap judici moral sobre el que succeeix. Veiem la maquinària darrere de la indústria pornogràfica, els interessos que la mouen i les discussions que desperta.

· David Simon és un obsessiu per reconstruir moments. Es dona el luxe de fer un cameo d’Andrea Dworkin en una reunió on es discuteix si és possible o no una producció pornogràfica feminista.


Facebook Twitter

Celeste Murillo

Nació en Buenos Aires en 1977. Es traductora y aficionada a la historia. Es militante del Partido de los Trabajadores Socialistas (PTS) y de la agrupación Pan y Rosas. Es columnista de cultura y género en el programa de radio El Círculo Rojo. Estuvo a cargo de la edición en castellano de La mujer, el Estado y la Revolución de Wendy Z. Goldman y escribió en Luchadoras. Historias de mujeres que hicieron historia (2006, reedición 2018).

Segueix-lo a Twitter

@rompe_teclas

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

Eleccions a Euskadi: resultats històrics de l'esquerra abertzale i revalidació del govern PNB-PSE

Eleccions a Euskadi: resultats històrics de l’esquerra abertzale i revalidació del govern PNB-PSE

Un CIE enmig de la mar: Defensa construirà un centre per a migrants a l'illot d'Alborán per 1.300.000 euros

Un CIE enmig de la mar: Defensa construirà un centre per a migrants a l’illot d’Alborán per 1.300.000 euros

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Les llistes d'espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

Les llistes d’espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris