La vaga educativa arrencava amb xifres de seguiment i mobilització sense precedents en els últims 10 anys. Un 75% d’acatament i 30 mil persones omplint els carrers de Barcelona i les proximitats del departament d’Ensenyament i del Saló d’Ensenyament de Barcelona amb fortes protestes.
Com es va coreja insistentment en la manifestacions, no és per cinc dies, sinó per 10 anys. Una dècada de retallades en educació, portades endavant durant el mandat del pujolista Artur Mas, i que s’han mantingut sota els governs de Puigdemont, Torra i ara Pere Aragonès.
L’èxit de la vaga s’ha anat coent a foc lent en les últimes setmanes. Han estat desenes els centres en les quals s’han organitzat assemblees de docents, elaborat manifestos, cartells, pancartes i activitats per barris i districtes, així com columnes per baixar a les manfiestacions. Un procés d’autoorganització que no es veia des de feia anys i que mostra les ganes de lluitar per revertir aquesta dècada de reculades en moltes i molts docents.
Aquí va residir bona part de l’èxit de les primeres jornades, i segurament de les que segueixen. I aquí resideix perquè la possibilitat de que “si seguim, guanyem”, com es comentava en rotllanes durant les mobilitzacions. És per tant necessari que s’enforteixin i estenguin aquestes assemblees, i sobretot que es puguin coordinar a nivell de districte, ciutat i de tota Catalunya. Que la lluita, les reivindicacions i les possibles negociacions, siguin dirigides de baix a dalt.
Els sindicats convocants, especialment des de l’esquerra sindical de la USTEC, CGT i la COS que tenen un pes molt important en el sector, tenen la responsabilitat de promoure i posar a disposició tots els seus recursos per a enfortir un procés d’autoorganització així, que seria a més el millor antídot contra possibles maniobres de desgast, divisió o acord a la baixa signat a esquena de les i els vaguistes que vulguin portar endavant les cúpules dels sindicats de la concertació o corporatius.
Durant la primera jornada van marxar junts els docents del departament i altres professionals de l’educació com les monitores de menjador i les auxiliars per a l’atenció de la diversitat. Aquest sector, que com molts altres ve lluitant per la seva internalització. Seria necessari que per a les noves jornades, s’ampliï la convocatòria de vaga perquè puguin tornar a sumar-s’hi.
A més, aquesta lluita és de tota la comunitat educativa i és necessari que s’hi sumin tots els sectors. Com deia una de les pancartes durant les mobilitzacions “les condicions de treball del professorat són les condicions d’aprenentatge de l’alumnat”.
Les AFA, que s’han mostrat majoritàriament a favor de la vaga i les seves reivindicacions, i les organitzacions estudiantils, que van ser les grans absents en les primeres jornades. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans no ha convocat vaga en educació secundària.
Només alguns grups, com l’agrupació juvenil Contracorrent, va fer una crida a parar i es van sumar a la mobilització. Seria el moment que totes elles impulsin assemblees d’estudiants i organitzin una gran vaga estudiantil que se sumin el 29 i 30 de març a les jornades dels i les docents.
