×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube
banner

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Aquest 12M Catalunya està cridada a les urnes, i ho fa en un context marcat pel genocidi al poble palestí i les reaccions contra la complicitat que tenen les institucions i el govern amb l'Estat d'Israel, destacant l'acampada d'estudiants a la Universitat de Barcelona, que ja compta amb el suport de més de 95 col·lectius i sindicats.

EsquerraDiari.cat

diumenge 12 de maig
Facebook Twitter

La jornada electoral d’aquest 12M està marcada, com no pot ser d’una altra manera, pel genocidi al poble palestí que està provocant un aixecament, especialment de la joventut, a tot el món i també aquí a Catalunya.

Igual que a la resta d’acampades de protesta contra l’Estat sionista, s’exigeix una ruptura immediata de tota col·laboració i relació amb l’Estat d’Israel.

Sumat a aquesta qüestió central, altres situacions de política domèstica també han marcat la campanya electoral, com l’anunci i posterior “reflexió” de Pedro Sánchez durant 5 dies o en els últims dies la possible compra del Banc Sabadell per part del BBVA.

Amb tot això, la campanya electoral ens deixa 6 claus per a la jornada d’avui.


1. La permeabilitat de temes que hi ha hagut a la campanya -exceptuant la qüestió palestina, que és una denúncia global- mostra com l’eix que havia marcat l’última dècada de la política catalana, el dret d’autodeterminació, ha perdut definitivament centralitat fins i tot en el relat dels partits del bloc independentista. Veiem per això, en una jornada que entre altres qüestions, servirà per consolidar encara més la restauració autonòmica a Catalunya, un procés portat endavant pel PSOE amb l’ajuda de l’anterior direcció processista, especialment ERC, on els detalls d’aquest “pacte” és l’abandó de la lluita pel dret a decidir a canvi de concessions des de Madrid.

2. El possible corriment cap a dreta de l’arc parlamentari: Segons les enquestes, Aliança Catalana, formació d’ultra dreta nacionalista catalana podria entrar en el Parlament. I ho faria a més amb un fort eix racista, que ha impregnat a la resta de formacions, des de Vox -que ja era el seu eix discursiu- fins a formacions de l’arc independentista com Junts. Sumat a aquesta qüestió, les enquestes auguren un augment significatiu del Partit Popular, fins als 12 escons i el manteniment de Vox amb 10.

3. El PSC favorit per guanyar les eleccions i per governar? Salvador Illa és, segons totes les enquestes, el favorit per fer-se novament amb la victòria en aquestes eleccions. No obstant això, la possibilitat de governar no es donarà de manera fàcil. Per a això segurament haurà de trobar socis, bé ERC i Comuns, una cosa més probable que ens retornaria a una nova experiència de “Tripartit” o un intent de govern socioconvergent amb Junts, alguna cosa que sembla menys probable. En tots dos casos, Illa haurà de tenir en compte en les negociacions els ressons que aquestes tindran a Madrid, ja que en el Congrés el PSOE continua necessitant els suports d’ERC i Junts per tirar endavant les seves polítiques centrals.

4. Després de Salvador Illa, les enquestes situen a Carles Puigdemont com a segon favorit. Amb un relat banyat per l’èpica, la formació de Puigdemont busca recollir el vot dels quals encara confien en l’estratègia procesissta, i especialment molt centrat en la seva persona. Però més enllà d’aquest relat, com es va veure mentre van ser membres del govern al costat d’ERC com en les últimes negociacions amb el PSOE sobre la Llei d’Amnistia, el partit de Carles Puigdemont busca tornar a la clàssica política convergent del “peix al cove” amb Madrid mentre a Catalunya aplica polítiques neoliberals com en els millors anys de Pujol o Artur Mas.

5. El bloc independentista ho té més complicat per governar. La més que possible entrada d’Aliança Catalana, i per tant, la major divisió del vot independentista, fa que molt difícilment aquest bloc es pugui consolidar com a govern -en cas d’aconseguir majoria de vots-. Cal tenir en compte que haurien d’arribar a un punt d’acord formacions com a AC i la CUP.

6. Quant a la formació anticapitalista, s’espera que aconsegueixi presència en el Parlament per a la pròxima legislatura amb un mínim de tres representants. Amb una campanya enfocada a assenyalar les crisi social, econòmica, política i climàtica que sofreix Catalunya, ha centrat els seus missatges a denunciar als responsables de la situació. Malgrat això, des de la CUP no s’ha tancat taxativament la possibilitat d’un pacte amb ERC o Junts -responsables, al costat del PSC, del model de país actual i de les crisis assenyalades anteriorment-. Aquesta porta oberta permanent a les formacions d’Aragonès i Puigdemont s’emmarca en la cerca, novament, d’unitat nacional de la CUP. Però en aquest cas, a més s’afegeix el context internacional i el genocido al poble palestí, i és que Junts i la convergència tradicional són possiblement els sectors més sionistes de l’Estat, mostrant el seu suport al govern israelià fins i tot en l’actual situació.


Facebook Twitter
El racisme de l'extrema dreta no es combat amb el mal menor

El racisme de l’extrema dreta no es combat amb el mal menor

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l'ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: A qui beneficia l’ampliació del Prat? PSC, ERC i Junts ho tenen clar

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l'educació pública?

Eleccions Catalunya: Què proposen PSC, ERC i Junts sobre l’educació pública?

L'extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l'engendre d'Aliança Catalana

L’extrema dreta catalana o com el processisme ha possibilitat l’engendre d’Aliança Catalana

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Sis claus per seguir la jornada electoral a Catalunya

Pablo Castilla: "No hi ha 'regeneració democràtica' possible del monàrquic Règim del 78"

Pablo Castilla: "No hi ha ’regeneració democràtica’ possible del monàrquic Règim del 78"

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï

Sánchez no dimiteix i crida a la “regeneració democràtica”: una maniobra perquè res canviï

Fora els bucs de guerra de l'OTAN del port de Maó

Fora els bucs de guerra de l’OTAN del port de Maó