Aquest dimecres la plataforma #StopPujades convocava a una nova concentració i acció de protesta contra l’increment del 2% dels preus del transport públic pactat entre l’Ajuntament de Barcelona en Comú, ATM (Autoritatdel Transport Metropolità) i la Generalitat.
Per fer-se una idea, la pujada imposada per Ada Colau, l’“alcaldessa del canvi” a Barcelona, suposa que un dels bitllets més utilitzats (la T10) entre la joventut i els que cada dia s’aixequen per anar a “currar” i tenen entre 26 i 65 anys, passi a superar per primera vegada els 10 euros, en concret arriba als 10,20.
I tot això, en una situació en la que “el miracle espanyol” de la recuperació econòmica i el creixement anual al 3% s’ha generat a través de la via de la ultraprecarietat laboral i social, no es pot permetre. Molt menys si qui aprofundeix ara per aquesta via és un govern municipal que al seu programa electoral marcava en vermell la correcta gestió dels serveis públics per a la “ciutadania”. Però bé, d’aquesta gestió ja saben una bona estona els treballadors i treballadores de TMB des de l’arribada de BeC al consistori barceloní.
Fa deu anys la T10 no passava de 7 euros (un preu que ja significava realitzar un esforç econòmic per a la majoria de la joventut). No obstant això, des de l’inici de la crisi econòmica i durant els anys en què més es va notar aquesta, els equips municipals del PSC primer i CiU després van portar endavant una sèrie de forts augments que en la pràctica feien impossible l’accés al transport públic per a milers de persones. Va ser llavors, allà pel 2014, que la plataforma Stop Pujades, creada i integrada per diferents col·lectius socials i polítics d’esquerra, va iniciar una campanya de mobilitzacions per frenar els plans de pujada anuals i la tornada als preus pre-crisis.
Avui és Barcelona en Comú qui imposa nous augments en el preu dels bitllets. I avui és la plataforma Stop Pujades al costat dels CDR i diferents organitzacions d’esquerra qui torna a mobilitzar-se per combatre una política que només pot anar en direcció a incrementar de forma més dràstica encara la situació d’ultraprecarietat i pobresa que es viu en una de les ciutats amb major carestia de vida per a àmplies capes de la societat.
I ha quedat de manifest aquest dimecres en una jornada reivindicativa contra els abusos que signifiquen aquesta nova pujada dels preus del transport públic. A les 19 hores algunes de les estacions de Metro, Rodalies i Ferrocarrils més freqüentades com són Fontana, Paral·lel, Jaume I, VirreiAmat o Sarrià entre d’altres, han organitzat columnes humanes per protestar i colar-se de forma reivindicativa contra l’augment dels bitllets.
[En directe] Protestes a #Barcelona contra l'augment del 2% en el transport públic. Aquesta pujada no la pagarem! #StopPujadesTransport pic.twitter.com/nLAf6jslbm
— EsquerraDiari.cat (@EsDiariCat) 3 de enero de 2018
Seguidament, totes les columnes han confluït a l’estació de la Sagrera, un dels punts neuràlgics del transport públic. I un cop allà, la protesta ha concentrat a més de 200 persones amb un mateix objectiu, tirar enrera la pujada del 2% entre pancartes i càntics com “Aquest billet que el pagui Colau”, “Transport públic a preus populars” o “Contra l’estafa de TMB, cola’t tu també”.
[Directe] A La Sagrera conflueixen columnes contra l'augment del transport públic. Aquest billet que el pagui Colau #StopPujadesTransport pic.twitter.com/UA6ZtBdmFV
— EsquerraDiari.cat (@EsDiariCat) 3 de enero de 2018
Al finalitzar la concentració, s’ha celebrat també una assemblea de gran afluència en la que s’ha decidit seguir amb les protestes, a més d’organitzar diferents accions en contra de l’augment dels preus dels bitllets i contra la precarietat.
Cal destacar, a més, que aquesta pujada del 2% del transport públic contrasta, i de quina manera, amb els grans sous que s’embutxaquen des de la direcció de TMB(Transports Metropolitans de Barcelona). Uns salaris que en bona part provenen d’aquest nou increment en els preus dels bitllets. L’altra part, la generen a canvi de sotmetre a una precarietat cada vegada més asfixiant a la plantilla de Metro i Bus.
Sense anar més lluny, TMB s’ha convertit en l’actualitat en la porta giratòria d’alguns membres d’ICV i EUiA, part integrant de Barcelona en Comú. Mentre Enric Cañas i Pau Noy s’emporten 105.000 i 60.000 euros respectivament, els treballadors de TMB segueixen lluitant per un conveni digne i per la fi de la precarietat. I això, per no parlar de Mercedes Vidal, dirigent d’EUiA i actualment directora de TMB des de l’arribada de Ada Colau a l’Ajuntament. Les mateixes que han exercit com a principal obstacle per a les nombroses vagues que vénen duent a terme els treballadors i treballadores en aquests últims anys.
