Com era la situació dels assalariats del taxi abans de la pandèmia?
Bé, la situació en el sector és molt precària. Hem de treballar una mitjana de 14 hores diàries per a poder treure un sou mitjanament digne, això influeix també en la conciliació familiar, ja que treballant tantes hores és pràcticament impossible mantenir una relació estreta amb la teva família, tenir un espai d’oci en el qual poder estar amb els teus amics, fer esport o activitats que t’agradin.
Aquesta quantitat d’hores hem de fer-les pels acords amb els quals estas obligat a acceptar per a poder treballar com són el cobrament a percentatge de la recaptació, que oscil·la entre el 40 i el 50 per cent (en el millor dels casos) i pagant el combustible.
Després estan els fixos, que és com pagar un lloguer pel taxi per a treballar-lo. Aquesta pràctica, teòricament està prohibida, però en la realitat existeix i està molt estesa.
Els fixos oscil·len entre els 90 i 120 euros diaris i com en el cas anterior cal sumar la despesa de combustible, aproximadament uns 300 a 350 euros mensuals. Les vacances no les paguen, els dies que tens el cotxe parat per avaria o accident també surten de la nostra butxaca. Així que com vaig dir abans, la situació ja era bastant precària abans de la pandèmia, però ara és molt pitjor.
D’això mateix volia preguntar-te, en quina situació es troben ara mateix els treballadors i treballadores del taxi?
Estic parlant amb companys i la situació és pràcticament la mateixa per a tots, no hem cobrat ni un cèntim des que ens van acomiadar. Com pots imaginar l’economia domèstica està molt tocada, els pocs diners que hem pogut estalviar ara mateix està sota mínims, en altres casos se sustenta gràcies a que les seves parelles continuen treballant, amb el risc de poder infectar-se en els desplaçaments o en el centre de treball i portar el virus a casa
Com van ser els acomiadaments?
A mi en particular em van fer un acomiadament improcedent, sense cobrar liquidació ni indemnització, condició que vaig haver d’acceptar si volia tornar a ser contractat, encara que avui dia tinc els meus dubtes si tornaré a ser contractat. Altres companys estan amb ERTES i sense cap mena d’informació per part de l’administració, a hores d’ara no saben quan cobressin.
Com creus que serà la volta al treball?
Crec que la volta, a part de ser molt lenta i serà molt complicat que es tornin a fer les mateixes recaptacions i per tant els acords amb els respectius caps implicarà unes negociacions molt dures. Segurament ells no estaran disposats a renunciar als seus guanys i això implica la reducció dels teus ingressos, sense cap mena de mirament.
Abans de l’entrevista m’has comentat que véns participant en una associació que lluita per millorar les condicions de treball dels assalariats del taxi. Podries comentar-me breument en què consisteix i quals són els vostres objectius?
Donada la situació tan precària en la qual ens trobem, alguns conductors decidim agrupar-nos en una associació, la Unió de Conductors Assalariats del Taxi (U.C.A.T). Aquesta associació té com a objectiu principal que es compleixi el conveni, això significa: treballar 8 hores, tenir un salari mínim de 1400 al mes, que es paguin les vacances, en cas de baixa o avaria del vehicle cobrar la nòmina íntegra, entre altres reivindicacions.
Per a aconseguir aquests objectius necessitem obrir una secció sindical en un sindicat, encara sense definir, i així poder modificar l’actual conveni que va ser redactat per la patronal i acceptat sense cap mena d’objecció pels sindicats majoritaris i sense representació dels conductors. El conveni ja el tenim redactat, amb totes les modificacions que hem vist oportunes. Esperem que més conductors se sumin a aquesta iniciativa perquè és una millora qualitativa dins del sector.
***
El cas de Pedro no és excepcional. En tots els sectors som les treballadores i treballadors els grans damnificats d’aquesta crisi, com ho vam ser després de la crisi del 2008, només que aquesta sembla que serà molt pitjor.
També podem comprovar com els governs, un darrere l’altre, ja siguin conservadors o "progressistes", amb les seves mesures vénen atacant les nostres condicions de vida mentre vetllen per defensar els beneficis dels capitalistes, perquè una vegada més siguem la classe treballadora els qui paguem aquesta crisi.
Per això ara més que mai la classe treballadora hem d’unir forces i tota la ràbia convertir-la en lluita per a combatre a aquest capitalisme depredador que ens devora, com hem comprovat de primera mà. Només el poble salva al poble.
