Pandèmia

TREBALLADORES EN PRIMERA LÍNIA

Treballadora de serveis socials, "Ens estan legalitzant l’esclavitud"

Són indignants les condicions amb les que els i les professionals del sector social estem treballant en plena crisi del coronavirus. Manquen mesures de protecció adequades, mentre a la vegada, empitjoren les condicions en un sector ja de per sí molt precari. "Ens están legalizant l'esclavitud a les treballadores de Serveis Socials"

Àngels Vilaseca

@mangic_cv / Barcelona

dimecres 8 d’abril| edició del dia

Tot i i que estem quasi invisibilitzats a les llistes d’aquelles activitats considerades com a essencials pel del Govern de Pedro Sánchez, molts professionals del Sector social, educadores i educadors socials, de carrer, treballadores i treballadors socials, psicòlegs, integradors, auxiliars, cuidadores i tècnics seguim treballant en primera línia , no obstant, amb quines condicions?

Major precarietat i sense mesures de protecció adequades

Pocs dies després de que es decretés l’Estat d’Alarma, corria per les xarxes la noticia de què a un Centre de menors tutelats de la DGAIA els arribava, d’un dia per l’altre i sense previ avís, un adolescent de 14 anys positiu per Covid-19 derivat directament de l’hospital. No obstant, el centre no disposava ni de les instal·lacions adequades, ni de cap tipus de material de protecció pels propis treballadors i per no contagiar a la resta de menors.

I és que aquesta és una realitat de la qual s’estan queixant molts professionals del sector social i dels serveis socials, tal i com hem anat denunciant a Esquerra Diari, tant dels propis CRAEs, serveis per persones en situació de sense llar, o també en residències de gent gran, entre d’altres. O com en el meu cas a les llars residències i pisos tutelats per persones amb diversitat intel·lectual i funcional.

A molts centres es manca de mascaretes adequades pels treballadors, havent de reutilitzar la mateixa durant vàries setmanes, o fins i tot en alguns centres utilitzen mascaretes fetes casolanament i de donacions de particulars. Això amb la “sort” de què en disposis... i és que, com és possible que l’Estat no garanteixi d’un material tan bàsic ni als propis treballadors sanitaris dels hospitals i centres de salut?

Per altra banda, a la manca de material se li suma la falta de personal, degut a les baixes per Covid-19 de molts treballadors que no es supleixen. És a dir a molts dels centres augmenten les ràtios, havent de lidiar amb les situacions tenses i difícils que el propi confinament pot suposar per moltes de les persones que atenem, com per exemple en persones amb trastorns neuroconductuals.

Si bé és cert que per ara, jo particularment, ho estic vivint d’una altra manera, almenys fins que no pugui tornar a treballar. M’explico, sóc una de les persones que segueixo de baixa i en quarantena per prevenció com a possible cas d’infecció pel Covid-19.

No obstant, amb la meva situació, també puc reafirmar l’escassetat de recursos. I és que ja porto tres setmanes de baixa, i tot i treballar amb col·lectiu de risc, fins avui no m’han informat que finalment si que em faran la prova del PCR. Ara bé, ja ens han comunicat que encara no hi ha suficients proves per tots els professionals que hem presentat o presentem símptomes.

I així és, tot i que en el nostre àmbit, a l’igual que els que treballen amb persones grans o altres col·lectius, seria prioritari facilitar testos amb regularitat per la nostra salut, però sobretot, per evitar contagiar a la població de més risc, aquests no estan arribant, o arriben tard i a compte gotes.

No és d’estranyar, si també estant escassejant pel propi personal sanitari, pels quals hauria de ser imprescindible. Quelcom lamentable, tenint en compte, que fins i tot la pròpia OMS ha declarat que la facilitació de testos massius a la població és bàsica per evitar nous contagis. De fet, les dades oficials que ens arriben sobre els casos contagiats per Covid19 són molt més baixes que les reals. Només cal dir que aquí a Catalunya, segons ha informat el Departament de Salut, hi ha prop de 60.000 persones considerades com a possibles casos als quals no se’ls hi ha fet cap prova.

El Decret de l’Estat d’Alarma imposa major explotació als treballadors i treballadores dels Serveis Socials

Des del passat 28 de març va entrar en vigència el BOE la Ordre SND/295/2020 de 26 de març del Ministeri de Sanitat. Amb aquesta es comencen a adoptar una serie de mesures als treballadors dels diferents àmbits dels serveis socials, ja siguin centres i entitats, públiques o privades, suposadament, per pal·liar la crisi de falta de personal que hi ha actualment. No obstant, en comptes d’invertir en més recursos el que fan és anular-nos drets molt bàsics, deixant en paper mullat els contractes i convenis del nostre sector ja de per si molt precaris. Tal i com exposa el diputat de la CUP, Vidal Aragonès , en aquest tuit “s’habilita als Serveis Socials a no aplicar el Dret del Treball”

L’ordre exposa que “poden imposar als treballadors i treballadores dels serveis socials la prestació de serveis extraordinaris”. Aquest tipus de serveis extraordinaris inclouen ni més ni menys que haver d’oferir disponibilitat total i completa a l’Administració “ per ser requerit en qualsevol moment per la prestació de tasques presencials”, així com també “ podran encomanar-te funcions diferents a les del teu lloc de treball, categoria o especialitat” o fins i tot, “podran adoptar-se les mesures que considerin precises en matèria de jornada de treball i descansos, permisos, llicencies, vacances i reduccions de jornada”.

I és més, tot això, sense oferir cap tipus de compensació econòmica, tenint en compte, els baixos salaris que tenim la gran majoria de professionals d’aquest sector. Una mesura que ha estat criticada pels sindicats alternatius, com la CGT que la qualifiquen d’estar “legalitzant la servitud".

Però que, en canvi, ha rebut el suport de la burocràcia sindical de CCOO i UGT. Quelcom que no sorprèn després de les declaracions que van fer “demanant més responsabilitat i esforç als treballadors”, i oferint complicitat amb totes les mesures antiobreres que estan imposant el Govern del PSOE i Unidas Podemos i les patronals.

La greu situació per la qual passa avui els serveis socials, a l’igual que amb la Sanitat, també és fruit de les àmplies retallades dels últims anys i d’enormes privatitzacions i externalitzacions, de les quals , fins i tot, moltes empreses capitalistes n’estan obtenint beneficis. Com per exemple, Accent Social (antiga Clece) propietat, ni més ni menys, que de Florentino Pérez. Mentre l’Ajuntament del “canvi” d’Ada Colau continua renovant el contracte amb aquesta empresa per la gestió d’una gran part del Servei d’Atenció domiciliària (SAD) de la ciutat.

Mentrestant, a dia d’avui, segueixen dient-nos a la classe treballadora i als més precaris que hem de fer un “esforç”, perquè no hi ha més opcions davant la crisi sanitària. Ah no? I no podríem obtenir aquells recursos que necessitem aplicant majors impostos a les grans fortunes, a la banca o les empreses de l’Ibex 35, com la de Florentino Perez, que també porta temps fent negoci dels Serveis Socials?

O davant la manca de material bàsic, no seria indispensable confiscar tots els béns d’una Sanitat Privada que s’ha enriquit aquests últims anys a costa de les retallades? I mentre moltes persones segueixen vivint al carrer, o es troben amuntegats en centres de menors, residències, etc. sense unes condicions de seguretat adequades per evitar el contagi, no es podrien reobrir les 65.000 places buides de les que disposa el lobby hoteler , o dels milers d’habitatges buits que té la banca?

Està clar, que mentre ens aboquen a la precarietat i a l’atur, al col·lapse sanitari i dels serveis socials , seguiran dient que hem de ser “responsables” , perquè interessa ben poc tocar els guanys dels grans capitalistes.




temes relacionats

Pandèmia   /    Crisi coronavirus   /    #Coronavirus   /    Món obrer   /    Economia   /    Dones en lluita   /    Gènere i sexualitats   /    En Català   /    Societat

Comentaris

Comentar