Tarda de desembre, ja amb la foscor pròpia de l’hivern, aprofitem que la Nerea i la Lupe, dues de les tripulants de cabina de Vueling, no estan recorrent quilòmetres sobre els nostres caps, per parlar amb elles sobre els riscos i les malalties derivades de la seva feina com hostesses de vol a la companyia low cost.
Tant la Nerea com la Lupe van participar a la primera assemblea oberta de treballadors i treballadores d’Esquerra Diari, i a més d’explicar la seva lluita actual que implica reclamar millores al seu conveni, ens varen explicar l’impacte que la seva feina té a la seva salut.
Exemples que molts cops són desconeguts per tots aquells i aquelles que agafem un vol sense pensar que implica pels i les tripulants de cabina. Pugem a l’avió, estem més o menys hores, baixem i no hi pensem. Però com elles mateixes ens expliquen, "nosaltres estem tot el dia en l’aire, 12 hores, cada dia. Al final tot l’impacte que rebem a la nostra salut és acumulatiu".
Però, quines són aquestes malalties amb efecte "acumulatiu"? Com es tracten? Com es gestionen durant les jornades laborals i quins són els impactes amb el pas dels anys? De tot això parlem amb la Nerea i la Lupe, per conèixer de primera mà les malalties laborals que pateixen els i les tripulants de cabina.
Dins dels més comuns, la Nerea i la Lupe destaquen els barotraumes. "Els casos més comuns tendeixen a ser els barotraumes que són els més lleus dins del que ens pot arribar a passar. Cataloguem com a barotraumes a aquelles malalties relacionades amb els canvis de pressió. Com més estem allà dalt més ens exposem als canvis de pressió, sobretot en el descens. El cos s’infla, se’ns inflen també les oïdes i llavors quan es desinflen de sobte es poden posar a sagnar".
Això en els casos més lleus, però aquests barotraumes poden derivar en situacions molt pitjors, com li va passar a la Lupe. "De fet, en el pitjor dels casos se’t pot perforar o rebentar el timpà, que és el que em va passar a mi".
Clar, qualsevol dels nostres lectors o lectores podria pensar que aquesta situació està clarament vinculada amb el seu desenvolupament laboral a l’avió. Però per la patronal i la mútua, no sembla haver-hi una relació tan clara. “Quan vas a la mútua el que et diuen és que no és una malaltia laboral perquè tot i que t’ha passat al teu lloc de treball implica que tu ja venies constipada de casa, el que ajuda a que aquest taponament sigui més agressiu".
A més la patronal i les mútues tenen excuses per tot, perquè de fet la feina de la Nerea i la Lupe també es desenvolupa en un clima propici pels constipats, "treballem en un ofici pel que jo puc sortir de Barcelona a 20 graus i arribar a Viena a menys un grau. Jo obro la porta i estic congelada tanco la porta i tinc la calefacció de gom a gom, obro la porta i torno a estar congelada. Els aires acondicionats i les calefaccions, és el que ens afecta. Evidentment, jo em puc constipar al carrer, però el meu lloc de treball també m’ajuda molt a que aquest tipus de situacions es donin, però no ho reconeixen ni ho reconeixeran mai".
I si no es reconeixen com a malalties laborals, com ho fan en aquesta situació quan realment estan constipades? Descansar? Quedar-se a casa i reposar? No... més aviat tot el contrari, "si no és una malaltia laboral tires cap endavant, som carn de canó, hem de ser aquí sempre, si no ets aquí a dalt no cobres, per a això la gent moltes vegades volarà malalta i així es passa molt malament a l’avió".
La següent pregunta estava clara, si aquesta malaltia produïda a l’avió i amb una relació clara amb la seva activitat professional no és reconeguda com a malaltia laboral, llavors, quines malalties laborals estan reconegudes? "Cap, no hi ha cap malaltia laboral reconeguda producte de la nostra feina. Clar, si et trenques una cama allà dalt mentre estàs fent la teva feina, òbviament si serà una baixa per malaltia laboral, però aquestes són les que menys, les malalties que son provocades per l’altura, pels fums, per la radiació... com no son d’impacte directe si no acumulatives, mai són reconegudes com a malalties laborals".
La tarda passa ràpid al centre comercial on estem fent l’entrevista, però hem de parar un moment el ritme perquè posen sobre la taula dues causes noves de malalties que em criden l’atenció. Els fums tòxics i la radiació. Com és això exactament?
"També parlem dels fums tòxics que ara ens està passant molt. Tant els motors principals com el motor de la cua, utilitzen oli i el que és el sistema de segellament d’aquests motors a vegades es deixa anar una mica i aquests olis entren en contacte amb el fuselatge. El que passa és que en estar calent es gasifica i entra dins del sistema d’aire condicionat i la toxicitat es respira dins. Un passatger potser no ho percep, però una persona que està 12 hores surt amb els ulls irritats, la gola inflamada, i a més una exposició prolongada pot provocar malalties neurològiques".
I un altre cop retornem amb les explicacions de la mútua i la patronal, "L’altre dia vam estar parlant amb la mútua perquè vam sol·licitar que algú ens expliqués el perquè no s’estava atenent això com nosaltres consideràvem apropiat. Des de la mútua ens diuen que els casos més greus es donen en aquells pacients que ja tenien una patologia prèvia. Mentre ens diuen això, nosaltres veiem a tripulants que sortir dels avions amb una irritació de gola, dels ulls, un malestar amb nàusees i a vegades es prolonga en el temps malgrat haver anat al metge i seguir les seves indicacions, però tampoc la consideren una malaltia laboral".
"A més d’això, hi ha el problema de la radiació que ens afecta per múltiples vies. D’una banda, estan el que es coneix com a raigs còsmics, que es van acumulant amb el temps. A més altura, major és la radiació còsmica, una radiació ionitzant. A més estan les pantalles de la cabina de pilots, que també irradia. De fet, un exemple d’això va ser la tripulació del Concorde. Quan ja es van retirar aquests avions del mercat, absolutament tots, tant tripulants com pilots, tots van patir càncer, producte de l’altitud que aconseguia el Concorde. No obstant això, sempre troben un argument per no haver d’associar-ho amb la teva feina, ja que no és una cosa visible ni immediata".
A més, el seu paper dins de l’avió és fonamental, com diuen la Nerea i la Lupe, "molts cops els pilots ens diuen que som els seus ulls i orelles, però que hem d’estar alerta de tot". Tenen un rol central en la seguretat de tots els passatgers, i òbviament, les malalties i el ritme de treball, passa factura. Però clar, la pressió de "ser-hi sempre" és present "quan passen els dies, vas acumulant les hores, el mal menjar, descansar malament... moltes vegades no estàs llesta per volar, però clar... si no volo no menjo, per això he de volar".
Arribem al final de la nostra conversa, on clarament descobrim un món que no veiem quan viatjem com a usuaris dins de l’avió. Un món que posa en valor la feina que la Nerea, la Lupe i els seus companys i companyes fan allà dalt per la seguretat de tots i totes i és que com senyalen "no estem valorades com realment hauríem d’estar-ho. Podem ser cambreres de l’aire de manera cortesa, és a dir, una cortesia que s’ofereix si tot va normal. En el moment en el que hi ha una emergència som les primeres que hem d’estar preparades, les que tenim la preparació i a més la responsabilitat civil, i penal, de socórrer i donar les instruccions de seguretat correctes i adequades".
El que aquí ens expliquen la Nerea i la Lupe es un clar exemple (un altre més) de com les malalties professionals busquen ser totalment invisibilitzades per part de les empreses i les mútues. Per això la necessitat de donar veu i fer conèixer aquestes experiències i denuncies és tan important.
