A l’inici de l’any, el exrelator Especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa i els drets humans, Philip Alston, va visitar l’Estat espanyol per a realitzar un estudi de la situació de pobresa en l’estat. En aquest moment es va reunir amb diferents grups de treballadors i col·lectius, entre ells amb treballadores domèstiques per a conèixer la situació d’aquestes treballadores.
Fa uns dies es publicava l’estudi amb les seves conclusions. La seva qualificació: un rotund suspens. L’informe adverteix referent a les treballadores domèstiques sobre les difícils situacions laborals i vitals a les quals s’enfronten aquestes treballadores. I tot això abans de la crisi deslligada per la pandèmia.
Aquesta setmana, les treballadores de la llar i cures denuncien la situació en la qual es troben, la falta de resposta a les seves exigències per part del Ministeri de Treball i la hipocresia del Govern.
El 𝙂𝙧𝙪𝙥𝙤 𝙙𝙚 𝘼𝙘𝙘𝙞ó𝙣 𝙋𝙤𝙡í𝙩𝙞𝙘𝙖 𝙙𝙚 𝙏𝙧𝙖𝙗𝙖𝙟𝙖𝙙𝙤𝙧𝙖𝙨 𝙙𝙚𝙡 𝙃𝙤𝙜𝙖𝙧 estamos recogiendo información sobre el pago del subsidio.
En este enlace el formulario 👇🏾👇🏾https://t.co/D4RgTA5Loh#𝐓𝐫𝐚𝐛𝐚𝐣𝐚𝐝𝐨𝐫𝐚𝐬𝐝𝐞𝐇𝐨𝐠𝐚𝐫𝐏𝐚𝐠𝐨𝐞𝐧𝐉𝐮𝐥𝐢o pic.twitter.com/28kPwwvkDj— Sedoac #RegularizacionYa (@sedoac) July 16, 2020
Com denuncien en el seu comunicat “Tres mesos i mig després que el Govern anunciés el subsidi extraordinari per a les treballadores de llar, les organitzacions signants no coneixem a ningú que ho hagi rebut.”
Durant la primera ona de la pandèmia en la qual la crisi va colpejar de ple centenars de milers de treballadors, entre ells les treballadores de la llar i les cures, el Govern anunciava un subsidi extraordinari per a treballadores de la llar que cobriria el 70% de la base cotitzable del salari. Aquesta mesura, com denunciaven les pròpies treballadores en el seu moment, resultava totalment insuficient. Deixava enrere a totes les treballadores sense contracte, en un sector on la majoria treballen informalment. S’estima que 1 de cada 3 empleades de la llar està ocupada irregularment, una dada que molt probablement va dir molt de la realitat, sent un percentatge superior. Per aquest mateix motiu quedaven fora a la majoria de les treballadores immigrants, moltes d’elles en situació administrativament irregular.
En aquest moment col·lectius de treballadores denunciaven els enormes límits d’aquesta mesura que deixava fora a la majoria d’elles. En Esquerra Diari publicàvem una entrevista a Carolina Elias, presidenta de sedoac, en la qual ens donava la seva visió de les mesures preses per part del Govern totalment insuficients per a aquestes treballadores que veien en aquest moment com moltes d’elles havien d’enfrontar-se a situacions de total desprotecció al mateix temps que el Govern tractava de fer passar aquesta tan límitada mesura com una enorme política social.
La denúncia de les treballadores no estava tan desencaminada. No sols és que la mesura del subsidi fos tremendament il·limitada, sinó que a més, tres mesos i mig després d’adoptar-se veiem, com a denúncia el comunicat publicat aquest dijous per les treballadores agrupades en desenes d’associacions: “no coneixem a ningú que ho hagi rebut.”
Una total incongruència si tenim en compte a més les enormes quantitats de diners públics que han estat transferides de manera immediata a les grans empreses amb aquesta crisi. Només en ajudes als ERTE els empresaris s’han estalviat en matèria de salaris 25 mil milions, un veritable regal per als empresaris.
En la mateixa entrevista Carolina també ens parlava d’unes altres les demandes del col·lectiu com la derogació de la llei d’estrangeria que condemna a les treballadores immigrants a treballs de semiesclavitud.
Treballadores en primera línia:
La crisi deslligada per la COVID19 ha demostrat que gran part de la classe treballadora, aquelles i aquells més precarizados que han estat en primera línia són essencials per al funcionament del món, si ells no es mou el món. No obstant això veiem com molts d’aquests col·lectius com les treballadores de la llar són un dels sectors més precaritzats. Treballadores i treballadors que han estat en la primera línia i que al mateix temps són els més colpejats per les conseqüències de la crisi econòmica, social i sanitària.
Ara gran part dels governs, economistes i empresaris adverteixen que el pitjor de la crisi post pandèmia pot estar per arribar i que cal preparar-se. En realitat, la pandèmia ha vingut a aguditzar tendències que ja existien prèviament i indicadors econòmics que ja estaven empitjorant.
Les polítiques del Govern, incapaç de prendre ni tan sols petites mesures pal·liatives com demostra la denúncia de les empleades de llar, sumat a les previsions econòmiques, fan veure un present i futur complicat per a milions de treballadores i treballadors. No obstant això en aquest escenari, hem conegut ja importants respostes davant aquesta situació. Treballadors de Nissan, Alcoa, treballadores del servei del neteja d’hospitals com el Gregorio Marañón, zeladors, MIR... són col·lectius de treballadors que anuncien que la nova normalitat pot estar marcada per grans lluites.
Les treballadores de la llar i les cures també vénen barallant pels seus drets. Ara és necessari que continuïn avançant en la seva organització des de baix, a barallar per conquerir drets, i que en la seva lluita apuntin als veritables culpables que imposen la situació d’explotació i opressió, els capitalistes.
