Aquest dijous va tenir lloc l’acord entre CCOO i UGT amb la patronal d’Inditex en la qual es concretava una important pujada salarial per a les 38.000 treballadores de les botigues. Fins i tot per dilucidar exactament els secrets de l’acord, però segons allò signat tindran un salari base que arrencarà en els 18.000 euros, la qual cosa implica una pujada d’entre un 15 i un 25 per cent depenent del territori, així com una equiparació d’ajudes socials del conjunt de la plantilla.
Aquest acord es dona en el marc de les creixents mobilitzacions i vagues que estan desenvolupant les i els treballadors d’Inditex organitzades per CGT, ELA i CIG en diferents punts de l’Estat com la Corunya, Guipúscoa, Araba i Madrid, i especialment després del contundent triomf de les dependentes de la Corunya arran de les mobilitzacions convocades per la CIG que van aconseguir un augment de gairebé 400 euros el mes de desembre passat després de diverses jornades de vaga la CGT, al costat d’altres organitzacions del sindicalisme combatiu, estaven convocant concentracions exigint una pujada salarial equiparable a les seves companyes de Galícia. En aquest marc es va convocar una reeixida jornada de vaga el dia 7 de gener que en ciutats com Madrid va tenir un seguiment important.
Davant aquest escenari Inditex va decidir secundar-se en les direccions de CCOO i UGT i obrir una taula de negociacions -en les quals no participa CGT, malgrat ser majoritari a les botigues de Madrid i amb presència en ciutats com Barcelona, València, Sevilla, Logronyo i Valladolid— amb l’objectiu d’anul·lar com a interlocutor vàlid als sindicats que estaven organitzant les protestes i negociar una pujada salarial ridícula que la plantilla es negava a acceptar.
Enfront d’aquestes maniobres de l’empresa i la burocràcia sindical, CGT va convocar una nova jornada de vaga a tot l’Estat aquest 11 de febrer. Com indicaven els propis convocants tot anunciava a una jornada de lluita més intensa que la del 7 i un nou cop en la imatge corporativa de l’empresa del multimilionari Amancio Ortega.
La por que ha provocat el fet que la mobilització es continuï enfortint i es desenvolupi un procés d’autoorganització per fora del control dels grans sindicats, l’empresa va anunciar el nou acord a menys de 48 hores abans de la vaga. Amb aquest moviment Inditex intentava que la vaga perdés força i represtigiar als seus peons sindicals que són les direccions burocràtiques de CCOO i UGT.
L’acord aconseguit, que implica augments molt per sobre de l’IPC en algunes categories i territoris, encara a l’espera de veure la seva aplicació efectiva, es tracta sens dubte d’una victòria de les i els treballadors que porten mesos lluitant contra aquest gegant. “El que l’empresa ha signat en aquesta taula de retribucions ha estat un assoliment històric, però perquè les companyes han fet un pas al capdavant als carrers”, i per això, “El que ha passat a INDITEX pot ser un exemple per a altres lluites”, indicaven en una roda de premsa aquest divendres a la tarda Soledad Aragunde, Aroa de la Torre i Anníbal Maestro de CGT.
En efecte, “25.000 treballadores i treballadors es veuran afectats per unes millores laborals que aconsegueixen les reivindicacions que havien plantejat a l’inici de la lluita i que suposen un augment salarial d’entre un 20 i un 25%. A més d’un paquet de garanties laborals i beneficis socials en funció de situacions particulars, i l’equiparació dels diumenges amb els dies festius”, assegura un comunicat de CGT.
Aquest triomf pot tenir fortes repercussions en el sector del tèxtil, que es troba en diverses províncies enmig d’un procés de negociació del conveni, i pot servir d’exemple perquè treballadores i treballadors d’altres empreses surtin a reivindicar pujades salarials semblants a les de les seves companyes. També s’emmarca dins de la lluita que hi ha nivell general perquè hi ha una pujada de salaris que aplaqui la inflació galopant que estem vivint.
Però no és una victòria sense contradiccions, fins i tot sent un bon acord, no especifica exactament com es duran a terme aquestes mesures. Però, a més, la patronal d’Inditex ha negociat l’acord amb les direccions de CCOO i UGT anul·lant a la CGT, CIG i altres sindicats combatius.
Amb això l’empresa tracta de naturalitzar que les negociacions i acords siguin gestionats per dalt amb dirigents sindicals venuts, que normalment són alliberats sindicals que no treballen, fa anys que no trepitgen una botiga, que en alguns casos ni tan sols han estat votats directament pels treballadors i que mai han consultat al conjunt de les i els treballadors ni han estat controlats per les assemblees, ni tan sols sota referèndum. Des del sindicalisme combatiu, i en concret des d’organitzacions que han vingut liderant la protesta com la CGT, ELA o la CIG, és necessari denunciar obertament aquest antidemocràtic règim sindical de les Taules de Negociació, en el qual les plantilles no tenen control algun sobre les direccions. Un sistema que permet que el dia de demà aquestes direccions no sols desorganitzin fàcilment la lluita sinó tiren a baix conquestes guanyades.
Com ha expressat en roda de premsa Soledad Aragunde, presidenta del comitè Zara Lefties de Madrid, l’èxit s’explica per la lluita de la CGT en els llocs de treball: “Va ser molt dur des del principi. La gent s’ha sumat a CGT perquè van veure que estàvem lluitant. Ha estat un pols entre l’empresa i la CGT perquè el que demanaven CCOO i UGT a la taula de negociació era indignant”.
Per això és fonamental realitzar una forta campanya perquè es conegui els qui van ser realment els artífexs d’aquesta victòria, combatent la forta campanya mediàtica que tracta de vendre això com un èxit de les negociacions dels grans sindicats. Es tracta d’una baralla no menys important que la desenvolupada en aquests mesos al carrer, ja que la patronal i la burocràcia sindical han regat de diners als seus mitjans afins per a robar-li la victòria a les i els treballadors combatius d’Inditex.
Lluitem com a Inditex!
La lluita de les dependentes d’Inditex mostra com es pot torçar el braç a les grans patronals i conquistar importants triomfs. Les i els treballadors hem de recolzar-nos en aquest exemple per a fer a les nostres empreses el mateix que a Inditex.
CGT i la resta de sindicats que han estat al capdavant del combat, tenen una gran oportunitat per a transformar aquest triomf en una gran campanya de lluita i organització a tot l’estat. Per a organitzar a les i els treballadors per a seguir l’exemple d’Inditex i denunciar el paper de la burocràcia sindical que es nega sortir a la lluita perquè la classe obrera no pagui l’augment del cost de la vida, mentre tracta d’imposar un sostre salarial, al costat de la patronal i el Govern “progressista”.
Seguim l’exemple de la lluita de les dependentes. A tot arreu, lluitem com a Inditex!
