La plantilla de TMB, a través de dues assemblees de treballadors i treballadores, ha ratificat el preacord aconseguit pels sindicats i la direcció de l’empresa pública. Un preacord que certifica la consecució de gran part de les exigències de la plantilla.
Durant el dimarts, els treballadors i treballadores van realitzar dues assemblees de torn matí i tarda, per debatre i votar sobre el preacord aconseguit entre la direcció de TMB i els sindicats.
Com assenyala Ramiro, conductor de TMB i membre de CGT en declaracions a Esquerra Diari (ED), “Entre l’assemblea del matí i la tarda, es va votar a favor del preacord. Teníem tres eixos dins de les reivindicacions: la no pèrdua del poder adquisitiu, el tema del desplaçament que era que es comptabilitzi com a temps de treball anar des de la cotxera a l’autobús o a l’inrevés, de l’autobús cap a on acaba el teu treball, la cotxera que és el nostre centre de treball. I el tema que se’ns retornés en dies el complement lloc de treball”.
Un preacord que contempla un augment salarial per damunt del 3,5%. Com ens explica Ramiro, “El que vam poder al principi va ser trencar el marc mental d’uns límits econòmics del 3,5% impostos des de la legislació que regula la finances de les empreses amb accionistes públics. Limitacions acordades per l’Administració, CCOO i UGT i altres sindicats. Vam poder trencar aquests límits amb la nostra reivindicació fonamental: la no pèrdua del poder adquisitiu”.
I és que cal no oblidar que una de les denúncies que realitzava la plantilla era l’oferta d’augment d’aquest 2% mentre que la direcció s’havia pujat el sou un 7%.
“Evidentment l’empresa no ho reconeixerà, ha de presentar a l’administració només aquest 3,5%, però l’hem obligat a pujar el salari en diferents conceptes, per exemple l’empresa ficava els diners del desplaçament dins del 3,5%. Això ho hem aconseguit amb la pressió de la vaga. Si la direcció es va pujar el salari un 7%, per què els que treballem i realment produïm la riquesa no ens ha de pujar el salari fins a arribar a aquest 7% o més?”, sentència Ramiro per a Esquerra Diari.
Aquesta mesura, no obstant això, no ha estat l’única que han aconseguit incloure en el preacord els treballadors i treballadores de TMB. També estava l’escull de la recuperació del complement al lloc, un requisit que havia demanat la plantilla en assemblea i que volia 4,6 dies per any treballat.
L’acord aconsegueix un punt mig, el 40% d’aquests dies podran recuperar-se ara i el 60% es podran usar per avançar la jubilació.
Una altra demanda aconseguida per la plantilla és la relativa als desplaçaments dins de la jornada, aquests que els conductors i conductores han de realitzar per tornar a cotxeres o per a anar al lloc de relleu. Aquest desplaçament es pagarà a preu d’hora extra i s’abonarà el 50% en 2023, el 75% en 2024 i el 100% en 2025.
També s’iguala el plus per antiguitat al 5%, suprimint així la desigualtat existent amb metro TMB, ja que la plantilla de Bus es baixa l’antiguitat des dels finals del anys noranta al 3,5% per acabar amb les diferències de sou de les noves contractions.
S’aconsegueixen pujades lineals sobre el salari base, sent per aquest 2022 de 777,30€/any, a més d’afegir un plus per dissabtes i festius de 30,55€.
Totes aquestes mesures fan que l’augment salarial que ha aconseguit la plantilla amb la seva organització i lluita superi de llarg aquest 3,5%, arribant a aconseguir, entre el 6,5% i el 8,8%, segons les declaracions dels representants sindicals.
I és que com afirma Ramiro a ED, “El que hem aconseguit, producte de la mobilització i la unitat de la plantilla és, no sols no perdre el poder adquisitiu sinó tenir uns augments bastant importants, la plantilla té uns augments salarials que van del 5 al 8,8% en funció de la seva antiguitat."
Un exemple de com fer front a la inflació i a les seves terribles conseqüències per a la classe treballadora i els sectors populars. Enfront del discurs del Govern i les burocràcies sindicals, que a penes exigeixen un 3,5% d’augment salarial en el marc d’una inflació d’un 8,9% (dades de setembre), la plantilla de TMB ha demostrat que amb organització i les eines de lluita de la classe treballadora, es pot aconseguir no pagar la crisi dels capitalistes.
“Des de CGT lluitarem perquè es compleixin les nostres reivindicacions, Aquest conveni pot establir les bases futures de millorar les nostres condicions. Som exemple de com una plantilla organitzada i amb la participació directa en la presa de decisions de manera assembleària és capaç de, tot i el silenci informatiu d’aquests dies, doblegar a la direcció política de TMB”, finalitza Ramiro, molt satisfet pels resultats de les jornades de mobilització i vaga.
