El poc menys de minut de “glòria” de la trobada entre Sánchez i Biden en els passadissos poc abans d’entrar a la reunió de l’OTAN ja té segona part. La visita no és ja amb Biden, ni tampoc amb el Secretari d’Estat dels EUA Anthony Blinken que es reuneix al mateix temps amb els “grans” (Alemanya, França i Itàlia), sinó amb el Secretari de Seguretat Nacional dels EUA Alejandro Mayorkas que arriba a Madrid entre el 21 i 23 de juny.
“Prioritats compartides” entre l’imperialisme nord-americà i les posicions clau de l’imperialisme espanyol
En l’itinerari de Mayorkas també s’inclou una visita a Portugal i reunions amb representants de la Unió Europea per a tocar temes relacionats amb l’“extremisme violent”, els ciberdelictes (el “ransomware” o segrest de dades), l’intercanvi d’informació (com la transmissió i retenció de dades del registre del nom dels passatgers), migració o els problemes de mobilitat entre països.
Segons va informar el departament de Seguretat en un comunicat, Mayorkas arribarà a Madrid amb l’objectiu de “reafirmar la relació bilateral i aprofundir la cooperació entre prioritats compartides”. No queda clar els temes concrets d’aquestes reunions però queda clar que comparteixen interès o àrees estratègiques entre tots dos països. Almenys a la nostra manera de veure, podem citar algunes àrees en la qual tots dos països coincideixen.
Una d’elles és la situació a la UE, que venia de moments “tibants” amb el govern de Trump producte dels augments aranzelaris. Per tant, tot el que passi a la UE, a l’imperialisme espanyol li importa bastant, ja que la UE és la primera regió on el capital espanyol inverteix, entorn del 44,9% de les inversions totals.
D’altra banda l’àrea d’Amèrica Llatina. L’Estat espanyol continua sent el segon país inversor per darrere dels EUA a Amèrica Llatina. I tot i que l’imperialisme espanyol ha retrocedit en inversions en aquesta regió continua tenint enorme importància. En 2020 l’estoc d’inversió directa estrangera espanyola era de 146.000 milions d’euros, entorn del 41,6% segons el govern espanyol del total d’aquestes inversions en el món. I no només això, sinó que les inversions de capital espanyol als EUA ocupen el tercer lloc d’importància amb el 16,1% del total de les inversions. Pel que tot augment aranzelari repercuteix directament.
Una altra de les àrees compartides és Àfrica en la que tots dos països coincideixen amb interessos en diferents nivells geopolítics i econòmics. D’una banda, les relacions amb el Marroc i el Sàhara, que en les últimes setmanes van haver de mediar entre tots dos països per la qüestió migratòria i el problema sahrauí de fons. Crisi diplomàtica d’importància amb l’Estat espanyol, que a més té inversions clau al Marroc ja que ocupa el segon lloc en inversions (14%), després de França (23%), amb un total de 107 milions d’euros.
D’altra banda les inversions espanyoles a Àfrica són molt baixes (del 0.9% del total d’inversions) respecte als EUA, però el govern espanyol està donant un gir a donar-li una major importància estratègica. Així ho diu el projecte “Horizonte África” de la Secretaria d’Estat de Comerç on diferència dues zones estratègiques clau que l’Estat espanyol comparteix amb els EUA: el primer seria el nord d’Àfrica (Algèria, Egipte i el Marroc) i per un altre l’Àfrica Subsahariana (Costa d’Ivori, el Senegal, Kenya, Ruanda, Tanzània i Uganda).
La reubicació diplomàtica del nou govern de Biden, tracta de recuperar els vells mecanismes geopolítics dels EUA en el tauler internacional, però en essència segueix els objectius traçats per Trump. En aquest sentit, al mateix temps que Biden recupera les trobades “multilaterals” continua impulsant-ne de “bilaterals”, i part d’aquestes trobades són amb el govern de l’Estat espanyol.
