El Brexit va tornar a ficar la cua a Europa i aquesta vegada enmig de la guerra de les vacunes. Un total de 29 milions de dosis de la vacuna d’AstraZeneca estan bloquejades després de ser trobades en un dipòsit de la farmacèutica Catalent en Anagni, prop de Roma.

La baralla que deslliga enmig de la escassetat mundial de vacunes és sobre el destí d’aquestes. El Regne Unit, seu de la recerca d’Oxford AstraZeneca, les reclama com a pròpies, mentre que la Unió Europea (UE) denúncia que són part de les dosis promeses per a l’Europa continental.

El diari italià La Stampa, que va publicar la denúncia, precisa que es tracta d’una quantitat per la qual estarien competint Brussel·les (seu de la Unió Europea) i Londres (el Regne Unit). Mentre que per a la UE es tracta de "un subministrament equivalent al doble de les dosis rebudes fins ara de l’empresa anglosueca (16,6 milions), per als britànics, aquesta quantitat de vacunes "és imprescindible per a garantir la segona dosi a gairebé quinze milions de ciutadans".

Per tant la discussió que va obrir a Europa és si el laboratori d’origen anglo-suec dóna prioritat al Regne Unit per sobre la resta dels països, més enllà dels contractes signats. Aquesta discussió és en realitat un fet a tot el món: després d’haver garantit les milionàries fortunes per a les farmacèutiques que apadrinen i financen diferents països imperialistes, ara segueix el fet exprés que els garanteixin dosis prioritàries per a aquests països, sense importar els contractes signats.

El descobriment d’aquesta impressionant xifra de vacunes amagades va tenir lloc després de la visita del comissari europeu de Mercat Interior, Thierry Breton, a la planta de Leiden, en Països Baixos, gestionada per Halix. Aquesta és una de les dues plantes que utilitza l’empresa farmacèutica per a produir el medicament a la UE (l’altra està a Seneffe, Bèlgica).

El problema és que la planta de Halix no ha obtingut encara l’autorització de l’Agència Europea de Medicaments (EMA), per la qual cosa sense el seu vistiplau, les dosis no poden ser lliurades als països de la Unió Europea.

Això, tanmateix, no és aplicable al Regne Unit que, de fet, en els últims mesos hauria importat totes les vacunes produïdes a la fàbrica holandesa.

Els dubtes sobre què estava passant amb les dosis que es produïen en aquesta fàbrica de Països Baixos, van portar a investigar la planta italiana on es van trobar les 29 milions de vacunes. Allí va quedar clar que en la planta de Catalent a Anagni, era utilitzada per AstraZeneca per a l’ompliment i acabat de cada flascó.

El primer informe enviat a Brussel·les diu que en els frigorífics dels magatzems d’aquesta localitat de la regió del Laci hi ha 29 milions de dosis de la vacuna i fonts de la UE van explicar al diari que probablement no totes van ser produïdes per Halix, però estan preparades per a ser injectades i la farmacèutica pretenia enviar-les al Regne Unit i no als països de la Unió Europea.

El Govern italià va dir aquest dimecres que les dosis anaven a ser destinats a Bèlgica i no al Regne Unit, com informava avui el diari La Stampa, no obstant això encara no hi ha confirmació oficial de l’empresa ni del Regne Unit.

Aquesta guerra davant la escasassetat global de vacunes és el resultat directe de la irracionalitat capitalista que davant d’una pandèmia mundial ha privilegiat els guanys de les farmacèutiques.

La Unió Europea i els Estats Units es van oposar frontalment a l’Organització Mundial del Comerç a la comanda encapçalada per l’Índia i Sud-àfrica perquè s’alliberin les patents de les vacunes i es puguin fabricar lliurement i en forma massiva. Aquesta resistència, que afecta en primer lloc als països més pobres, molts dels quals no tenen pràcticament accés a alguna de les vacunes, també està començant a afectar els països rics a mesura de la lentitud en la vacunació es combina amb l’extensió de noves variants del virus, més contagioses, i una certa relaxació després d’un any de confinaments unilaterals. I això és el que es pot veure en aquesta escàndol d’ AstraZeneca.

L’augment de nivell de contagis a tot el món és notori. A Europa alguns països van tornar a alguna mena de confinament total o parcial (com Itàlia o França), mentre que uns altres discuteixen que fer. Alemanya, va anunciar un tancament total durant les Pasqües, mesura que va ser descartada per la canceller Angela Merkel a tan sols 24 hores de ser anunciada per les pressions internes dels governs regionals i les grans empreses que privilegien una economia oberta i els seus guanys per sobre la salut i la vida de milions de persones. Amèrica Llatina, per la seva part viu una situació tràgica al Brasil, on el negacionisme de Bolsonaro i la política dels governadors va portar al rècord mundial de 3100 morts en un sol dia, mentre que la majoria de la resta dels països registren augments de contagis diàriament.

Tots els especialistes ja asseguren que la combinació d’escassetat de vacunes i diferents ritmes d’inoculació a nivell internacional, al costat de la circulació de nous ceps estan portant al món a un nou nivell de la pandèmia. Totes dues situacions podrien ser remeiades si no fos per la irracionalitat capitalista que impedeix que se suspenguin les patents de les vacunes perquè aquestes es puguin produir de manera massiva, en tots els països que puguin fer-ho i a baix cost, per a la seva distribució mundial immediata. D’altra banda, davant la circulació de noves variants més contagioses que l’original, els governs no han fet més que decretar quarantenes unilaterals i fins i tot estats de setge com a política repressiva que té al centre del discurs la culpabilització de les persones i individus per la propagació del virus.

Els diferents governs van apostar que la vacunació seria una salvació ràpida per a sortir de la pandèmia. D’aquesta manera van evitar enfortir els sistemes de salut desfinanciados durant anys d’atacs neoliberals, o millorar i produir massivament test per a fer un rastreig de casos que permeti prendre mesures sanitàries localitzades i racionals, en lloc de tancaments totals o polítiques repressives.

Davant aquesta irracionalitat, és més urgent que mai l’exigència de l’alliberament total de les patents i la intervenció estatal immediata de totes les farmacèutiques i laboratoris, per a posar-los sota control dels professionals de la salut i al servei plans racionals de producció i distribució de vacunes i testatges, en la perspectiva de nacionalitzar aquestes empreses sota control obrer, juntament amb els recursos del sistema de salut privada. Aquestes al costat d’altres mesures urgents de caràcter sanitari, econòmiques i socials són necessàries perquè els guanys d’un grapat d’empreses i països no continuï estant per sobre de la vida de milions de persones a tot el món.