La visita de Trump a la ciutat de Kenosha ja es preveia com un acte de provocació enmig de l’inici de la campanya electoral cap a les presidencials de novembre. Durant el viatge que fa deu dies és l’epicentre de les protestes antiracistes, després del brutal atac de la policia a l’afroamericà Jacob Blake, Trump va intentar novament vendre la imatge del "candidat de la llei i l’ordre", reforçant la seva estratègia electoral.

Amb l’arribada de Trump a Wisconsin, les tropes de la Guàrdia Nacional van bloquejar els carrers per les quals va passar. Els partidaris del president estaven disposats a saludar el pas de l’acte presidencial, amb banderes dels Estats Units i sense màscares protectores. En el centre de la ciutat, va haver-hi tensió i enfrontaments entre manifestants a favor i en contra de Trump, mentre que la cantonada on la policia li va disparar a Jacob Blake es va convertir en l’escenari d’una manifestació antiracista.

Fa deu dies, Blake va rebre set trets a l’esquena, des de molt a prop, per un policia blanc. A més del nou episodi de violència contra un home negre, Kenosha simbolitza l’escalada de tensió entre una societat esquerdada. La setmana passada, un jove de disset anys, vinculat a organitzacions d’extrema dreta, va utilitzar un rifle AR-15 per a matar a dos manifestants en aquesta ciutat. Trump no va criticar, sinó que va defensar l’acció d’aquest atacant i va comparar als policies racistes del gallet fàcil amb golfistes que realitzen un mal joc o es posen nerviosos abans d’un tir difícil.

En el viatge, Trump va intensificar els atacs als manifestants i va deixar clar que no té interès a esmentar si més no els atacs racistes, en evitar tenir contacte amb la família de Blake, que ha estat demanant que les manifestacions es realitzin de manera pacífica. A més va pujar l’aposta en assenyalar les manifestacions antiracistes com a actes de terrorisme: "Aquests no són actes pacífics, són actes de terrorisme domèstic", va dir el mandatari.
Aquesta és part de la retòrica de Trump d’assenyalar als manifestants com a "gallets radicalitzats" i membres de "Antifá", la qual cosa provoca més tensió i dóna via lliure a les organitzacions supremacistes blanques i les milícies d’extrema dreta que actuen contra les protestes. Aquestes mateixes organitzacions reivindicades per Trump són les que curiosament estan catalogades fins per l’FBI com les principals responsables del que es denomina terrorisme domèstic.

Aquesta estratègia de Trump atreu la seva base de votants lleials. "No crec que hi hagi racisme sistèmic al país. Els meus amics negres tampoc creuen que n’hi hagi. Són els demòcrates els que volen separar-nos", va dir Danell Vincenti, blanca, de cinquanta-tres anys, que portava un barret en forma de formatge al cap, producte típic de la regió. La majoria dels manifestants pro-Trump no usaven màscares protectores. "Els esquerrans intenten crear histèria sobre el virus", diu Mary Russel, també blanca i resident d’Illinois. Les dues van ser a Kenosha per a fer costat al president, assenyala el diari O Estado de S. Paulo.

Trump aposta per la polarització per a mobilitzar la seva base reaccionària i racista, agitant encara més als grups supremacistes i l’acció policial contra els manifestants. Això mentre els demòcrates estan tractant de canalitzar aquesta fúria contra els atacs racistes des dels carrers cap a les urnes, en vista a les eleccions de novembre.