L’edició de Barcelona de la IV Escola d’estiu del CRT va comptar amb la participació d’alguns dels grups europeus de la FT-QI. El divendres 8 de juliol l’activitat central va ser la taula rodona sota en títol “Ucraïna i rearmament imperialista: una època de crisi, guerres i revolucions” amb Alberta Nur, de Revolution Permanente de França, Marius Maier, del grup RIO d’Alemanya, i Santiago Lupe, del CRT.
En un diàleg moderat per Verónica Landa, es van anar abordant els principals elements de la situació internacional oberta amb la reaccionària invasió russa d’Ucraïna i l’escalada imperialista de l’OTAN i la resta de països de l’OTAN.
Lupe va obrir plantejant la lectura i perspectiva que defensem les i els socialistes revolucionaris davant l’actual escenari de crisi i guerra, en polèmica amb altres posicions en l’esquerra que se subordinen a l’agenda de l’OTAN, blanquegen la reaccionària invasió russa o encoratgen il·lusions en una utòpica sortida diplomàtica.
Maier va fer un repàs de les principals resolucions de la recentment celebrada cimera de l’OTAN de Madrid, el nou rol d’Alemanya, els seus plans de rearmament i les tensions amb els seus socis de l’OTAN, en particular els EUA, i la lluita del grup RIO per l’emergència d’un moviment contra l’imperialisme alemany.
Alberta Nur es va detenir en les criminals polítiques de frontera de la UE, la denúncia de l’imperialisme francès i europeu en l’espoli dels països semicolonials, en particular Àfrica i va explicar la lluita a França contra les polítiques d’estrangeria, com una via per unificar les files obreres i detenir l’ascens de l’extrema dreta.
En un segon torn, Maier va fer un repàs per algunes de les vagues contra la inflació que recorren el continent, plantejant la necessitat de lluitar per un programa que plantegi mesures com la indexació automàtica de les pujades de preus en els salaris i contra una burocràcia sindical que es nega a lluitar contra la maquinària de guerra i el seu propi imperialisme.
Nur va debatre amb el soberanisme d’esquerra que representa Melenchon a França o Pablo Iglesias i Podemos a l’Estat espanyol, que qüestionen la política de l’OTAN però per plantejar una política pròpia i independent de l’imperialisme europeu per posicionar-se millor en la disputa pels mercats i àrees d’influència.
Finalment, Lupe va tancar amb una reflexió sobre la reactualització de les tendències del capitalisme cap a majors guerres i crisis, i com això reactualitzava també la necessitat i possibilitat de majors processos de la lluita de classes i de poder lluitar per una societat socialista. Enfront de l’esquerra que se subordina a un o altre camp capitalista enfrontat, Lupe va apostar per construir una esquerra que plantegi una sortida independent i anticapitalista per evitar que les tendències a majors catàstrofes s’acabin imposant.
