×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Un estudi revela que el 48% dels treballadors són precaris

CCOO ha publicat un informe en el qual s'estableix un barem de set indicadors per a mesurar la precarietat. Un estudi nou que incorpora altres elements a més de la temporalitat i que conclou que el 48% dels treballadors tenen un contracte precari.

Clara Mallo

dissabte 11 de desembre de 2021
Facebook Twitter

L’informe que s’ha recolzat en dades de 2019 ha estat dirigit per Hipólito Simón, catedràtic d’Economia en la Universitat d’Alacant que conclou que el fenomen de la precarietat és estructural en l’Estat espanyol en fregar el 50% dels treballadors subjectes a aquestes condicions.

Com desenvolupa l’informe en la presentació, aquest treball té com a objectiu examinar la precarietat dels assalariats des d’una perspectiva multidimensional, tenint en compte diferents indicadors i no limitant-se a un únic factor com solen atendre les actuals estadístiques. Fins ara hi ha dades diferents de la precarietat. Cada estudi es basa en un indicador, normalment la temporalitat, però altres el fan en el salari per hora o un altre indicador. Per exemple, si es prenia la temporalitat com a mesurador la precarietat seria del 21%, no obstant, aquest estudi multidimensional conclou que gairebé 1 de cada 2 treballs són precaris.

Aquest informe estableix un barem de set indicadors o “mancances laborals” per a analitzar la precarietat: salari mensual, salari per hora, tipus de contracte, tipus de jornada, sobrequalificació, jornada laboral extensa i jornada laboral atípica. Cadascun d’ells té un pes a l’hora de mesurar la precarietat però tots són valorats i permeten tenir una visió més detallada del fenomen de la precarietat. A més, tots s’engloben en tres dimensions: salari, inestabilitat i altres mancances.

Com mesura l’estudi la precarietat?

Segons l’estudi un treballador és precari quan pateix almenys una carència primària en qualsevol de les dues primeres dimensions (bastant per a això tenir un salari
mensual o per hora reduït o, alternativament, un contracte temporal) o bé sofrir simultàniament dues de les mancances secundàries de la tercera dimensió.

Conclusions de l’estudi: la meitat de treballadors són precaris

L’estudi conclou que un 48% dels treballadors està en situació de precarietat, però a més, entre els que no ho estan, hi ha un 24% que sofreixen mancances de les considerades secundàries (excés d’hores, treball en cap de setmana, o sobrequalificació), és a dir, el 72% del total sofreixen alguna manca enfront del 28% dels treballadors que tenen el que es diu una ocupació de qualitat.

Segons l’estudi sofrir almenys una manca relativa al salari o la temporalitat implica directament precarietat. En aquest sentit el 24% de la població assalariada percep un sou inferior a 1.200 euros bruts mensuals, la qual cosa els converteix automàticament en precaris i un 26% està en situació de temporalitat.

A més l’estudi conclou que la precarietat afecta molt especialment a les dones. El 54% de les assalariades combinen dues o més dels indicadors esmentats, la qual cosa les converteix en precàries. Dues terceres parts dels migrants i tres de cada quatre joves estan en situació de precarietat multidimensional.

Els nivells de precarietat pròxims al 50% permeten concloure que es tracta d’un fenomen estructural en l’Estat espanyol.

Una altra conclusió necessària -i que no està plasmada en l’informe de CCOO- hauria de ser la urgència per avançar en un pla de lluita contra la precarietat que comenci per coordinar i unificar tots els conflictes que sorgeixen i direccionat a un pla de lluita continuat que es proposi enfrontar i tirar a baix les reformes laborals de 2010 i 2012 responsables en gran manera de la situació actual.

Des d’Esquerra Diari llancem una campanya de denúncia contra la reforma laboral, la precarietat, els baixos salaris i la pujada dels preus. En el marc d’una creixent conflictivitat obrera obrim el nostre diari a tots aquells treballadors que vulguin denunciar la precarietat i el despotisme patronal que al costat del Govern i amb la complicitat de les burocràcies sindicals volen empobrir-nos més.


Facebook Twitter

Clara Mallo

Nació en Zaragoza en 1989. Historiadora del Arte y Máster en Cultura Contemporánea: Literatura, Instituciones Artísticas y Comunicación Cultural por la Universidad Complutense de Madrid. Escribe sobre cultura y sociedad en Izquierda Diario.

Madrid | @ClaraMallo

Veus contra la criminalització de la protesta

Veus contra la criminalització de la protesta

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Prou criminalització a la protesta! Més de 30 organitzacions convoquen una concentració contra el delicte de desordres públics agreujats!

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Amnistia Internacional posa en dubte la garantia de la protesta social davant la reforma per desordres públics

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

L'Estat espanyol construirà cinc vaixells de guerra més per a l'Aràbia Saudita

L’Estat espanyol construirà cinc vaixells de guerra més per a l’Aràbia Saudita

Els i les treballadores joves cada vegada més pobres. I la “tardor calenta” de CCOO i UGT?

Els i les treballadores joves cada vegada més pobres. I la “tardor calenta” de CCOO i UGT?

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Un clar atac del Govern a les pensions: ampliació a 30 anys del període de càlcul

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla

Marlaska no assumeix la seva responsabilitat i culpa als migrants assassinats de la massacre a Melilla