L’eurodiputada neerlandesa, Sophie in’t Veld, ha presentat un informe preliminar en el Parlament Europeu sobre casos d’espionatge duts a terme en diferents països d’Europa i que tenen com a responsables als governs.

En aquest estudi preliminar, de més de 150 pàgines i que estudia els casos de Polònia o Grècia, entre altres, agafa especial força el conegut com “catalangate”. El cas d’espionatge a més de 60 líders polítics catalans i activistes durant el període 2017 - 2019.

Aquest informe, que es recolza en la recerca prèvia realitzada fa mesos pel centre canadenc Citizen Lab (qui va destapar el cas d’espionatge), assenyala que l’Executiu espanyol va espiar a independentistes catalans durant els períodes de “major rellevància política”.

Recordem que el període 2017 - 2019 inclou des de la preparació i celebració del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i les posteriors mobilitzacions, amb especial activitat en 2019 després de conèixer-se les sentències del judici farsa que va portar als dirigents del procés a presó.

El document preliminar, a més d’assenyalar aquest aspecte de persecució política brutal, assenyala un altre aspecte que mostra l’ADN del Règim del 78. L’eurodiputada responsable de l’estudi assenyala que “la situació a Espanya és delicada, tenim poca informació oficial [...] Veiem que hi ha indicacions fortes que han estat espiats polítics sense suposar una imminent amenaça a la seguretat nacional. Demano a les autoritats més informació per a avaluar la situació”.

Davant les acusacions de falta de proves, Veld ha sentenciat que “si creuen que les assumpcions [que fa l’informe sobre l’autoria de l’espionatge] són equivocades, que presentin informació. Estaria encantada de tenir informació del Govern. Però, si no ens donen informació, què hem de fer? Quedar-nos callats? Encara que faltin peces del puzle, es pot veure la imatge”.

Tampoc és d’estranyar aquest silenci per part de l’Executiu. De fet, abans que el CNI reconegués l’ús del programa Pegasus per a l’espionatge a líders independentistes, va ser el citat centre canadenc, Citizen Lab, qui va destapar el cas. En aquest moment, el Govern i el servei d’intel·ligència van negar aquesta informació.

Les accions d’espionatge no van tenir fre. Com assenyala el text, per exemple, les comunicacions advocat-client d’un independentista empresonat en vespres del seu judici, contactes entre companys o comunicacions relatives a la presa de possessió d’escons en el Parlament Europeu.

A més d’aquest estudi minuciós del “catalangate”, l’informe apunta que hi ha indicis que l’Estat espanyol fos el primer Estat en europa en contractar els serveis Pegasus de l’empresa israeliana NSO.

Aquest informe ve a demostrar, una vegada més, el caràcter repressiu de l’Estat espanyol (i la resta d’estats burgesos) que utilitzen totes les tècniques al seu abast per perseguir i reprimir a tot aquell que considerin un perill.

Malgrat aquest informe i dels tràmits burocràtics del Parlament Europeu, cap responsabilitat serà depurada sigui com sigui el resultat d’aquest informe. La Unió Europea ja ha demostrat en molts aspectes el seu caràcter antidemocràtic, on el dret a decidir dels pobles no sols no està entre les seves prioritats sinó que és un tabú quan atempta contra un dels Estats membres.

Per enfrontar efectivament el “deep state” i acabar amb l’espionatge il·legal cal començar a prendre mesures que trenquin amb l’statu quo, començant per tres aspectes elementals:

1) Formació d’una comissió de recerca independent de les actuacions de l’Estat.

3) Cessament de tota persecució política i la llibertat de tots els presos polítics que encara romanen en les presons a conseqüència del procés i de totes les lluites socials.