La Diada 2022 ja ha passat, i amb ella la manifestació de la tarda convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, tot sense deixar indiferent a ningú i de la que s’en poden treure nombroses conclusions.

🔴 #Directe Milers de persones omplen l'avinguda Paral·lel en la manifestació de la #Diada de #Catalunya a la que convocava l'#ANC. #Diada2022 #DiadaNacionaldeCatalunya pic.twitter.com/H3zfBd6hQW

— EsquerraDiari.cat (@EsquerraDiari) September 11, 2022

La primera és, pot ser, que si bé aquest any no s’ha arribat a assolir números aproximats a les diades dels anys 2017 o 2018 en les que l’assistència va arribar al milió de persones. o menys encara les de 2012 o 2014, en les que es va depassar el milió i mig de manifestans, aquest 11 de setembre s’han superat les previsions fins i tot més falagueres, superant els 700.000 participants, segons els propis organitzadors.

La conclusió més significativa de la jornada d’aquest 11 de setembre però, és que en la manifestació de la Diada molts sectors de la mateixa van expressar de forma profunda el seu descontentament amb la direcció del processisme. Durant la multitudinaria manifestació, milers de persones van fer explícit aquest rebuig amb pancartes i cartells contraris a ERC i Junts, així com xiulades i escridassades al full de ruta pactista per a una sortida negociada amb l’Estat espanyol.

La veritat és que més enllà d’acusacions irrellevants entre els propis partits processistes com les que s’han creuant en les setmanes prèvies a la Diada o declaracions en les que els mateixos s’autodefineixen com a expressió de l’"independentisme majoritari", el propi govern català evidenciant més que mai el retorn a l’autonomisme, negociant traspassos de competències i infraestructures a canvi de vendre les aspiracions independentistes del moviment democràtic català en taules de diàleg o reunions bilaterals amb el govern del PSOE i Unidas Podemos.

Et pot interessar: Diada de Catalunya: els partits processistes no representen la lluita per l’autodeterminació i l’amnistia

Tot això, a més, en un context de crisi mundial a sis mesos de l’inici de la guerra a Ucraïna, una crisi energètica galopant i una inflació desbocada que s’està menjant els jornals a tota Europa i que a l’Estat espanyol s’eleva fins a un 10,4% de la pujada de preus, enfront de poc més del 2,5% dels salaris.

A tot això, els mateixos partits processistes no han negat que participaran de les negociacions dels Pressupostos Generals de l’Estat de 2023 que venen signats per endavant des del govern del PSOE i Podemos com els pressupostos de l’augment de la despesa militar per aconseguir el 2% del PIB en 2030, duplicant la partida actual d’acord amb les exigències dels Estats Units i l’OTAN.

El veritable objectiu tant d’ERC com de Junts, per molt que s’omplin la boca en els dies especials de la defensa del dret a l’autodeterminació i l’amnistia, no és cap altre que la tornada al peix al cove de tota la vida. Allò que Cercle d’Economia i Foment anhelen recuperar i que els seus representants polìtics no han parat de buscar d’ençà les últimes dues legislatures de deriva autonomista.

Per altra banda, des de l’ANC es va tornar a determinar al finalitzar la manifestació de la Diada, la possibilitat d’una llista cívica que participi de les pròximes eleccions catalanes, en dir la seva presidenta Dolors Feliu que "fa deu anys que som al carrer. Si aquest govern i aquest parlament s’hi giren d’esquena, hi ha prou gruix en aquest país per a fer una llista cívica que serveixi per fer la independència. La farem democràticament. És a les nostres mans de canviar”.

No obstant, una llista impulsada per l’ANC en cap cas significaria que la direcció del moviment independentista donés un gir de 180º respecte al full de ruta processista en els últims anys. Com a màxim aquesta llista podria servir per pressionar encara més als partits perque aquests segueixin velant els seus propis objectius. I és que des dels inicis del processisme, ara fa deu anys, tant l’ANC com Òmnium Cultural han actuat com a transmissió als carrers del mateix full de ruta dels partits.

I per la seva banda, la CUP, després d’haver votat en contra dels pressupostos del govern del 2022, s’ha reubicat com una força política a l’oposició. No obstant, s’ha negat també en tot moment a trencar l’acord d’investidura amb ERC i que dóna estabilitat al govern català. Més enllà de la política parlamentària, dels discursos de crítica cap al govern d’ERC i Junts, la formació cupaire no ha articulat una veritable oposició al full de ruta processista que passi per mobilitzar els carrers que pugui revitalitzar el moviment independentista.

🔴@PabloCastilla00 de @CRTorg denuncia el retorn a l'autonomisme del processisme i fa una crida per una esquerra anticapitalista i amb independència de classe i que vinculi la lluita x l'auodeterminació amb la lluita contra la crisi actual. #Diada2022 #DiadaNacionaldeCatalunya pic.twitter.com/x1kvsc2Hai

— EsquerraDiari.cat (@EsquerraDiari) September 11, 2022

El full de ruta dels partits processistes només serveix als interessos de la burgesia catalana en busca d’una renovada relació fluida amb els cercles de poder i econòmics de l’Estat espanyol, tot preparant el terreny per ajudar també a descarregar la propera crisi sobre la classe treballadora.

Enfront d’aquesta situació, l’única sortida per a un veritable embat amb l’Estat espanyol és posar dempeus una esquerra forta que aixequi el dret a l’autodeterminació i l’amnistia lligats a un programa anticapitalista i anti-imperialista contra la crisi econòmica i energètica sota una perspectiva d’independència de classe, impulsar mobilitzacions als carrers que no estiguin controlades pels mateixos partits processistes i enfrontar el Règim del 78.