El Congrés mundial de la família es proposa l’objectiu de “afirmar, celebrar i defensar la família natural com l’única unitat estable i fonamental de la societat”. En el seu web indiquen que: “Atès que la família és la institució social original que senti les bases d’una societat moralment responsable, amb el suport del Vice-primer Ministre Matteo Salvini, el Ministre de Família i Discapacitat Lorenzo Fontana, el Governador de la Regió del Vènet Lucca Zaia i l’Alcalde Federico Sboarina, la ciutat de Verona s’enorgulleix d’acollir, després de Budapest i Chisinau, el XIII Congrés Mundial de les Famílies!”
Aquest és una trobada internacional de grups i moviments anti-avortaments i militants anti-LGTBI, que promocionen la família hetero-patriarcal com l’única possible. El Congrés inclou activitats com a conferències per a parlar sobre “La bellesa del matrimoni” i una manifestació pel centre de la ciutat. L’esdeveniment compta amb el patrocini del Ministeri de la família i la discapacitat, la qual cosa ha generat el repudi de nombroses organitzacions i la publicació d’una petició signada per centenars d’intel·lectuals exigint que es retiri aquest suport oficial.
Des del moviment de dones italià "Non Una Di Meno" denuncien el caràcter conservador d’aquest Congrés i sostenen que “En la família patriarcal heteronormalitzada es produeix i reprodueix un model social jeràrquic i sexista: és el lloc on es verifiquen la major part de les violències de gènere i és el dispositiu que reprodueix la divisió sexual del treball i l’opressió.”
“És més, la família és una eina ideològica que s’utilitza amb finalitats racistes, de cara a donar suport a la reproducció de la identitat nacional de pell blanca. Per aquesta raó, reiterem que la llibertat d’autodeterminació de les dones i de totes les subjectivitats LGBT*QI+ no pot separar-se de la llibertat de moviment de les i els migrants. La violència de les fronteres s’articula en els territoris i en els cossos de les persones que les creuen”, asseguren en el seu comunicat les feministes italianes, que aquest cap de setmana donaran baralla, cridant a diverses jornades de debats, actes i mobilitzacions.
L’extrema dreta i el discurs “antigènere”
En un context polític mundial de grans polaritzacions a dreta i esquerra, amb la crisi dels partits del “extrem centre”, els populismes de dretes despleguen un discurs xenòfob i racista. Gran part d’aquestes formacions s’atrinxeren també en posicions “antigènere”, com una reacció conservadora enfront de l’ascens del moviment de dones.
En aquesta tipologia es pot incloure a diferents grups, des de corrents de la Alt Right als Estats Units amb mitjans digitals com Breitbart -l’expresident executiu dels quals va ser el dretà Steve Bannon que actualment resideix a Itàlia des d’on assessora a grups d’extrema dreta de tot el continent-, Donald Trump, Bolsonaro, Salvini, l’extrema dreta conservadora de Jobbik a Hongria o Vox a l’Estat espanyol. Aquests sectors expressen posicions obertament reaccionàries cap a les llibertats democràtiques i drets conquistats per les dones en les últimes dècades, advocant per tornar a un model de “família tradicional” i per la derogació de les lleis de matrimoni igualitari, contra el dret a l’avortament o per la derogació de les lleis de violència de gènere. Pretenen restituir relacions patriarcals més conservadores encara, que tornin a situar a les dones com a “esclaves de la llar”.
El marxisme i la família
En el seu llibre L’origen de la família, la propietat privada i l’Estat, Friedrich Engels explicava la relació històrica entre l’aparició de la propietat privada, la divisió classista de la societat i la cristal·lització d’una institució familiar patriarcal. Engels plantejava: “L’home va prendre el comandament també en la llar; la dona va ser degradada i reduïda a la servitud; es va convertir en l’esclava de la seva luxúria i en un mer instrument per a la producció de fills…Per a assegurar la fidelitat de la seva dona i, per tant, la paternitat dels seus fills, és lliurada sense condicions al poder del marit; si ell la mata, només està exercint els seus drets”.
Si bé les relacions patriarcals d’opressió de les dones en la família són molt anteriors al capitalisme, el desenvolupament d’aquest sistema social estableix una nova divisió entre l’àmbit “públic” i l’àmbit “privat”, on són relegades les dones. La família es transforma en un lloc fonamental per a gran part de les tasques de reproducció de la força laboral, per mitjà del treball gratuït de les dones que ni tan sols és reconegut com a tal, perquè apareix com una activitat “natural” femenina en el si de la família. Institucions com l’Església, amb gran pes polític a Itàlia, busquen reforçar la ideologia de la “família natural” heteropatriarcal.
A la calor de la Revolució russa, els revolucionaris van aprofundir el qüestionament sobre la funció social de la família, així com les transformacions de la institució familiar en la història. Els bolxevics van analitzar com la incorporació al mercat laboral establia bases per a l’emancipació de les dones, però al mateix temps es reforçava la seva opressió, ja que s’imposava ara una doble càrrega, el treball en el mercat laboral i el treball domèstic. Per això van defensar tota una sèrie de mesures per a garantir la igualtat de les dones davant la llei, la seva igualtat en l’accés al mercat laboral, però també per a alliberar a les dones de la càrrega del treball domèstic, socialitzant aquestes tasques mitjançant la instal·lació de menjadors comunitaris, guarderies i bugaderies comunitàries.
Contra les seves polítiques reaccionàries: mobilització i autoorganització
No és casual que aquest Congrés de la família es desenvolupi aquest any a Itàlia, en un moment de crisi, quan el govern de Salvini-Di Maio fa ús d’un discurs "sobiranista" amb la pretensió de tornar a “aixecar” a Itàlia com a potència europea. La política de relegar a les dones a la "llar" perquè recaigui sobre elles gran part del va portar de cures, dels quals es desprèn l’Estat, és una via per a retallar pressupost en serveis socials. Per això aquesta baralla no és sol en el pla ideològic, sobre quin "model de família" es prefereix, sinó que està en joc la vida de milions de persones, tant les dones a les quals volen retallar drets bàsics, com a tots els homes i dones de la classe treballadora a la qual buscaran imposar majors condicions d’explotació. Per això, la lluita per la igualtat de drets per a totes les persones més enllà de la seva elecció sexual i pels drets de les dones, és també una lluita contra el sistema capitalista.
Per aquestes raons només podem repudiar el congrés de Verona i mobilitzar-nos i acompanyar les iniciatives convocades pel moviment de dones “Non Una Di Meno” a Itàlia. Per a construir un moviment internacional transfeminista independent, perquè ni l’extrema dreta ni els “progressistes liberals” representen els nostres interessos. Un moviment també antiracista, perquè les dones migrants i racialitzades aguanten dobles o triples cadenes d’opressió i explotació. Un moviment al mateix temps anticapitalista i revolucionari: perquè no ens conformem amb lluitar per "millors condicions" dins d’aquest sistema, sinó que volem acabar amb el patriarcat des de les seves arrels i això no pot aconseguir-se sense acabar amb el capitalisme. Per això impulsem la coordinació de les lluites del moviment de dones, els treballadors i els estudiants que s’organitzen. Aquesta és l’única resposta possible a la profunda crisi orgànica que s’està present a Itàlia, si volem que les dones tinguin dret a la vida, però no a una vida destinada a l’única “destinació” de la criança i maternitat ni a l’explotació, sinó a una vida digna de ser viscuda.
