En plena crisi de la Sanitat Pública a nivell estatal, on és més evident que mai la seva vulnerabilitat després de la pandèmia, el Govern no sols no inverteix més recursos en ella (els Pressupostos Generals per a 2023 augmenten poc més d’un 2% la seva partida, per la qual cosa, en els fets, queda infrafinançada per efecte de la inflació), si no que Escrivá prepara un nou atac.

En un esborrany presentat al desembre de 2022 que ha fet públic el sindicat LAB es planteja una major relació entre les Mútues i la Seguretat Social de manera que es tendeixi a una gestió de la salut dels treballadors per part d’aquestes empreses privades.

La proposta d’acord planteja que les mútues siguin un dels eixos de la salut de la població activa, i que l’Atenció Primària ho sigui per a les edats no productives com la infància i la vellesa.

El document està sent negociat entre el ministeri d’Escrivá i la AMAT (Associació de Mútues d’Accidents de Treball), i de seguir endavant suposaria un dels majors atacs vists a la Sanitat Pública. S’admetria la ingerència de les Mútues en més àmbits de la salut dels treballadors i subordinaria l’Atenció Primària a la mútua, que només busca la productivitat laboral del treballador i l’interès econòmic particular dels ocupadors.

Les mútues estableixen així un xantatge a l’Administració Pública, que el ministre Escrivá, del Govern més “progressista” de la història estaria disposat a acceptar, mostrant així que aquest Govern no té cap intenció de reforçar la ja maltractada Sanitat Pública. Una sanitat que després de l’aprovació dels últims Pressupostos continua infrafinançant-se, ja que l’augment de la seva partida ni tan sols contraresta l’augment de la inflació.

L’acord implicaria que les comunitats autònomes traspassarien la gestió de les baixes comunes, les seves proves i tractaments. A més, els metges de la mútua podrien donar d’alta a un pacient, la qual cosa té una clara intenció de baixar dràsticament els temps de les baixes perquè el treballador s’incorpori prematurament al centre de treball. D’altra banda, la proposta implica que el metge del servei públic haurà de remetre informes a la mútua sobre el malalt, violant així la privacitat del pacient i subordinant la sanitat pública a la mútua.

Segons denuncia LAB, el text també inclou la proposta de fer una prova pilot sense control de l’Administració, així com l’accés a l’historial clínic dels treballadors, alguna cosa que continua les anteriors polítiques com la del Sistema Basc de Salut, que a través d’un conveni amb l’empresa Mutualia hauria facilitat que els facultatius de les mútues puguin accedir als expedients mèdics de 420.000 treballadors.

L’acord es basa en la ja existent relació entre les mútues i el Servei Públic de Salut, permès per la legislació actual, mostrant així que no n’hi ha prou amb oposar-se a aquesta nova llei, sinó que és necessari barallar contra la legislació que actualment dota econòmicament a la sanitat privada i li atorga competències a les mútues. Tot això és part també de la defensa de la sanitat pública.

El procediment pel qual es presenta la proposta, a través de la negociació directa amb les comunitats autònomes, permet una privació de discussió i debat en els fets, sense que la llei es discuteixi en el Parlament i passant “sense pena ni glòria”, és a dir, sense lluita als carrers. Com a denúncia el sindicat LAB, es tractaria d’una aprovació “amb nocturnitat i traïdoria”.

El 90% de la població es veuria afectada per aquest conveni, ja que la major part de les empreses trien una mútua per sobre de la Seguretat Social per a gestionar les baixes perquè es tracta d’empreses fetes a la mesura de la patronal, que han anat adquirint majors potestats en els últims trenta anys, com la gestió de la prestació en baixes de llarga durada, la gestió de la prestació durant l’embaràs i la lactància i la prestació per la cura de menors malalts.

Segons denuncia LAB, l’aprovació del conveni suposaria que els criteris mèdics a l’hora d’atorgar un alta quedin en segon pla i que el metge de l’empresa sigui, de facto, el metge del treballador durant dècades.

D’aprovar-se, es tractaria de l’enèsim atac a la sanitat pública, que es desmantella en favor de la sanitat privada en una política de “caigui qui caigui”. L’objectiu és desmantellar la sanitat i la salut de les classes populars que viuen problemes de salut derivats del treball i la precarietat laboral i vital.

En aquest mateix diari realitzem un especial sobre malalties laborals i la gestió d’aquestes per part de les mútues (Explotadxs: Dossier de malalties laborals). En aquest dossier repassem l’experiència de diferents treballadors i treballadores (TMB autobusos, hostesses de cabina de Vueling, Les Kellys i treballadores sanitàries de servei a domicili) amb les mútues i com aquestes posaven constantment per davant els interessos de la patronal en lloc de la salut de les i els treballadors.

Així ho explicaven, per exemple, les treballadores de Vueling en relació als problemes de salut que implica el seu treball i la gestió per part de la mútua: “L’altre dia vam estar parlant amb la mútua perquè sol·licitem que algú ens expliqués per què no s’estava atenent això com consideràvem apropiat. Des de la mútua ens diuen que els casos més greus es donen en pacients que ja tenien una patologia prèvia. Mentre ens diuen això, nosaltres veiem a tripulants sortir dels avions amb una irritació de gola, dels ulls, un malestar amb nàusees i a vegades es prolonga en el temps malgrat haver anat al metge i seguir les seves indicacions, però tampoc la consideren una malaltia laboral".

En el citat dossier també vam tenir l’oportunitat de parlar amb Àlex Tisminezsky, advocat del Col·lectiu Ronda, el qual era claríssimament clar en exposar la seva opinió sobre el paper de les mútues, “les mútues estan pels interessos de les empreses”.

Queda clar doncs el brutal atac que aquesta reforma que busca implementar d’amagatotis el Govern de Sanchez i Yolanda Díaz és un atac brutal a la classe treballadora.

És necessari enfrontar aquest tipus d’atacs a través de la lluita als carrers i amb les eines de la classe treballadora, exigint a les burocràcies sindicals amigues d’aquest govern que convoquin vagues en tots els sectors de la sanitat, per a així poder doblegar-li el braç a patronals i govern i fer “com a França”, on els treballadors i estudiants surten al carrer, no sols contra la reforma jubilatoria de Macron, sinó també posant en el centre la resta de demandes de la classe treballadora.