Jovent

EDUCACIÓ

Universitats: la semipresencialitat tornarà a ser la norma aquest curs

Després d'un estiu en el qual la major part de la població ha estat vacunada (se supera ja el 70% amb la pauta completa) i en el qual han desaparegut gran part de les restriccions a l'oci, les estudiants no entenen la recent notícia que les universitats iniciïn el curs amb un model de docència majoritàriament semipresencial.

dimarts 7 de setembre| edició del dia

La fórmula de les universitats per afrontar aquest començament de curs i la crisi sanitària continua sent la mateixa, encara que un any i mig de pandèmia ha mostrat que no funciona. Aquesta fórmula consisteix a optar per un model semipresencial o directament online, però no es dona cap solució eficaç per resoldre la bretxa digital perquè totes les estudiants puguin seguir les classes. A més, les i els estudiants continuem anant a les facultats en metros i trens completament amuntegats que ni les universitats, ni els governs aposten per millorar.

A aquest curs s’hi afegeix l’ingredient d’incertesa que indirectament treu a les classes populars de l’educació superior. El canvi en el model d’ensenyament de la presencialitat esperava a la semipresencialitat a només uns pocs dies de l’inici de les classes i les escasses respostes sobre el futur immediat de milers de joves dificulta enormement que un estudiant es pugui plantejar aconseguir un treball estable o, directament, continuar els seus estudis.

Les incògnites sobre la presencialitat, les ja altíssimes taxes i les dificultats econòmiques que va portar amb si la crisi del coronavirus treu a poc a poc als sectors populars de les universitats, sobretot a aquelles joves que per pagar-se el grau han de treballar o que no disposen d’un bon espai des d’on seguir les classes.

Malgrat el que ens expliquen les autoritats universitàries, les universitats no estan preparades per a oferir un ensenyament de qualitat a distància, posant sobre estudiants i docents una càrrega extra per a poder seguir el curs acadèmic.

Una estudiant de Nutrició i Dietètica ens explica que considera que la universitat no es fa càrrec de la situació dels i les estudiants, molts dels quals tenen enormes dificultats per a poder connectar-se a classe des de casa en condicions òptimes: "La universitat et dona un ordinador propi si el necessites, però no pot donar-te una habitació pròpia", assenyala.

Diverses estudiants es refereixen al fet que la qualitat de l’ensenyament ha caigut en picat des del canvi al model online i que el seu propi rendiment s’ha vist minvat donada la dificultat de concentrar-se diverses hores seguides davant d’una pantalla. "Si hagués desitjat estudiar a distància, m’hauria apuntat a la UNED", destaca una d’elles.

Olivia, estudiant que començarà aquest curs un màster, assenyala la contradicció entre l’actitud de les autoritats universitàries al juny, quan van assenyalar que no era possible dur a terme els exàmens en línia i van ajuntar a una multitud de joves a les aules, provocant massificacions, i la seva decisió ara de continuar amb la docència online: "L’única explicació és que, anant la meitat del temps a classe, els costem també la meitat de diners", assenyala.

Una altra estudiant recorda que és possible mantenir més distància a classe de la qual es pot mantenir al transport públic, i que la universitat no va tenir objecció a congregar a diversos centenars d’estudiants a la mateixa hora el curs passat, que van haver d’arribar en un transport públic massificat als exàmens.

Raúl, integrant de l’agrupació juvenil ContraCorrent, ha assenyalat que la decisió de la universitat de començar amb un model semipresencial i avisant amb tres dies d’antelació "no acaba de sorprendre tenint en compte que és la mateixa universitat que, a l’inici de l’any, ens va obligar a acudir a aules massificades en un dels pitjors moments de la pandèmia".

Destaca també que el problema de fons no és tant la presencialitat (sobre la qual els mateixos estudiants han mantingut postures diferents) com "la falta de democràcia en la universitat, que impedeix que els estudiants tinguin cap veu en la presa de decisions en ella, malgrat ser la major part de la comunitat universitària".

El model d’universitat-empresa neoliberal s’ha mostrat més inoperant que mai durant la pandèmia, el moment perfecte per a mostrar que la universitat podia posar-se al servei dels interessos de les majories socials. Enfront d’això, va mostrar tot el curs passat la seva cara més repressiva, tractant d’impedir costi el que costi l’autoorganització estudiantil, sense criticar un àpex les mesures de confinament classista i sense tenir en compte l’opinió i necessitats dels estudiants.

Raúl assenyala a més que, malgrat ser majoria, els estudiants són els qui menys veu tenen en la presa de decisions en la universitat mentre que empreses com el BBVA o el Santander tenen llocs en el Consell Social, òrgan que regeix en última instància la universitat.

Aquest model d’universitat neoliberal en el qual la veu de les estudiants i altres treballadores de la universitat (com el personal de neteja o manteniment) està sempre per darrere de la de grans empresaris és una peça clau per al mercat i la competència capitalista.

L’educació superior queda, com la resta, adaptada als interessos i vaivens del mercat laboral. No només no ens garanteix feina, sinó que degrada la formació en continguts, col·laboració i esperit crític de manera servil als interessos de les empreses a les arpes de les quals acabem llançades una vegada acabem d’estudiar. En definitiva, promou qualitats que interessen que tinguin els futurs treballadors qualificats del capitalisme.

Des de l’agrupació juvenil anticapitalista i revolucionaria ContraCorrent apostem per una universitat dirigida pel conjunt de la comunitat universitària, tant estudiants com treballadors docents i no docents, en la que es discuteixi mitjançant mètodes democràtics quines són les mesures per a garantir una tornada a les aules segura, així com qualsevol altra mesura que ens afecti, en lloc de ser dirigida per la casta universitària i grans multinacionals.

Per tot això hem de continuar lluitant contra tots els avanços de la universitat neoliberal en la nostra educació i la seva forma d’ensenyament cada vegada més elitista. Hem de lluitar per una universitat 100% pública, gratuïta i de qualitat, lliure d’empreses que decideixin què i com estudiem, al servei de la classe treballadora i de les necessitats de la societat.

Aquest nou curs, suma’t a ContraCorrent per organitzar un moviment estudiantil capaç d’arrencar la universitat de les mans de les empreses i els seus interessos!




temes relacionats

Pandèmia   /    Contracorrent   /    Universitats públiques   /    Jovent   /    Moviment estudiantil

Comentaris

Comentar