Aquest dilluns, el govern “més progressista de la història”, envia a milions de tornada a la feina. Aixecant el tancament de les activitats no essencials, tal com li demanava la gran patronal que guanya fortunes i porta setmanes fent lobby.

Ho fa amb l’informe en contra del comitè de científics que l’assessora, que ha advertit que aquesta mesura pot tornar a augmentar el nombre de contagis, tornar a col·lapsar el sistema sanitari i per tant tornar elevar la xifra de morts d’aquí a dues o tres setmanes.

Queda més clar que mai que a aquest govern li importa més defensar els beneficis empresarials que les nostres vides.

A Itàlia, a Bergamo, recentment sortia a la llum com les pressions de la patronal per a no tancar l’activitat industrial en aquesta regió van portar a que la mortalitat creixés un 400%. Potser recordeu les imatges de camions militars carregats de fèretres.

El govern “més progressista de la història” assumeix les peticions de la patronal tot i que pugui convertir-se en nous "Bérgamos".

De fet el govern no nega aquest perill. Pren aquesta mesura reconeixent que no hi ha cap garantia de que hi haurà equipaments de protecció individual suficients, ni tan sols màscares, ni molt menys cap control perquè les patronals compleixin els protocols de seguretat.

S’envia a milions a treballar, quan encara en hospitals, residències i altres sectors essencials continuen faltant màscares, guants, bates o alcohol en gel.

I de tests massius per als qui treballen ni en parlem. No n’hi ha ni per a les residències d’avis o les plantilles d’hospitals, molt menys n’hi haurà per a la resta de treballadors que sortiran a treballar sense saber si són o no positius i poden contagiar als seus companys o les seves famílies.

Els i les ministres d’Unidas Podemos han filtrat que no estan d’acord amb aquesta decisió. Però el dijous en el Congrés van votar a favor d’aquesta mesura i fins i tot en contra de resolucions, com la d’EH Bildu que demanava reforçar les mesures de seguretat que calia exigir. No val. Diuen que han pressionat perquè la paralització es mantingués en alguns sectors. Què regategen? Quants morts ens podem permetre per a salvar els beneficis empresarials?

Són i continuaran sent part d’aquest govern. La dreta els titlla de “social comunista” i altres bajanades. La veritat és que el PSOE, aquest partit de l’IBEX35 de tota la vida, imposa la seva hegemonia sense més oposició que una filtració a la premsa.

Sindicats com la CGT ja estan cridant a que els treballadors abandonin les seves tasques quan aquestes condicions de seguretat no es respectin, i que el cost d’aquesta paralització recaigui exclusivament en les empreses que decideixin reprendre l’activitat.

A les direccions CCOO i UGT cal exigir-los que abandonin la seva política de suport a cadascuna de les mesures d’aquest govern, incloses les que descarreguen el cost d’aquesta crisi sobre la classe treballadora, com els ERTO o el permís retribuït recuperable.

És necessari una resposta col·lectiva i coordinada. Cal exigir a tots els sindicats que impulsin comitès de seguretat i higiene independents de la patronal, conformats pels delegats de prevenció, on n’hi hagi, i representants de cada taller, sector o categoria.

Que aquests comitès imposin el control de de les condicions de seguretat, que decideixin democràticament qui ha de treballar i qui quedar-se a casa per ser part d’algun grup de risc, que decideixin quan l’activitat ha de suspendre’s i que garanteixin que fins que no hi hagi màscares, guants, distàncies segures i tests, en les no essencials, no treballa ningú.